Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Eivissa
Eivissa Dalt Vila
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa.
És el més petit dels cinc en què és dividida l’illa, tot i algunes annexions el 1963 a expenses de dos municipis veïns Sant Josep de sa Talaia, a l’est, i Santa Eulària del Riu, al nord, i només en representa l’1,94% de la superfície Situat al sud-est de l’illa, la seva costa comprèn part de la cala de Talamanca amb tota la platja del mateix nom, les anomenades illes Plana, Grossa i des Botafoc unides avui a Eivissa, naturalment la primera i mitjançant dics les altres, el port d’Eivissa, el sortint rocallós on hi ha la part antiga de la ciutat i la zona per on s’estenen els nous barris…
Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Garraf, a la costa, a llevant de la desembocadura del riu de Foix.
Situació i presentació El terme municipal és limitat al NE per Canyelles, a l’E per Sant Pere de Ribes, al S per la Mar Mediterrània, a l’W per Cubelles i al NW pel terme de Castellet i la Gornal, de l’Alt Penedès El terme comprèn, al N i al NW, els darrers contraforts del massís de Garraf, i la plana litoral ocupa la resta del territori La façana marítima fa uns 6 km El cap de municipi és la vila de Vilanova i la Geltrú Hom troba, a més, petites caseries i diversos masos, alguns dels quals centren alguna de les moltes urbanitzacions que solquen el terme, o bé els donen el nom, com per…
es Viver
Barri
Barri dels afores de la ciutat d’Eivissa, arran de mar, entre la platja de ses Figueretes i la platja d’en Bossa.
Santa Eulària del Riu
Vista de Santa Eulària del Riu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa, a la part oriental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Santa Eulària del Riu, Sant Carles de Peralta, Santa Gertrudis de Fruitera i Jesús el 1963 fou annexada al municipi veí d’Eivissa una molt petita part del terme, pròxima a la ciutat, que inclou la cala Talamanca Comprèn tota la conca del riu de Santa Eulària, únic curs d’aigua permanent de les Balears, que el travessa en direcció W-E i amb els seus alluvions contribueix a formar els fèrtils sòls vermellosos de la conca de Santa Eulària La costa s’inicia al S de la cala de Sant Vicenç i acaba al cap Martinet Els principals accidents són la platja des Figueral, el…
es Puig d’en Valls
Barri
Barri del municipi de Santa Eulària del Riu (Eivissa), que s’ha format al peu i a la falda del petit puig d’en Valls, a la parròquia de Jesús.
El seu creixement ha estat motivat per la proximitat de la ciutat d’Eivissa
cala de Talamanca
Cala
Platja
Cala i platja molt concorreguda, immediata al port d’Eivissa; amb un barri turístic que enllaça amb el de l’illa Plana, la qual deixà d’ésser illa fa temps.
És comunicat amb la ciutat pel passeig Marítim de la vora nord del port i per les embarcacions que fan el servei de l’illa Plana
Sant Pere de Ribes
L’església neogòtica de Sant Pere de Ribes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Garraf, als vessants meridionals del massís de Garraf (Montgròs, 358 m, al NW).
Situació i presentació Limita amb els municipis d’Olivella N, Canyelles NW, Vilanova i la Geltrú W i Sitges E i S El 1937 el municipi canvià el seu nom pel de Ribes del Penedès El terreny és accidentat pels vessants meridionals del massís de Garraf, que arriba als 358 m al Montgròs, al NW, des del qual es contempla una bella panoràmica de Sitges i Vilanova fins a Olèrdola i la depressió de l’Alt Penedès A la part de tramuntana hi ha el puig dels Sumidors 285 m, a més d’altres que oscillen entre els 200 i els 288 m A migdia hi ha Penya Riscla 308 m, el puig de Prubelles 168 m i el Pedroell 75…
la Farola
![](/sites/default/files/media/FOTO/A053574.jpg)
La Farola, precursora del port de Vilanova i la Geltrú
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim de Vilanova i la Geltrú (Garraf), a llevant del nucli urbà; hi ha l’ermita de Sant Cristòfol, d’origen medieval, i la residència que feu bastir Eugeni d’Ors dita el Far de Sant Cristòfol.
Sitges
Sitges
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Garraf, al sector costaner del massís de Garraf, des de la platja de Covafumada (al límit amb el terme de Castelldefels, al Baix Llobregat) fins a l’antiga quadra de Miralpeix.
Situació i presentació El terme municipal de Sitges, de 43,85 km 2 , és situat a la balconada del massís de Garraf que dona a la mar, coneguda per les Costes de Garraf Limita al N amb Sant Pere de Ribes que també tanca el terme per l’W, Olivella i Begues aquest del Baix Llobregat i a l’E amb Gavà i Castelldefels —ambdós també del Baix Llobregat— Bona part del terme és dins els terrenys del Parc Natural del Garraf El terme comprèn a més de la vila de Sitges, cap de municipi, el poble de Garraf, l’antiga colònia de Vallcarca, el llogaret de les Botigues de Sitges que inclou les urbanitzacions…
Cubelles
Vista aèria de Cubelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Garraf, al límit amb el Baix Penedès, a la costa, a la vall del riu de Foix, des del seu sector engorjat, aigua avall del pantà de Foix, fins a la desembocadura.
Situació i presentació Limita a l’E amb el terme de Vilanova i la Geltrú, a l’W amb el municipi de Cunit Baix Penedès, al N amb les terres de Castellet i la Gornal Alt Penedès i al S amb la Mediterrània La costa és una zona de platja sorrenca i plana d’una amplada mitjana de 2,7 km i la resta del terme és accidentada pels darrers contraforts de la Serralada Litoral la Fita dels Tres Termes, a l’extrem nord-oriental divisòria dels termes de Cubelles, de Vilanova i de Castellet i la Gornal a ponent, el vessant oriental del puig de la Nina és límit amb Cunit D’altres pujols són el de la Cogulla…