Resultats de la cerca

És situat damunt d’un turó elevat de caràcter estratègic, des d’on es domina visualment bona part de les planes de la Segarra i l’Urgell fins als Prepirineus Això explica la continuïtat de l’ocupació des d’època ibèrica segles V-III aC, passant per l’època romana segle II aC-segle III dC, fins a l’establiment medieval, que és el més ben conservat i que, de fet, esborra gairebé totalment les evidències de les ocupacions anteriors L’assentament medieval, datat entre els segles X i XIV, ocupa una superfície de 0,4 ha i és constituït per una fortificació situada damunt d’un esperó rocós i per una…

Situació i presentació Limita amb els termes d’Odèn N, Castellar de la Ribera W i S, Olius i Solsona S i Navès E Al NE és accidentat per les serres d’Encies cap d’Estaques, 1353 m i de Canalda, contraforts meridionals de la serra de Port del Comte, però la major part del territori constitueix ja una part de l’altiplà solsoní, divisòria entre les conques del Segre i el Llobregat l’altitud va dels 700 m als 1000 m Al pla de Riard altiplà de més de 2 km de llargària, al S del cap d’Estaques, contrafort meridional de la serra de Port del Comte, que divideix les aigües entre el Cardener i el Segre…

Situació i presentació El municipi envolta gairebé totalment llevat del sector N el municipi de Solsona i limita amb els de Lladurs N, Navès i Clariana E, Riner i Llobera S i Pinell i Castellar W Olius és a la conca alta del Cardener, riu que s’encaixa en gresos i conglomerats oligocènics fins a afaiçonar un canyó Hi aflueixen per la dreta la rasa de Meig i el riu Negre El terme comprèn la urbanització del Pi de Sant Just, cap de municipi, i les caseries d’Olius, Brics i el Castellvell o dit també Castellvell de Solsona També inclou l’enclavament de Miravelles al N del terme de Solsona i una…

Situació i presentació És format per dos sectors diferenciats El sector principal comprèn la demarcació de l’antic castell i la parròquia de la Molsosa i limita al N amb el terme de Pinòs, a l’E amb el de Sant Mateu de Bages Bages, i al S amb els de Sant Pere Sallavinera i Calonge de Segarra, pertanyents a l’Anoia El segon sector correspon al petit enclavament d’Enfesta 3,6 km 2 a l’esquerra del Llobregós, situat entre els termes de Pinós NE, Castellfollit de Riubregós W i Calonge de Segarra S-E, els dos últims pertanyents a l’Anoia El sector principal del terme, accidentat per una…

Situació i presentació El terme s’estén als vessants de la dreta del riu Negre que li dona el nom, o riera de Solsona, que forma en una bona part el límit septentrional, fins a l’altiplà SW on s’alça l’important santuari del Miracle 861 m, a la divisòria d’aigües del Cardener i el Segre, i fins al sector SE centrat pel poble de Su, a la capçalera de la riera de Matamargó Aflueixen al riu Negre diversos afluents, com els torrents de Galtanegra i d’Avellanosa El Cardener forma en part el límit NE Limita al NW amb el terme d’Olius sector del S de Solsona, al NE i l’E amb el de Clariana de…

Situació i presentació Limita en gran part amb el terme d’Olius i al N, amb el de Lladurs El N és accidentat per la serra de Sant Bartomeu, amb el puig del mateix nom, que és la principal elevació del terme 871 m Al N, el terreny és marcat pels darrers vessants de la zona muntanyosa de Lladurs, mentre que al NW hom troba les elevacions del turó de Castellvell i de la serra de Torregassa Sota aquestes lleus elevacions es forma una depressió, inclinada vers el S, capçalera de la vall del riu Negre, o riera de Solsona, afluent del Cardener per la dreta Aquest riu parteix el terme i recull les…