Resultats de la cerca

L’església parroquial és dedicada a sant Salvador

És situat damunt d’un turó elevat de caràcter estratègic, des d’on es domina visualment bona part de les planes de la Segarra i l’Urgell fins als Prepirineus Això explica la continuïtat de l’ocupació des d’època ibèrica segles V-III aC, passant per l’època romana segle II aC-segle III dC, fins a l’establiment medieval, que és el més ben conservat i que, de fet, esborra gairebé totalment les evidències de les ocupacions anteriors L’assentament medieval, datat entre els segles X i XIV, ocupa una superfície de 0,4 ha i és constituït per una fortificació situada damunt d’un esperó rocós i per una…

L’edifici Situat en un bell paratge, del que va ser el conjunt monàstic només podem contemplar l’església Aquesta s’ha considerat una obra rural del segle XII, influïda encara pels models de l’arquitectura llombarda Es troba al costat oriental del conjunt i té una planta gairebé en forma de creu grega Consta d’una nau coronada a llevant per un transsepte i tres absis Els absis laterals s’obren a la nau mitjançant un simple plec, mentre que el central, més gran, va precedit per un presbiteri, delimitat per un arc i el plec que obre l’absis La nau i els braços del transsepte són coberts amb…

Situació i presentació S’estén a l’extrem de ponent de la comarca en contacte amb Castellar de la Ribera al N, amb Olius a llevant i amb Llobera al SE, i entronca amb la Segarra a migdia Biosca i Sanaüja, i amb la Noguera Vilanova de l’Aguda i l’Alt Urgell Bassella a ponent Forma un planell inclinat de NE serra de Torregassa al SW, d’uns 900 a 500 m d’altitud vers el Segre, solcat per una sèrie de torrents riu de Madrona, riera de Sanaüja amb el seu afluent la riera de Sallent, etc, tributaris del Segre bé directament bé a través del Llobregós El terme, de poblament disseminat, comprèn els…

Situació i presentació Limita amb els termes d’Odèn N, Castellar de la Ribera W i S, Olius i Solsona S i Navès E Al NE és accidentat per les serres d’Encies cap d’Estaques, 1353 m i de Canalda, contraforts meridionals de la serra de Port del Comte, però la major part del territori constitueix ja una part de l’altiplà solsoní, divisòria entre les conques del Segre i el Llobregat l’altitud va dels 700 m als 1000 m Al pla de Riard altiplà de més de 2 km de llargària, al S del cap d’Estaques, contrafort meridional de la serra de Port del Comte, que divideix les aigües entre el Cardener i el Segre…

La geografia física Cap de comarca, Solsona Es formada de tres elements diversos les terres mitjanes de l’alta Segarra , al S, amb les capçaleres del Llobregós i de la riera de Salo o de Matamargós, de les conques del Segre i del Cardener, respectivament les terres altes de la ribera Salada , al NW, amb les capçaleres de les rieres Salada i de Guardiola o de Pinell, ambdues de la conca del Segre i les terres altes de l’alt Cardener , al NW De N a S, dues àrees es diferencien clarament un sector muntanyós centra les terres situades al N de Solsona, amb altituds que oscillen entre els 900 i…

Situació i presentació Limita en gran part amb el terme d’Olius i al N, amb el de Lladurs El N és accidentat per la serra de Sant Bartomeu, amb el puig del mateix nom, que és la principal elevació del terme 871 m Al N, el terreny és marcat pels darrers vessants de la zona muntanyosa de Lladurs, mentre que al NW hom troba les elevacions del turó de Castellvell i de la serra de Torregassa Sota aquestes lleus elevacions es forma una depressió, inclinada vers el S, capçalera de la vall del riu Negre, o riera de Solsona, afluent del Cardener per la dreta Aquest riu parteix el terme i recull les…