Resultats de la cerca

Descobert l’any 1990 per Joan Abad, de l’Associació Arqueològica de Girona, és situat a pocs metres de l' estany de Banyoles , en una zona generalment inundada durant l’hivern però originàriament la riba era més allunyada, a uns 50 m La seva extensió ha estat estimada, segons sondeigs i perforacions sistemàtics iniciats l’any 1996, entre 8000 m 2  i 10000 m 2 , uns 1000 m 2  dels quals submergits El jaciment, datat cap a la meitat o al final del Vè millenni aC, és un dels hàbitats lacustres més antics d’Europa, i el més important de la península Ibèrica Presenta afinitats amb…

De forma de vuit i amb una superfície d’1075315 m 2 , té, de nord a sud, una longitud de 2080 m, una amplada, que varia segons el lloc, entre 730 i 235 m i una profunditat que va de 6 m, al llindar que correspon a la part més estreta, a 62 m al fons d’un embut situat a la part meridional En aquesta part presenta, al seu voltant, tretze estanyols de petita extensió entre d’altres, els de la Cendra, del Vilar, gros i petit de Montalt, de Porqueres, de la riera Castellana, de ca n'Ordis, etc Es nodreix de deus subterrànies molt regulars, que li aporten uns 600 litres d’aigua per segon Assentat…

Cap de comarca, Banyoles El Pla de l’Estany és constituït essencialment pel pla que hi ha entorn de l’estany de Banyoles i diversos turons que l’envolten, entre el riu Fluvià i la serra de Rocacorba A l’extrem septentrional de la comarca es troba el massís de Rocacorba 985 m amb les serres de Pujarnol 340 m i de Sant Patllari 654 m on hi ha una gran abundància de margues, roca tendra, de color gris blavenc que origina formes molt suaus i arrodonides Més al S i per damunt de les margues Sant Patllari i sector de Camós hi ha una formació detrítica de gresos amb ciment calcari que passen amb…