Resultats de la cerca

Fou ampliat en 1662-63 el 1965 l’ajuntament en sollicità la cessió al municipi

La seva església, dedicada a sant Cosme i sant Damià i a la Mare de Déu de la Salut, fou construïda en 1853-58 damunt un antic oratori del s XVI ampliat el 1716 El 1801 fou erigida en vicaria i el 1935 en parròquia

És un petit edifici, ampliat al s XIX, esmentat des del 1604 al costat hi ha la casa dels ermitans i una font entre grans còdols Al peu del barranc hi ha la petita capella de Sant Joan Petit És lloc de molta devoció s’hi celebraven processons des de Cornudella

El terreny és planer, amb alguns turons puig Seguí, 320 m alt, al sector ponentí del terme, on apareix la base miocènica des Pla El límit amb el municipi de Palma al S és fixat en part pel barranc encaixat de sa Talaia El torrent de Solleric permet algun regatge, però dominen els conreus típics de secà L’any 1982 la superfície explotada era de 1 785 ha el 86% del terme, de les quals 1 163 ha el 65% eren conreades Predominen els conreus herbacis 732 ha, de cereals i farratge i els fruiters de secà, principalment ametllers 371 ha La ramaderia, que complementa l’agricultura, consta d’uns 40 caps…

Bé que dominen les margues miocèniques marines, el travessen una sèrie de turons que enllacen el puig de Randa ja dins el terme d’Algaida amb les serres de Llevant ses Tres Fites 342 m alt, al SW, termenal amb Algaida i Llucmajor puig de Sant Miquel 239 m alt, amb l’església i l’ermitatge de Sant Miquel de Montuïri, a llevant de la vila el Cugulutx 185 m alt, termenal amb Porreres i Sant Joan al NW s’eleva la petita serra de son Boivàs, i la de Meià al NE L’alzina 113 ha ha estat desplaçada en part pel pi blanc 287 ha i la màquia d’olivella 99 ha més o menys degradada Els conreus ocupen el 85…

Les margues del Burdigalià marí Miocè inferior, que recobreixen una bona part del terme, són tingudes entre les millors terres cerealícoles de l’illa els rendiments són també alts, en part per la manca de conreus arboris intercalats, cosa que hi ha facilitat la mecanització El 1982 la superfície conreada era de 1 950 ha el 76,6% del total del terme hi predominen els conreus herbacis 1 455 ha, els fruiters de secà 476, la vinya 13 i l’olivera 2 El 80,8% de la terra és explotada directament pels propietaris La ramaderia comprèn uns 90 caps de bestiar boví, uns 375 d’oví, i més de 300 caps de…

El terme comprèn un sector migjornenc de terres baixes la major part de l’estany de ses Gambes, que un cordó de dunes aïlla del litoral proper, i el fragment meridional de les serres de Llevant puig de Consolació, 271 m alt, i un sector de la plataforma de sa Marina, de 3 a 4 km d’amplària, que arriba a mar lleugerament inclinada El litoral migjornenc va de cala en Togores al cap de ses Salines El litoral llevantí és més accidentat, amb cales endinsades i ramificades estil ria cala Llombards, cala Figuera, cap des Moro, cala Montdragó i caló d’en Brogit, l’espaiós Portopetre, mig amagat per…

Els materials, sovint calcaris, del Juràssic i el Liàsic, imbricats tectònicament i tallats en direcció obliqua per la costa de Tramuntana, originen un seguit de penya-segats que alternen amb valls transversals, sovint acabades en platges arrecerades en cales de SW a NE, racó d’Ariant, punta Beca, cala Solleric, del Castell, punta de la Galera, cala Estremer, punta de les Coves Blanques, i la punta de la Troneta que inicia la llarga i articulada península de Formentor El muntanyam calcari, molt abarrancat i amb fenòmens càrstics, s’estén des dels vessants orientals del puig Tomir 885 m alt al…

Situació i presentació És el més extens de la comarca Limita amb Porrera S, la Morera de Montsant W, Ulldemolins NW, Vilanova de Prades N, terme que pertany a la Conca de Barberà, Prades NE, la Febró E i Arbolí SE, tots tres municipis de la comarca del Baix Camp, i en un punt al SE amb l’Alforja, terme que també pertany a aquesta comarca Es troba a la vall alta del riu de Siurana, entre els massissos de Montsant, a ponent que culmina aquí a la Roca Corbatera, a 1163 m i les Muntanyes de Prades, a llevant la Gritella, 1089 m, units pel coll d’Albarca sector N del terme Aquesta vall, dita també…

Situació i presentació És el més extens del Priorat històric i el segon de l’actual divisió comarcal Limita amb Ulldemolins N, Cornudella de Montsant E, Poboleda i Torroja del Priorat S, la Vilella Alta i Cabasseres SW, Margalef NW i toca en un punt a Porrera S Es troba al sector septentrional de la comarca, entre el riu de Montsant que forma en una petita part el límit N i el riu de Siurana que corre al S en una estreta franja entre els veïns termes de Cornudella i Poboleda i comprèn una gran part del massís de Montsant, amb els seus punts culminants la Roca Corbatera 1163 m a l’extrem de…