Resultats de la cerca
Es mostren 638 resultats
el Piló dels Senyalets
Cim
Cim (1 109 m) del Montsant, dins el terme de la Morera de Montsant (Priorat), damunt el poble.
el Paganell
Priorat
Antic priorat benedictí (Sant Pere del Paganell) del municipi d’Anglesola, prop de l’antic camí ral a Lleida (resta només el nom de la partida de Sant Pere).
L’antic terme de Paganell nom derivat del llatí pagus és esmentat des del 1175 com a possessió dels Anglesola L’església de Sant Pere de Paganell donà nom a la partida actual, al S del terme, i era possessió, almenys des del segle XIII, del monestir de Santa Cecília de Montserrat, que hi establí el priorat benedictí de Sant Pere de Paganell els priors són coneguts des del 1347 després de la guerra contra Joan II, l’abat envià un visitador per reorganitzar el priorat, ja decadent, i refer el culte Decadent el 1472, era en plena ruïna a mitjan s XVI Al llarg del segle XVII desaparegué el…
priorat d’Organyà
L’església parroquial d’Organyà, seu de l’antic priorat d’Organyà
© Fototeca.cat
Canònica
Antic priorat canonical (Santa Maria d’Organyà), establert el 1090 a l’església parroquial d’Organyà.
Ja el 1057 Isarn Ramon de Caboet l’havia dotada de cara a l’erecció d’un monestir benedictí que no s’arribà a fundar Després d’un temps de crisi i de dilapidació de béns, el 1090 Guitard Isarn hi convocà en magna assemblea els canonges d’Urgell, els de Cardona, els de Solsona i el prior de Trasponts es restablí la dotació i, amb el consentiment del bisbe d’Urgell, hom hi instituí la canònica augustiniana El bisbe d’Urgell nomenava els priors i els canonges normalment quatre En 1202-04 s’originaren plets entre els vescomtes de Castellbò, senyors de Cabó, i el bisbe, per obtenir l’autonomia i…
Natzaret
Priorat
Priorat (Santa Maria de Natzaret) de monjos cistercencs, filial de Poblet, establert prop del portal de Sant Antoni de la ciutat de Barcelona.
Fou fundat 1311-12 al mas Moneder, cedit per Sibilla de Saga El bisbe Ponç de Gualba l’afavorí i en volgué fer un centre de pietat especialitzat en la predicació i les confessions Constava normalment d’un prior i de quatre monjos Subsistí fins el 1660
les Moreres
Caseria
Caseria del municipi de Cornudella de Montsant (Priorat), a la vora del riuet d’Arbolí, al camí que des del coll d’Alforja va a Poboleda i a Escaladei.
la Morera de Montsant

Accés al recinte de la cartoixa d’Escaladei, a la Morera de Montsant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació És el més extens del Priorat històric i el segon de l’actual divisió comarcal Limita amb Ulldemolins N, Cornudella de Montsant E, Poboleda i Torroja del Priorat S, la Vilella Alta i Cabasseres SW, Margalef NW i toca en un punt a Porrera S Es troba al sector septentrional de la comarca, entre el riu de Montsant que forma en una petita part el límit N i el riu de Siurana que corre al S en una estreta franja entre els veïns termes de Cornudella i Poboleda i comprèn una gran part del massís de Montsant, amb els seus punts culminants la Roca Corbatera 1163 m a l’extrem de…
riu de Montsant

El riu Montsant a l’alçada d’Ulldemolins (Priorat)
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Priorat, afluent del riu de Siurana per la dreta; neix a 1 200 m alt., a les muntanyes de Prades (Baix Camp), davalla vers Ulldemolins i, després de dividir amb un estret congost el Montsant i la serra de la Llena, passa per Margalef, la Bisbal de Falset, Cabassers, la Vilella Baixa i Lloà i s’aiguabarreja amb el seu col lector al vèrtex on coincideixen els termes del Molar, Gratallops i Bellmunt del Priorat.
Té un recorregut de 40 km A la seva capçalera és anomenat riu de Prades Hi ha en projecte la construcció d’un pantà prop de Margalef, que permetrà la irrigació d’una superfície aproximada de 1 200 ha
vegueria de Montblanc
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia la Conca de Barberà (excepte la rodalia de Santa Coloma de Queralt i el sector de Senan, Vimbodí i Vallclara), el vessant esquerre de la vall del riu Corb, de Vallfogona a Belianes, l’Espluga Calba, l’Albi i Cervià, a les Garrigues, el Priorat, Vinebre, Garcia, Móra la Nova i el terme general de Tivissa (inclòs Vandellòs), a la Ribera d’Ebre, i el sector N del Camp de Tarragona, especialment el que pertanyia al comtat de Prades.
Al s XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, del Priorat i de la Ribera d’Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa El 1716, amb la Nova Planta, la vegueria de Montblanc fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l' alcaldia major de Montblanc , una de les dues en què aquest fou dividit El 1718 comptava amb 16723 h
el Montalt
Muntanya
Contrafort (748 m) W de la serra de Llaberia, al límit dels municipis de Capçanes (Priorat) i de Tivissa (Ribera d’Ebre), al N del coll de Fatxes.
Montalt
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de la Morera de Montsant (Priorat), al peu del cingle de Pregona.
Els seus habitants abandonaren el poble el 1285, atrets per les condicions ofertes pels cartoixans d’Escaladei per traslladar-se a la Morera En resta l’església, que fou convertida en santuari de Sant Antoni