Resultats de la cerca
Es mostren 8784 resultats
Sant Salvador d’Horta
Capçalera de Sant Salvador d’Horta
© Fototeca.cat
Convent
Nom popular del convent franciscà de Santa Maria dels Àngels
, aixecat sota el puig de Sant Salvador
(755 m), que s’alça a l’E del nucli urbà d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Fou fundat pels conventuals el 1543 i transformat en casa de recollectes el 1576 L’església és un edifici gòtic tardà, precedit d’un atri i ampliat amb capelles laterals al s XVII a la dreta de l’església s’estén l’antic convent i claustre El convent esdevingué famós pel fet d’haver-hi residit Salvador d’Horta A vint-i-cinc minuts del convent, a la part septentrional del puig, hi ha la cova i la font de Sant Salvador Entorn al convent es veuen encara les restes de les antigues ermites de Sant Pau, Sant Onofre, Sant Antoni i Santa Bàrbara, on residien antigament frares fent vida eremítica El…
Panticapèon
Geografia històrica
Antiga colònia grega de Crimea (a l’actual Kerc’) fundada probablement per colons milesis al sVI aC, en territori habitat pels escites.
Adquirí una gran importància, gràcies al comerç de grans
Gävle
Ciutat
Capital del län de Gävleborg, Suècia, a l’entrada del golf de Bòtnia.
El riu Gävle la divideix en dues parts al nord, el centre comercial i de negocis, de construcció moderna, i al sud, el nucli antic És un nucli industrial paper, pasta de paper, indústria química, articles de cuir i porcellana, construccions navals Port l’avantport de Frederiksskans importa carbó, petroli i matèries primeres i exporta fusta, pasta de paper, ferro i acer
Gällivare
Paisatge de Gällivare
© Staffan Widstrand/imagebank.sweden.se
Ciutat
Ciutat del län
de Norrbotten, Suècia, al SE de Kiruna.
És un centre miner important que explota els jaciments de ferro de Malmberget, els més grans del país, i els de Koskullskulle
Dalarna
Vista del llac Siljan, a Dalarna
© Jacque de Villiers/Imagebank.sweden.se
Regió
Regió lacustre del centre de Suècia que s’estén de NW a SE des de la frontera amb Noruega fins a l’Österdal.
S'hi destaca el llac Siljan, al SE Les principals fonts de riquesa són l’explotació forestal, l’agricultura i la ramaderia
Dal
Riu
Riu de Suècia que neix de la confluència del Västerdal i l’Österdal (500 km).
Forma diversos llacs i nombrosos salts d’aigua, aprofitats per a la producció hidroelèctrica Desguassa al sud del golf de Bòtnia
Crimea
Vista de la ciutat balneària de Koreiz (Crimea)
© Sergio Hoffmann
Territori no independent
República autònoma d’Ucraïna a la península de Crimea; la capital és Symferopil’.
La geografia Vorejada per la mar Negra i la d’Asov, és unida a la resta del territori per la península de Perekop Hom hi distingeix tres regions al nord i al centre, una plana oberta per l’estepa àrida, dedicada a l’agricultura i regada, de clima fred, temperat per la proximitat de la mar, amb la península de Kerč’ a l’est al sud, i seguint la línia de la costa, una serralada de plegament alpí, les muntanyes de Crimea 1548 m al Roman-Koš, constituïdes per tres cadenes paralleles que formen part d’un anticlinal molt dissimètric, i, finalment, una faixa costanera estreta, arrecerada dels vents…
ducat de Bremen
Geografia històrica
Territori del Sacre Imperi, al cercle de la Baixa Saxònia, creat en ésser secularitzat el principat episcopal de Bremen a la pau de Westfàlia (1648) i adjudicat a Suècia.
El 1712 passà a Dinamarca, i el 1720, a Hannover