Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
aeroport de la Rabassa
Aeronàutica
Antic aeroport d’Alacant (Alacantí), situat 3 km al nord de la ciutat, vora el límit amb el terme de Sant Vicent de Raspeig, obert al tràfic el 1951 i substituït, per insuficient, el 1967 pel de l’Altet
.
Annaba
Ciutat
Capital del wilāya d’Annaba, Algèria.
Port del golf d’Annaba, al peu del petit massís cristallí d’Edough, a la desembocadura del Seybouse Centre comercial exporta ferro, fosfats, zinc, coure, antimoni, suro, vi, cítrics, espart i industrial superfosfats, conserves, material de ferrocarril hom desenvolupa la indústria metallúrgica amb el ferro de Djebel Ouenza i el gas del Sàhara Nus de comunicacions ferrocarril, carreteres, port, aeroport Universitat Antiga colònia cartaginesa i després capital dels reis de Numídia, Annaba es desenvolupà sota els romans, els quals l’anomenaren Hippo Regius o Hipona Centre de la…
Constantina
Ciutat
Capital de la wilāya homònima, Algèria.
És situada en una regió molt plana, sobre una plataforma enlairada que la fa accessible només per un costat Centre comercial d’una regió cerealista i nucli industrial amb producció de teixits, farina, cuir, maquinària, materials per a la construcció, tabac i productes alimentaris encara hi és molt estesa l’activitat artesanal Efectua el comerç amb l’exterior pel port de Skikda, però la influència d’Annaba en limita l’expansió comercial Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université de Constantine, fundada el 1969 i Centre Universitaire de Recherches, d’Études et de…
Sant Vicent del Raspeig
La plaça de l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, estès sobre els glacis litorals de les serres prebètiques valencianes meridionals.
El perímetre del terme adopta una estranya configuració des dels contraforts de la serra del Ventós i del Sabinar passant per l’estretor del tossal Redó 356 m i seguint com a límit la rambla de Rambujar, fins que s’esvaneix a la immediació oest del poble vers l’est s’eixampla una galta entre les isohipses de 100 i 200 m pla de l’Olivera, la Baiona i el Rabosar A la fi del segle XVIII Cabanilles xifrà emfàticament la població en 3600 h, 540 dels quals habitaven al nucli i els altres eren disseminats per la Canyada, Verdegàs, el Moralet, la Serreta, el Rabosar, l’Alcoraia i…
l’Alacantí

Comarca del País Valencià.
La geografia Cap de comarca, Alacant Al vessant marítim dels últims relleus prebètics i subbètics, involucra ja una considerable part de plana costenca tanmateix, més de la meitat de la comarca és situada per sobre dels 200 m d’altitud i prop d’un quart, dels 500 municipis d’Agost, Xixona i la Torre de les Maçanes, els quals ultrapassen, als límits septentrionals, els 1000 m el Maigmó, la penya Roja, la serra dels Plans El sentit general del rost és ben assenyalat pel riu de Montnegre i la rambla de les Ovelles, gairebé sempre inoperants, amb detalls erosius fòssils Les muntanyes limítrofes…
Alger
La ciutat d’Alger
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital d’Algèria i de la wilāya d’Alger, a les vores d’una badia semicircular, a la Mediterrània.
La geografia S’estén sobre la plana litoral compresa entre la Mediterrània i el massís de Bouzréa i els turons del Sahel, que han dificultat la seva expansió El vell Alger turc s’aixeca sobre una acròpolis dominada per la Casbah o ciutat vella, de carrerons estrets i sinuosos que baixen fins al port Les cases, de coberta plana i forma cúbica, són gairebé totes de construcció anterior a l’any 1870 i la densitat de població assoleix aquí xifres elevadíssimes Els barris nous de tipus europeu sorgiren a un i altre costat d’aquest nucli central, seguint el litoral Al sud de la Casbah es troba el…
Alacant
Vista general d'Alacant des del castell de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alacantí en una de les planes litorals adossades a les últimes serres bètiques valencianes.
La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…