Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
regne de Mallorca
©
Geografia històrica
Territori que comprenia Mallorca, Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller i altres territoris occitans, i poc més tard també Menorca, creat a la mort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1276.
La conquesta de Mallorca, el 1229, afegí un nou territori a la corona catalanoaragonesa sota Jaume I de Catalunya-Aragó En el seu testament, atorgat el 21 d’agost de 1262 i confirmat deu anys després, deixà al seu segon fill, Jaume, el regne de Mallorca, que comprenia Mallorca, Menorca encara en mans dels sarraïns, la part reial d’Eivissa i les Balears menors, més els comtats de Rosselló, Cerdanya, Conflent i Cotlliure, Vallespir i Montpeller, amb el vescomtat de Carladès El primogènit, Pere II, considerà excessives les donacions fetes al seu germà Després de la…
la Palomera
Antic llogaret
Antic lloc del municipi d’Andratx (Mallorca), a l’indret de l’actual nucli de Sant Elm, existent des del segle XIV i que desaparegué a mitjan segle XVII per les contínues incursions dels pirates musulmans (ja des de la fi del segle XVI la població començà a retirar-se a s’Arracó).
Tingué origen en un rafal d’època islàmica on el 7 de setembre de 1229 desembarcaren les primeres naus de l’estol de Jaume I de Catalunya-Aragó que conquerí l’illa als musulmans Amb el repartiment fou inclòs dins la baronia del bisbe de Barcelona i donat a Bernat Basset Jaume II de Mallorca hi fundà l’església i hospital de Sant Elm i Jaume III trià aquest indret com a lloc de descans Pere III de Catalunya-Aragó hi feu escala i s’hi embarcà el 1343 en la campanya d’annexió del regne de Mallorca a la corona
coll de sa Batalla
Coll de la carretera de Palma a Andratx, entre Santa Ponça i Palma Nova.
El 1229 hi tingué lloc la primera batalla de les tropes de Jaume I de Catalunya-Aragó contra els musulmans mallorquins després del desembarcament a Santa Ponça
Dellys
Ciutat
Ciutat d’Algèria, a la costa de Cabília, a l’actual wilāya de Tizi-Ouzou.
Als s XIII-XIV fou centre comercial de l’imperi hàfsida, molt visitat per catalans, especialment de Mallorca Conquerida per Ferran II de Catalunya-Aragó 1510, fou adscrita a la corona catalanoaragonesa Es perdé el 1541, en fracassar l’expedició de Carles I a Alger
Col·lo
Ciutat
Ciutat i port de la wilāya de Constantina, Algèria, situada a la costa occidental del golf de Stora.
Factoria romana, a l’edat mitjana fou un centre comercial important del regne de Tunis L’estol de Pere II de Catalunya-Aragó l’ocupà 1282 per tal d’ajudar ibn al-Wazīr, senyor de Constantina, amb l’objectiu, probablement, de preparar la conquesta de Sicília, que emprengué efectivament des d’aquest port Al s XIV hi hagué un consolat barceloní i un de mallorquí
Orà
Ciutat
Capital de la wilāya d’Orà, Algèria, a l’W del país.
Amb un port d’importància decreixent que registra un considerable volum d’exportacions, principalment de productes agrícoles del país, és una ciutat que ofereix modernes construccions al voltant de la vella Casbah i de l’antiga fortalesa dels temps del domini espanyol Bisbat catòlic i universitat Fundada a començament del s X i incorporada als imperis almoràvit i almohade, fou fins al s XIV un centre important d’intercanvis entre el món cristià mediterrani teixits i vi i les rutes centreafricanes or i esclaus, sobretot, procedents del Sudan Els catalans comerciaren amb Orà des d’…
Bugia
Ciutat
Ciutat de la wilāya homònima, a Algèria, vora el golf de Bugia.
És centre d’una comarca agrícola vinya, oliveres, tabac, alzines, sureres, però l’economia es basa en l’exportació de petroli final de l’oleoducte procedent de Hassi-Messaoud Nus de comunicacions ferrocarril, carretera, port Antiga ciutat romana, anomenada Saldae , i capital dels vàndals al segle V, fou conquerida pels àrabs al segle VIII Sota la dinastia hammadita segles XI-XII fou escollida com a capital 1091 i esdevingué una ciutat important Els genovesos la saquejaren 1136, i els almohades l’ocuparen el 1152 Comercià activament amb els estats cristians, especialment amb Pisa i Barcelona…
castell d’Alaró
Història
Antiga fortificació construïda al cim del puig d’Alaró (822 m alt.), municipi d’Alaró (Mallorca).
La muntanya és una avançada del sistema muntanyós de ponent, del qual la separen les valls de Solleric i d’Orient El cim és una superfície relativament plana, de 1200 m de longitud per 500 de latitud, voltada per una alta cinglera d’un color rogenc, que li dona un aspecte molt característic A la vora mateixa de la cinglera, es troben les restes de l’antic castell Aquesta fortificació, existent ja a l’època musulmana, fou una de les que es reservà Jaume I de Catalunya-Aragó en bescanviar el 1231 amb l’infant Pere el comtat d’Urgell amb la Mallorca conquerida…
Orient
Poble
Poble del municipi de Bunyola (Mallorca), situat al centre de la vall d’Orient, oberta a l’interior de la serra de Tramuntana, entre la serra d’Alfàbia (1 067 m alt.) i el puig d’Alaró (822 m alt.), i drenat pel torrent de la cova Negra.
La seva església parroquial és dedicada a sant Jordi fou erigida el 1796 en vicaria in capita en depèn la possessió de Coma-sema, ja a la vall de Solleric Durant el s XIX sofrí un procés de despoblament La cavalleria o baronia d’Orient fou concedida el 1323 pel rei Sanç de Mallorca al cavaller Assalit de Galiana, que el 1343 fou alcaid del castell d’Alaró per Jaume III i el defensà fins que hagué de retre'l a Pere III de Catalunya-Aragó Aquesta jurisdicció comprenia els llocs d’Orient, Lluc i Honor amb la jurisdicció menor El 1432 passà per compra als Llucos, el…
castell de Santueri
Castell
Castell del municipi de Felanitx (Mallorca), al cim escarpat del puig de Santueri
(402 m), dins el sector meridional de les serres de Llevant, al SE de la ciutat, al S mateix del puig de Sant Salvador.
El recinte, que ocupa 426 àrees i té una forma triangular, és format per un mur encara emmerletat en molts dels seus trams flanquejat per torres La torre mestra és de planta circular La propietat i la jurisdicció d’aquest castell pertangué, des de la conquesta, al comte Nunó Sanç de Rosselló i Cerdanya aquest castell fou el darrer reducte musulmà de Mallorca que caigué en poder de Jaume I, durant la segona estada a l’illa El 1241 el castell retornà al rei la corona hi establí durant més de quatre segles una guarnició destinada, principalment, a la defensa de la costa llevantina de Mallorca El…