Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Atles
Panoràmica aèria de l’Atles, Marroc
© Fototeca.cat
Serralada
Sistema muntanyós de plegament alpí d’Àfrica d’uns 2.700 km de llargada, paral·lel a la costa del nord-oest, travessa el Marroc, Algèria i Tunísia.
El relleu Al nord resta limitat per la Mediterrània, al sud, pel desert del Sàhara, per l’oest arriba a l’Atlàntic i per l’est enllaça amb Sicília La serralada és doble, amb una branca costera i una altra interna, puix que l’Atles Saharià d’Algèria és separat de l’Atles del Tell, situat més al nord, pels horste que formen la plataforma dels chotts Una divisió semblant existeix a l’oest, on el Gran Atles és separat del Pre-Rif i Rif per l’altiplà marroquí L’Atles és l’únic exemple africà d’orogènia alpina, la qual s’inicià en el Juràssic superior i es renovà en el Cretaci superior continuant…
Magrib
Geografia
Regió natural del NW d’Àfrica, que s’estén pel Marroc, Algèria i Tunísia, entre la Mediterrània i el Sàhara, de característiques mediterrànies.
En un sentit més ampli, hom sol incloure-hi també Líbia i Mauritània És formada per un conjunt de terres altes, que comprenen la serralada de l’Atles, l’altiplà marroquí i altres planells algerians També rep el nom d’Àfrica Menor i de Països de l’Atles Habitada per població berber, fou islamitzada al segle VII Sovint en revolta envers el poder califal, es fraccionà en diversos estats autònoms a partir de l’esfondrament abbàssida
Amour
Massís
Massís muntanyós d’Algèria, que forma part de l’Atles Saharià.
En la línia divisòria entre el Magrib i el Sàhara és format per diverses serres separades per depressions sinclinals que prenen la direcció SW i NE, cobertes per boscs d’alzines que culminen al Djebel Ksel 2 008 m Habitat per pastors i agricultors seminòmades, el centre principal és El-Beyyadh
Cheliff
Riu
Riu del Magrib, Algèria (725 km).
Neix al Djebel Amour com a uadi Sebgag, flueix en direcció sud-nord, recorre els altiplans amb el nom de uadi Touil i rep per l’esquerra el uadi Nahr Ouassel Travessa l’Atles del Tell i gira en angle recte vers l’oest per una depressió, ruta natural aprofitada per les comunicacions est-oest ferrocarril, carreteres Després de rebre per l’esquerra el uadi Mîna, desguassa a la Mediterrània al nord de Mestghanem El riu i els seus afluents són aprofitats per al regatge i per a la producció hidroelèctrica
Sidi Bel Abbès
Ciutat
Capital del wilāya de Sidi Bel Abbès, Algèria, a l’Atles del Tell.
Centre d’una comarca productora de grans, vi i bestiar Deu la seva fundació 1843 a l’ocupació francesa del país, i durant anys fou el centre administratiu de la Legió Estrangera
Biskra
Ciutat
Capital del wilāya homònim, Algèria, situada als contraforts de l’Atles saharià, vora l’uadi Biskra.
Situada en un gran oasi, té un clima sec Centre agrícola i comercial Hi ha deus sulforoses Hi passa el ferrocarril de la línia Bona-Touggourt Fundada pels romans segle II aC, que l’anomenaren Vescera, fou conquerida pels àrabs segle VII Sota els hammadites tingué una època de gran esplendor que declinà en caure la dinastia 1224 Dominada pels turcs del 1641 al 1844, aquest any els francesos, manats pel duc d’Aumele, se n’empararen l’assassinat pels àrabs de la guarnició francesa portà a la construcció del fort de Saint-Germain, on romangué una força francesa permanent fins a la independència…
Blida
Ciutat
Ciutat de la wilāya homònima, Algèria, situada al sud-oest d’Alger, als contraforts de l’Atles del Tell.
Nucli agrícola i comercial, afavorit per l’existència de regadius que possibiliten el conreu de cítrics i d’oliveres, té indústries derivades de l’agricultura fàbriques de sabó i de conserves Hi ha encreuament de carreteres i hi passa el ferrocarril de la línia Alger-Orà
Daïa
Geografia
Regió d’Algèria, a l’interior, entre l’Atles Saharià, al nord i a l’oest, i la plana de Souf, a l’est.
Cabília
Geografia
Nom donat a les comarques de la meitat oriental del nord d’Algèria, accidentades per l’Atles del Tell, entre la plana de la Mitidja (oest) i la plana de Bona (est), la Mediterrània (nord) i els altiplans d’Alger i Constantina (sud).
Consta de quatre parts la Gran Cabília, la Petita Cabília, la Cabília de Collo i la Cabília Oriental La Gran Cabília , limitada a l’oest per la vall del riu Isser i a l’est i sud-est per la vall del riu Soummam-Sahel, és un massís muntanyós molt accidentat, amb un nucli format per roques precambrianes, i al sud les calcàries modernes i els gresos, que formen el mont Djurdjura 2308 m al Lalla Khadidja, el qual s’estén d’est a oest en una doble carena de crestes serrades És una de les àrees més poblades d’Algèria, i és habitada per amazics sedentaris, que practiquen una agricultura primitiva i…
Algèria

Estat
Estat de l’Àfrica septentrional que limita al N amb la mar Mediterrània, a l’E amb Tunísia i Líbia, al S amb Mali i Níger i a l’W amb Mauritània i Marroc; la capital és Alger.
La geografia física Situat a la regió d’unió del sòcol rígid d’Àfrica i de les muntanyes terciàries de l’Atles, les formacions precambrianes i paleozoiques ocupen poca extensió, excepte prop de la costa, a l’E d’Alger, on són acompanyades per extrusions volcàniques El Secundari, generalment calcari o margós, forma el principal esquelet de l’Atles des del Sàhara fins a la mar, i el Terciari, també molt desenvolupat, és afectat fins al Miocè inferior per les diferents fases de plegament de l’Atles Des de la Mediterrània fins al Sàhara se succeeixen tres grans zones, el Tell, l’estepa i el…