Resultats de la cerca
Es mostren 361 resultats
Ajmer
Ciutat
Ciutat de l’estat del Rājasthān, a l’Índia, situada a la regió semiàrida del NW dels Ārāvalā Parvata, al peu del Taragarh.
Mercat agrícola i centre comercial cotó, blat, moresc, sal, opi Manufactures sabó, sabates, estampats i tints cotó, llana, productes farmacèutics i instruments musicals violes i tam-tams Entroncament ferroviari Considerada una de les ciutats santes de l’Indostan, és centre de pelegrinatge Ajmer fou fundada pels chāhamāna o chauhān, seu d’aquesta dinastia hindú L’any 1025 fou saquejada per Maḥmūd de Ghaznī Més tard esdevingué residència favorita dels emperadors mogols Tingué una mesquita important i rica
Ajmer
Geografia històrica
Antic estat del Rājasthān al NE de l’Índia fundat al final del segle XI per un príncep rajput.
El seu solivā, Prithvī, s’enfrontà amb el gurida Mu’izz al-Dīn i fou mort el 1192 Finalment fou conquerit 1193 pel primer representant de la “dinastia dels esclaus” de Delhi, Quṭb al-Dīn Aybak, i declarat vassall de soldanat fins al 1365, que passà a les mans d’un príncep mewar En temps d’Akbar, Bayrām Khān l’incorporà a l’imperi mogol 1556 El 1770 caigué en poder dels maratha i, després de diverses lluites entre els nouvinguts i els prínceps rajput, fou cedit 1818 a la companyia britànica que colonitzà l’Índia, bé que la seva administració depenia del govern central de l’Índia El 1949…
Ajantha

Vista de conjunt dels temples d’Ajantha
Tushar Dayal (CC BY-NC 2.0)
Temple
Budisme
Localitat de l’Índia, a l’estat de Mahārāsḥṭra, on hi ha uns famosos temples budistes rupestres.
Aquests temples són importants per llur arquitectura i, sobretot, per llurs nombroses pintures murals segles I-VII, que cal comptar entre les obres mestres de l’art indi a l’època gupta Les pintures són fetes amb una tècnica semblant al fresc, presenten un joc arbitrari de llums i d’ombres i una gran puresa de dibuix responen als mateixos simbolismes de l’escultura religiosa coetània
Ahmadnagar
Ciutat
Ciutat de l’estat de Māhāraṣhṭra, a l’Índia.
Centre comercial cotó, blat, sucre Al s XV fou capital del regne d’Ahmadnagar
Ahmadabad
Ciutat
Ciutat de l’estat de Gujarāt, a l’Índia, vora el riu Sabarmati.
Centre cultural i comercial de les planes semiàrides de Gujarāt sobre el camí de Bombai a Delhi, fou fundada el 1411 pel soldà Aḥmad Š'āh I La ciutat, voltada per una muralla amb 12 entrades, és dividida en barris pols habitats per castes i amb administració pròpia Comprèn tres suburbis industrials Asawa molineries d’oli, Soraspur filats de cotó i Daripur manufactures de cola Al costat de la indústria cotonera persisteix una producció artesanal ceràmica, cuir, joieria, catifes A les illes del riu es produeix canya de sucre, patates i melons Amb Bombai, és el segon centre industrial de l’…
Agra
El riu Yamuna al seu pas per la ciutat d’Agra, a l’Índia. A la dreta, el Taj Mahal
© X. Pintanel
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Uttar Pradesh, a l’Índia.
Situada en una gran corba que descriu el Yamunā vers l’E i aixecada damunt la plana de l’Hindustān, és el centre comercial, agrícola i industrial d’una regió productora de sucre, cotó i cereals, regada pel canal d’Agra i comunicada per ferrocarril i carretera Al costat de la producció artesanal que li ha donat anomenada seda, tapissos, orfebreria i el turisme de luxe, s’hi han desenvolupat les indústries tèxtils i química Té universitat i aeroport Agra conserva les millors obres arquitectòniques dels emperadors mogols s XVII com el palau del Diwan-i-an, la mesquita de la Perla i…
Adoni
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Andhra Pradesh, Índia, al NE de Bellary.
Mercat cotoner Magnífica mesquita Jāmi’ Masjid construïda el 1680
pont d’Adam
Arxipèlag
Rosari d’esculls (30 km) que uneixen la costa SE de l’Índia i Sri Lanka, entre el golf de Mannar i la badia de Palk.
Ghāziabād
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Uttar Pradesh, Índia, al N de l’aglomeració de Nova Delhi.
Ghats
Serralada
Serralada de l’Índia formada pels confins abruptes del Dècan, separat de la mar d’Aràbia i del golf de Bengala pels Ghats Occidentals i Orientals, respectivament, els quals convergeixen al S de Mysore, on formen un sol massís muntanyós.
Els Ghats Occidentals s’estenen, a l’W del Dècan, parallels a la costa i a poca distància d’ella, des del riu Tāpti fins al cap Comorin 1 600 km de longitud Són constituïts per una sèrie de horsten l’altitud mitjana de 1 000 m disminueix a Mysore i augmenta al S de la gorja de Pālghāt, i culminen a l’Anaimundi 2 695 m Formen un veritable bastió contra el qual es desencadena el monsó del SW, que provoca pluges abundants a l’estiu Mahābaleshwar, 6 748 mm de mitjana i que els converteixen en la reserva d’aigua del Dècan Hi neixen els grans rius que travessen el Dècan Godāvari, Krishna, Cauvery…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina