Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Kutch
Golf marí
Golf del NW de l’Índia, a l’estat de Gujarāt, a la mar d’Aràbia.
A la costa sud i prop del litoral hi ha la ciutat de Jāmnagar, la més important de l’àrea
Junāgadh
Ciutat
Ciutat de l’estat de Gujarāt, Índia, situada prop dels turons Girnār de la península Kāthiāwār.
Bharuch
Ciutat
Ciutat de l’Índia, a l’estat de Gujarāt, a l’estuari del riu Narbada (l’aglomeració 112.389 h).
És un nucli industrial i comercial, port i nus ferroviari Antigament era anomenada Barygaza El seu port, per on passava quasi tot el comerç amb el món clàssic, fou un dels més importants de l’Índia Unida a l’imperi mongòlic d’Akbar 1572, estigué en poder dels marathes del 1685 al 1782, que fou presa pels britànics
Ghāndhīnagar
Ciutat
Capital de l’estat de Gujarāt, Índia, situada als marges del riu Sabarmati, al nord de l’antiga capital de Ahmadābād.
Fou construïda el 1966 per a reemplaçar l’antiga capital de l’estat, Ahmadāabād
Nadiād
Ciutat
Ciutat de l’estat de Gujarāt, Índia, situada a les terres baixes entre la cadena de Vindhya i el golf de Khambhāt.
És un notable centre i mercat comercial, amb un creixent desenvolupament industrial Nucli de comunicacions ferroviàries i encreuament de carreteres
Daman i Diu
Divisió administrativa
Territori de la Unió Índia, al golf de Khambhāt (mar d’Aràbia), que comprèn dos districtes: l’illa de Diu i l’enclavament de Daman al S de l’estat de Gujarāt.
La capital és Daman 26 285 h 1991 La part continental, situada al peu dels Sahyādri, forma la plana alluvial del riu Daman, i ocupa 72 km 2 El clima és tropical i hi abunden els aiguamolls L’economia es basa en la pesca i en el conreu de l’arròs, el mill i els llegums La població és majoritàriament hindi Al principi del s XVI s’hi establiren els portuguesos, que construïren una fortificació a Diu i convertiren Daman en una escala important de les rutes comercials de la mar d’Aràbia Des del 1559 estigueren sota domini portuguès, dependents de la província d’ultramar de Goa Incorporats a la…
Índia
L’Himàlaia, amb l’Everest al fons i el Lhotse a la dreta
© X. Pintanel
Península
Península del sud d’Àsia, situada entre l’Afganistan a l’W, l’Himàlaia al N, la serralada Assam-Arakan, que la separa de Myanmar, a l’E, i el golf de Bengala i la mar d’Aràbia, al SE i SW. Bé que dividida políticament en tres estats (Índia, Pakistan i Bangladesh), és considerada una unitat geogràfica, un subcontinent, que pren el nom de l’Indus.
El relleu El subcontinent indi es divideix en tres grans regions regions gondwanianes, arc himalaià i plana indogangètica Les regions gondwanianes són formades per un bloc vell de l’Índia peninsular, de roques antigues, que deu els relleus més representatius a ruptures tardanes Al Dècan els aixecaments i basculaments dels blocs han ocasionat un relleu molt variat als relleus dissimètrics dels alineaments E-W del N Vindhya, Kaemōr, Sātpura, etc s’oposen els horste dels Ghats Occidentals, de pendents abruptes, i els relleus menors dels Ghats Orientals, muntanyes de Cuddapah i turons d’Orissa…
Arāvalli Parvata
Serralada
Sistema muntanyós del nord-oest de l’Índia que s’estén en una longitud de més de 500 km des del nord de la plana de Gujarat fins al límit sud-oest de l’estat de Panjab (uns 500 km), tot travessant el de Rājasthān en direcció SW-NW.
Índia
Estat
Estat que ocupa la major part de la península Índia; limita a l’W i al NW amb el Pakistan, al N amb la Xina i el Nepal, al NE amb Bhutan i a l’E amb Bangladesh i Myanmar; la capital és Nova Delhi.
La geografia econòmica i l’economia L’agricultura L’agricultura, base de l’economia, ocupa 2000 amb la resta del sector primari el 64% de la població activa i contribueix en prop d’un 30% al producte interior brut Els conreus ocupen 1994 el 57% de la superfície total, les pastures no arriben al 4% i el bosc, el 23% la resta és improductiva El percentatge de la terra regada s’acosta al 43% dels conreus més de 2/3 de la terra de conreu són dedicats als cereals, dels quals el de l’arròs és el més estès, conreat principalment al baix Ganges, al litoral i a Assam l’Índia n’és el segon productor…