Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Gujarāt
Divisió administrativa
Estat de l’Índia, situat a la costa de la mar d’Aràbia.
La capital és Gandhinagar 208299 h 2011 Els extrems SE i NE són muntanyosos, formats per part dels Gaths Occidentals, la serralada de Sātpura i les extremitats de l’Arāvalli La península de Kāṭhigāwār és una plana delimitada pels golfs de Kutch i Khambhāt El clima és càlid És una regió densament poblada 173,9 h/km 2 1981, amb una població majoritàriament rural però hi ha grans ciutats de més de 200000 h Ahmadābād, Surat, Rājkoṭ, Bhaunagar i Jāmnagar L’economia és predominantment agrícola cotó, arròs, melca, mill, sèsam, tabac i cacauets Té importants recursos miners manganès, bauxita, lignit…
Dècan
Altiplà
Altiplà de l’Índia que s’estén per quasi tota l’àrea peninsular, que històricament donà nom a totes les terres al sud del Narmada.
És un altiplà inclinat d’oest a est, de roques paleozoiques i vores abruptes els Ghats Orientals i Occidentals L’interior és solcat per alineacions de turons i travessat pels rius que flueixen al golf de Bengala Godāvari Krishna i Penner Les costes són retallades a l’oest, amb bons ports, i baixes amb deltes i aiguamolls a l’est Els rius són poc navegables i poc aprofitables per al regadiu Les pluges monsòniques arriben a 2 000 mm anuals al litoral, cobert de selva tropical, i a l’interior es redueixen entre 500 i 1 000 mm, puix que els Ghats aturen el monsó del sud-est aquí la vegetació és…
Delhi
Carrer de la ciutat de Delhi, a l’Índia
© X. Pintanel
Ciutat
Ciutat de l’Índia, capital del territori homònim, Índia.
L’aglomeració comprèn la capital de l’estat, Nova Delhi 7174755 h 1991, ciutat nova d’aspecte modern i funcional, seu del govern, l’administració i les ambaixades, a la riba dreta del riu Yamunā, afluent del Ganges, al piedmont de l’Himàlaia, en una important cruïlla de les rutes comercials que uneixen les valls del Ganges i de l’Indus i les costes de la mar d’Aràbia amb les regions de l’Himàlaia i l’Afganistan, la qual cosa en fa el principal centre comercial del nord de l’Índia, especialment de productes agrícoles cotó i cereals La ciutat, que el 1901 tenia 208575 h, ha crescut…
Índia
L’Himàlaia, amb l’Everest al fons i el Lhotse a la dreta
© X. Pintanel
Península
Península del sud d’Àsia, situada entre l’Afganistan a l’W, l’Himàlaia al N, la serralada Assam-Arakan, que la separa de Myanmar, a l’E, i el golf de Bengala i la mar d’Aràbia, al SE i SW. Bé que dividida políticament en tres estats (Índia, Pakistan i Bangladesh), és considerada una unitat geogràfica, un subcontinent, que pren el nom de l’Indus.
El relleu El subcontinent indi es divideix en tres grans regions regions gondwanianes, arc himalaià i plana indogangètica Les regions gondwanianes són formades per un bloc vell de l’Índia peninsular, de roques antigues, que deu els relleus més representatius a ruptures tardanes Al Dècan els aixecaments i basculaments dels blocs han ocasionat un relleu molt variat als relleus dissimètrics dels alineaments E-W del N Vindhya, Kaemōr, Sātpura, etc s’oposen els horste dels Ghats Occidentals, de pendents abruptes, i els relleus menors dels Ghats Orientals, muntanyes de Cuddapah i turons d’Orissa…
Índia
Estat
Estat que ocupa la major part de la península Índia; limita a l’W i al NW amb el Pakistan, al N amb la Xina i el Nepal, al NE amb Bhutan i a l’E amb Bangladesh i Myanmar; la capital és Nova Delhi.
La geografia econòmica i l’economia L’agricultura L’agricultura, base de l’economia, ocupa 2000 amb la resta del sector primari el 64% de la població activa i contribueix en prop d’un 30% al producte interior brut Els conreus ocupen 1994 el 57% de la superfície total, les pastures no arriben al 4% i el bosc, el 23% la resta és improductiva El percentatge de la terra regada s’acosta al 43% dels conreus més de 2/3 de la terra de conreu són dedicats als cereals, dels quals el de l’arròs és el més estès, conreat principalment al baix Ganges, al litoral i a Assam l’Índia n’és el segon productor…