Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Konkan
Regió
Regió de l’Índia que s’estén per la costa de la mar d’Aràbia, al peu dels Ghats Occidentals, des de Daman a Goa.
Hi ha plantacions d’arròs, cocoters, llegums i jute Hi destaca també la pesca i l’explotació de sorres riques en magnetita
Manipur
Divisió administrativa
Estat de l’Índia, situat entre l’estat d’Assam i Myanmar.
La capital és Imphāl És una regió muntanyosa, humida, coberta d’espessos boscs, rics en fusta preciosa, que donen lloc a una intensa explotació forestal Mitjanament poblada 63,6 h/km 2 1981, la població es concentra a la conca del llac Logtak, centre de la regió, on hi ha la capital plana notable pel conreu d’arròs, també s’hi conrea canya de sucre i tabac
Himachal Pradesh
Divisió administrativa
Estat del nord de l’Índia.
La capital és Simla 55 300 h 1981 Situat a l’Himàlaia occidental, és una regió molt muntanyosa Les valls, regades pels afluents de l’Indus Chenāb, Satluj i Beās, són fèrtils, i s’hi concentra la població, dedicada als conreus de blat, canya de sucre, lli, tabac i arròs i a la ramaderia d’ovelles i de cabres Hi ha explotació forestal i jaciments de sal gemma La indústria és de tipus artesanal fusta i teixits de llana La regió és mitjanament poblada 61 h/km 2
Tripura
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Agartala 157358 h 1991 Situat a l’E de Bangladesh, limita amb els estats de Mizorām i Meghālaya Regió muntanyosa, de serres d’orientació N-S, amb explotació forestal i conreus itinerants, l’agricultura el 24,3% de la superfície es dóna principalment a l’W arròs, jute, cotó, ananàs i te Densament poblada 292 h/km 2 est 1994, la ciutat principal és Agartala El pla de desenvolupament del govern es dirigeix principalment a solucionar les comunicacions, l’educació i la sanitat, malgrat els problemes que planteja el terreny, el clima i la població nòmada Antic principat,…
Maharashtra
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Bombai És situat entre els estats de Gujarāt, al NW, Madhya Pradesh, al N i l’E, i Andhra Pradesh i Karnataka, al S, i la mar d’Aràbia Inclou una bona part dels Ghats Occidentals septentrionals, la plana de Kōńkaṇ i una part del Dècan Els rius principals que drenen l’estat són el Godāvari i el Tāptī El clima és monsònic a la costa és temperat i humit, mentre que a l’interior és més calorós i sec És densament poblat 204 h/km 2 1981, sobretot a la costa, i amb un increment, des del 1961, del 27,4% Ciutats importants són, a part la capital, Nāgpur i Pune, amb més d’1000000 h L’…
Kerala
El temple vixnuïta de Trivandrum (Kerala), famós centre de pelegrinatge
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat de la costa SW de l’Índia, limitat pels estats de Karnataka al N i Tamil Nadū a l’E i banyat per la mar d’Aràbia a l’W.
La capital és Trivandrum Morfològicament, es divideix en una plana baixa i estreta al llarg del litoral costa de Malabar, eixamplada, en certs punts de l’interior, per àrees alluvials formades pels corrents que baixen dels Ghats Occidentals, on els vessants, sotmesos a un clima càlid i humit, són coberts d’una espessa capa forestal Una agricultura molt comercialitzada produeix arròs a la plana, cocoters al llarg del litoral i te, cafè i diverses espècies als vessants muntanyencs L’energia elèctrica fornida pels rius dels Ghats ha permès una moderna industrialització, amb fàbriques de…
Dècan
Altiplà
Altiplà de l’Índia que s’estén per quasi tota l’àrea peninsular, que històricament donà nom a totes les terres al sud del Narmada.
És un altiplà inclinat d’oest a est, de roques paleozoiques i vores abruptes els Ghats Orientals i Occidentals L’interior és solcat per alineacions de turons i travessat pels rius que flueixen al golf de Bengala Godāvari Krishna i Penner Les costes són retallades a l’oest, amb bons ports, i baixes amb deltes i aiguamolls a l’est Els rius són poc navegables i poc aprofitables per al regadiu Les pluges monsòniques arriben a 2 000 mm anuals al litoral, cobert de selva tropical, i a l’interior es redueixen entre 500 i 1 000 mm, puix que els Ghats aturen el monsó del sud-est aquí la vegetació és…
Himàlaia
Vista d’una de les nombroses valls que es formen a la regió de l’Himàlaia Mitjà
© Corel Professional Photos
Serralada
Gran sistema muntanyós de l’Àsia meridional.
S’estén, en sentit longitudinal, de la vall de l'Indus, al NW, a la vall del Brahmaputra, al SE, i en sentit transversal, del Tibet, al N, a la plana indogangètica, al S La seva longitud és d'uns 2500 km, i l'amplària mitjana, de 200 a 300 km Molts dels seus pics superen els 7000 i els 8000 m d'altitud A la part central forma un gran arc convex cap a la plana del Ganges Separa la Xina i l'Índia, però comprèn, així mateix, territoris d'altres països el Pakistan, el Nepal i Bhutan Format al llarg de la gran…
Bengala
Regió
Regió de l’Àsia meridional, actualment dividida entre l’Índia (Bengala Occidental) i Bangladesh (o Bengala Oriental).
Situada entre l’Himàlaia i el golf de Bengala, s’estén per la plana alluvial dels cursos inferiors del Ganges i del Brahmaputra i pel delta de tots dos rius Té un clima tropical monsònic la pluviositat augmenta d’oest 1 400 mm a est 3 000-4 000 mm El poblament és predominantment rural i dispers és corrent que les cases siguin situades al llarg dels rius La densitat hi és elevada, especialment a la regió del delta de 400 a 1400 h per km 2 En ambdues parts és parlada la mateixa llengua, el bengalí la religió, altrament, és diferent musulmans a la part oriental i hindús a l’occidental, cosa que…
Caixmir
Confluència dels rius Indus i Zaskar, a la regió de Ladākh (Caixmir)
© Fototeca.cat
Regió
Regió del subcontinent indi dividida entre l’Índia (Jammu i Caixmir), el Pakistan (Azad Kashmir) i la Xina.
La geografia Àrea de relleu complicat, hom hi distingeix, de NE a SW, sis subregions les muntanyes del Karakoram, amb nombrosos cims de més de 7000 m la vall de l’ Indus , que corre en direcció SE-NW i baixa de 4200 m fins a 1200 les muntanyes de l’ Himàlaia , que s’estenen parallelament a la vall de l’Indus la vall del Caixmir , conca alluvial d’uns 130 km de llargada i 40 km d’amplada, drenada pel riu Jhelum i amb centre a la ciutat de Srīnagar les muntanyes del Pir Panjal, que atenyen 4500 m i una part de la plana del Panjab Mentre que a les muntanyes altes predominen el clima i la…