Resultats de la cerca
Es mostren 8023 resultats
Ruvuma
Divisió administrativa
Regió de Tanzània.
La capital és Songea 17 954 h 1978
Ruvuma
Riu
Riu de l’Àfrica oriental (920 km).
En una bona part del seu trajecte serveix de frontera entre Tanzània a la qual pertany i Moçambic Desemboca a l’oceà Índic
Rungwe
Massís
Massís volcànic, al S de l’altiplà de Tanzània, sobre la conca del llac Nyassa (3175m).
Rukwa
Divisió administrativa
Regió de Tanzània.
La capital és Sombawonga 29 589 h 1981
Rufiji
Riu
Riu del SE de Tanzània (800 km).
Neix de la conjunció dels rius Kilombero o Ulanga i Luwegu, rep després per l’esquerra les aigües del Great Ruaha i desemboca a l’oceà Índic davant l’illa de Mafia
Roaia
Despoblat
Despoblat del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), del qual ja era annex el 1535.
Era lloc de moriscs 61 focs el 1609
Pemba
Illa
Illa coral·lina de l’oceà Índic, que, juntament amb la de Zanzíbar, forma part de la regió autònoma insular de Zanzíbar, Tanzània.
És situada a uns 40 km de la costa de la part continental de l’estat És dividida en dues regions Nord 574 km 2 , 163 000 h est 1994 i capital a Wete 9 034 h el 1978 i Sud 332 km 2 , 151 000 h est 1994 i capital a Chake Chake 47 759 h 1978 Presenta un relleu ondulat que no ultrapassa els 100 m d’altitud i té una costa molt retallada El clima és càlid i humit, amb una temperatura mitjana anual de 26°C i unes precipitacions de prop dels 1 500 mm anuals Juntament amb Zanzíbar és un dels primers productors mundials del clau d’espècia Produeix també una gran quantitat de cocos
San Benito
Llogaret
Llogaret del municipi d’Aiora (Vall de Cofrents).
Limita amb el terme d’Almansa Albacete, i es situa al centre del pla de La Laguna, conca endorreica d’uns 90 km 2 d’extensió, entre el Caroig E, el puntal d’Arciseco i la serra d’El Mugrón O, on hi havia la llacuna de San Benito uns 4,5 km 2 , dessecada a partir del començament del s XIX
regió de Requena
Regió ponentina del País Valencià, de parla castellana, que comprèn la Canal de Navarrés, la Foia de Bunyol, la Plana d’Utiel i la Vall de Cofrents.
Coincideix aproximadament amb la conca mitjana del Xúquer i, a més, un sector de la conca del barranc de Xiva Històricament estigué dividida entre el Regne de València governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer i el de Castella Plana d’Utiel Però la divisió provincial del 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials d’Aiora, Énguera, Requena, Xiva, i part dels d’Alberic i Xelva, refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva els antics d’Énguera i Alberic Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins…