Resultats de la cerca

La geografia física Burkina Faso és un país format per un altiplà cristallí granit, gneis, quarsites, de 200 a 300 m d’altitud mitjana, recobert de laterites, lleugerament inclinat cap al sud i solcat per les valls del Volta Negre, el Volta Blanc i el Volta Roig, que flueixen en direcció meridiana per formar el Volta a Ghana A l’est corren per relleus residuals petits rius afluents del Níger Cap dels rius no és navegable, tots són de curs irregular Al SW del país l’altiplà de Sikasso acaba en l’escarpament de gres de Banfora El clima és tropical, sec de novembre a maig, època de l’any en què…

Neix al sud-oest de Burkina Faso, flueix en direcció nord-sud a través de la Costa d’Ivori i desguassa al golf de Guinea prop de Grand Bassam És navegable els darrers 50 km

És un centre comercial afavorit per la proximitat de la Costa d’Ivori, amb petites indústries alimentació, esgranament de cotó, calçat de plàstic, alimentades per una central termoelèctrica 5 094 kw És un encreuament de carreteres, té ferrocarril i aeroport internacional

Situada al centre del país, a 300 m d’altitud, és el centre comercial i administratiu més important La indústria hi és poc desenvolupada fàbriques elèctriques, de teixits de cotó i de vidre És d’una gran importància la línia fèrria que va de la capital fins a Abidjan, port de la Costa d’Ivori Centre d’ensenyament superior Université d’Ouagadougou, fundada el 1974 Té aeroport internacional

Situada a la costa occidental de l’illa, després de les capitals de l’estat i de Mwanza, és la segona ciutat de Tanzània És important com a port pesquer i centre d’exportació d’espècies i altres productes tropicals, i hi ha diverses indústries cigarrets, pell, etc Té aeroport Fou fundada el s XVI pels portuguesos El 1824 esdevingué residència del soldà d’Oman, que hi féu construir un palau, actualment seu del govern autònom Durant al s XIX fou un centre del comerç d’ivori i el tràfic d’esclaus Té nombroses mesquites

La capital en fou Dakar La constitució francesa del 1946 definí l’AOF com un territori d’ultramar de la Unió Francesa Posteriorment, els territoris de l’AOF seguiren les etapes progressives que els portaren, el 1958, a la interdepèndencia, i el 1960 Guinea, el 1958 a la independència