Resultats de la cerca
Es mostren 2197 resultats
Roodepoort
Ciutat
Ciutat de la província de Gauteng, Sud-àfrica, a l’àrea suburbana de Johannesburg.
Establerta en un camp d’explotació aurífera, ha crescut per absorció d’altres centres miners, com Maraisburg El sector més proper a Johannesburg és industrial i de residència degradada, mentre que l’occidental s’estén com a àrea residencial moderna Té manufactures de ferro, acer i tèxtils
Roaia
Despoblat
Despoblat del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), del qual ja era annex el 1535.
Era lloc de moriscs 61 focs el 1609
Pretòria
Ciutat
Ciutat de la província de Gauteng, al Transvaal, i capital administrativa de la república i seu del govern de la República de Sud-àfrica.
Situada a la vora del riu Apies, a la rodalia hi ha jaciments de diamants i de ferro Ha experimentat un gran creixement industrial hi ha el complex siderúrgic més gran del país Altres indústries mecànica, de maquinària, química i del ciment Important nus de comunicacions Centre d’ensenyament superior Universitat de Sud-àfrica, fundada el 1873, i Universitat de Pretòria, del 1908 El 26 de maig de 2005 s’aprovà la proposta de canvi de nom de Pretòria pel de Tshwane, tot i que l’any 2019 el canvi encara no s’havia oficialitzat
Potchefstroom
Ciutat
Ciutat de la província del Nord-Est, República de Sud-àfrica, prop de les mines de diamants del Transvaal.
És centre cultural i d’ensenyament superior Potchefstroom University for Christian Higher Education, fundada el 1869 Primera ciutat fundada 1838 pels bòers al Transvaal, en fou la capital fins el 1860
Port Elizabeth
Ciutat
Ciutat de la província del Cap Oriental, República de Sud-àfrica, situada a la badia d’Algoa.
És el tercer port en importància de la República, a través del qual hom exporta, principalment, llana, fruites i conserves Nucli industrial, especialitzat en indústria automobilística, mecànica, tèxtil, del ciment i del cautxú Té aeroport internacional
San Benito
Llogaret
Llogaret del municipi d’Aiora (Vall de Cofrents).
Limita amb el terme d’Almansa Albacete, i es situa al centre del pla de La Laguna, conca endorreica d’uns 90 km 2 d’extensió, entre el Caroig E, el puntal d’Arciseco i la serra d’El Mugrón O, on hi havia la llacuna de San Benito uns 4,5 km 2 , dessecada a partir del començament del s XIX
Ringkøbing
Divisió administrativa
Amt de Dinamarca.
La capital és Ringkøbing 17 351 h 1995
regió de Requena
Regió ponentina del País Valencià, de parla castellana, que comprèn la Canal de Navarrés, la Foia de Bunyol, la Plana d’Utiel i la Vall de Cofrents.
Coincideix aproximadament amb la conca mitjana del Xúquer i, a més, un sector de la conca del barranc de Xiva Històricament estigué dividida entre el Regne de València governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer i el de Castella Plana d’Utiel Però la divisió provincial del 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials d’Aiora, Énguera, Requena, Xiva, i part dels d’Alberic i Xelva, refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva els antics d’Énguera i Alberic Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins…