Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
aeroport de la Rabassa
Aeronàutica
Antic aeroport d’Alacant (Alacantí), situat 3 km al nord de la ciutat, vora el límit amb el terme de Sant Vicent de Raspeig, obert al tràfic el 1951 i substituït, per insuficient, el 1967 pel de l’Altet
.
Kaduna
Ciutat
Capital de l’estat de Kaduna, Nigèria.
Centre artesanal i important mercat agrícola, té indústria tèxtil i és nus ferroviari de la línia principal de Lagos a la costa i l’extrem NE Té aeroport
Benin City
Ciutat
Capital de l’estat d’Edo, Nigèria.
És un centre comercial fusta, cautxú, oli de palma i de recerca agronòmica, seu del West African Institute for Oil Palm Research Encreuament de carreteres i aeroport internacional Fou la capital de l’antic regne de Benín
Enugu
Ciutat
Capital de l’estat d’Enugu, Nigèria, i antiga capital de Biafra.
De poblament ibo, fins el 1970 experimentà un gran creixement demogràfic 8,9% anual en 1952-69 Situada en una gran conca minera carbó, ferro, és un important nucli industrial indústria alimentària, metallúrgica, del ciment, elèctrica Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Nigeria Nsukka , Enugu State University of Science and Technology fundada el 1980 com Anambra State University of Science and Technology i Institute Management and Technology el 1973
Lagos
Ciutat
Capital de l’estat de Lagos, Nigèria.
Situada a la badia de Benín Costa dels Esclaus, al golf de Guinea, té unes àrees ben determinades les illes d’Illoyi i Victoria, sectors residencials dels europeus, i Apapa, el seu port, sobre el continent Centre comercial, el més important de tot el golf de Guinea exportació de primeres matèries especialment petroli Nucli d’indústria alimentària, tèxtil i química Té universitat i aeroport internacional Fins el 1991 fou capital de Nigèria, i d’ençà d’aleshores hom hi manté diversos ministeris i les institucions judicials
Sant Vicent del Raspeig
La plaça de l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, estès sobre els glacis litorals de les serres prebètiques valencianes meridionals.
El perímetre del terme adopta una estranya configuració des dels contraforts de la serra del Ventós i del Sabinar passant per l’estretor del tossal Redó 356 m i seguint com a límit la rambla de Rambujar, fins que s’esvaneix a la immediació oest del poble vers l’est s’eixampla una galta entre les isohipses de 100 i 200 m pla de l’Olivera, la Baiona i el Rabosar A la fi del segle XVIII Cabanilles xifrà emfàticament la població en 3600 h, 540 dels quals habitaven al nucli i els altres eren disseminats per la Canyada, Verdegàs, el Moralet, la Serreta, el Rabosar, l’Alcoraia i Rebolledo el 1837 —…
l’Alacantí

Comarca del País Valencià.
La geografia Cap de comarca, Alacant Al vessant marítim dels últims relleus prebètics i subbètics, involucra ja una considerable part de plana costenca tanmateix, més de la meitat de la comarca és situada per sobre dels 200 m d’altitud i prop d’un quart, dels 500 municipis d’Agost, Xixona i la Torre de les Maçanes, els quals ultrapassen, als límits septentrionals, els 1000 m el Maigmó, la penya Roja, la serra dels Plans El sentit general del rost és ben assenyalat pel riu de Montnegre i la rambla de les Ovelles, gairebé sempre inoperants, amb detalls erosius fòssils Les muntanyes limítrofes…
Alacant
Vista general d'Alacant des del castell de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alacantí en una de les planes litorals adossades a les últimes serres bètiques valencianes.
La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…
Nigèria

Estat
Estat de l’Àfrica occidental que limita a l’W amb Benín, al NW i al N amb Níger, al NE amb el Txad, a l’E amb el Camerun i al S amb l’ampla façana del golf de Guinea; la capital és Abuja.
La geografia física El relleu de Nigèria presenta tres sectors ben diferenciats una gran plana costanera de 400 km de longitud, amb una altitud màxima de 76 m, que és formada per materials transportats pel riu Níger que desemboca en un delta i per altres rius, curts però cabalosos la regió formada per turons granítics, l’alçada dels quals no supera els 600 m, limitada pels rius Níger i Benue, al N i la regió d’altiplans, de 600 a 700 m d’altitud, que forma part ja del domini sudanès, i que assoleix l’altitud màxima al Bauchi Plateau El clima és càlid i humit, amb temperatures…