Resultats de la cerca

Ocupa el graó septentrional del Rift Valley, encaixat per cingleres i voltat d’una espessa vegetació de matolls bush Rep el Nil Victoria, emissari del llac Victoria, pel NE, després de travessar les Murchison Falls Transport fluvial entre Uganda i la RepúblicaDemocràticadelCongo Té poca importància econòmica Fou descobert el 1864 per Samuel Baker Del 1973 al 1997 des del Zaire antic nom de la RepúblicaDemocràticadelCongo hom li…

La capital rep el nom oficial en àzeri de Xankəndi, tot i que el nom tradicional en armeni és Stepanakert oficial en època soviètica Situada al N de la serralada del Karabakh, al Petit Caucas, el terreny és muntanyós Gyamish, 3724 m, i la vegetació comprèn des de l’estepa de les terres baixes, extenses àrees de bosc caducifoli, fins a prats alpins Hi ha vinyes i pastures i hi són desenvolupades la sericicultura i la ramaderia ovina Indústria lleugera i alimentària La població és majoritàriament armènia, però el 1923 Stalin incorporà el territori a la República Socialista Soviètica de l’…

La capital és Nakhičevan 61 700 h est 1991 Situada en ple Petit Caucas, el riu Araxes n'és el límit meridional El clima és continental, amb hiverns freds i estius calorosos i secs i amb pluviositat escassa La població, formada principalment per àzeris, es dedica bàsicament a l’agricultura cotó i tabac, fruita, vi i cereals Hi ha jaciments de sal gemma de carbó La capital és situada a la vora dreta del riu del mateix nom afluent de l’Araxes i és un nucli industrial indústria alimentària i lleugera i un centre cultural El 1924 fou inclosa dins la República Socialista Federal Soviètica de l’…

La geografia És format per dues regions la septentrional comprèn en gran part els contraforts del Caucas i l’ampla conca d’inundació dels rius Kura i Araxes la meridional és un altiplà rocós, vorell oriental del massís d’Armènia, constituït per materials volcànics dels quals són testimoni nombrosos cons Sabalān 4821 m, Haram-Dāgh 3690 m En aquesta regió es troba la depressió tancada del llac salat Urmia o Rezā'īyeh Els rius del país pertanyen a dues conques, la de l’Araxes i la del Qezel Owzan El clima és, en general, continental, modificat per l’altitud La població, formada per turcs àzeris…

Sorgida el 1949, amb el desenvolupament de la indústria química i metallúrgica, segueix en importància industrial la capital de la república Bakú Té indústries siderúrgiques laminats, tubs, químiques cautxú, fertilitzants i de l’alumini

La geografia L’actual estat ocupa la part septentrional del territori històric de l’Azerbaidjan, és a dir, els contraforts orientals del Caucas i les planes alluvials adjacents a la mar Càspia, a la conca del Kura i l’Araxes, que forma més d’un terç del territori És un país de contrastos, on les pastures de muntanya alternen amb les estepes Les temperatures experimenten fortes oscillacions estius calorosos i hiverns freds, i les precipitacions varien de 200 mm a 1000 mm de la plana a la muntanya Els boscos són escassos 11% del territori L’agricultura, que aporta el 30% del PIB i ocupa el 38,4…

És la prolongació del Gran Caucas, i té un relleu de costes baixes i arenoses i un nucli central format per plecs terciaris que afecten una àrea de subsidència, on es troben nombrosos jaciments de petroli i gas natural El principal nucli de població és Bakú

La geografia física Muntanyes del Ruwenzori © Xevi Varela El relleu del país és constituït per les vastes planures del sòcol paleozoic, inclinat de N a S, amb una altitud de 1100 a 1800 m A l’E i a l’W hi ha els grans sistemes muntanyosos de l’Elgon 4320 m i del Ruwenzori 5119 m Al centre de la plana hi ha els llacs Kyoga i Kwania, i al llarg de la depressió del Rift Valley els llacs Albert, George i Edward El clima és equatorial suavitzat per l’altitud, les temperatures són elevades entre 19°C i 25°C de temperatura màxima anual i les pluges tenen la màxima de març a juny i de setembre a…

Situat a 921 m sobre el nivell del mar, té 117 m de profunditat màxima Desguassa al llac Albert a través del Semuliki

La disgregació del gran estat de Kitara donà lloc, al començament del s XVII, a la formació dels regnes hima de l’actual territori d’Uganda Bunyoro, Ankole, Toro i Buganda El regne de Buganda, compost ètnicament pels baganda i els invasors hima, era governat pel kabaka , o rei, el primer dels quals s’anomenà Kinton Després de dos segles d’hegemonia de Bunyoro, el kabaka , Mutesa I, arribat al poder a Buganda el 1860, organitzà un exèrcit poderós i una flota lacustre, amb els quals inicià una política expansionista, i s’establí d’aquesta manera el perllongat predomini de Buganda damunt la…