Resultats de la cerca
Es mostren 321 resultats
el Túria
El Túria al seu pas per Bugarra
© Fototeca.cat
Riu
Riu mediterrani de la península Ibèrica que neix a la Serralada Ibèrica, a la mola de San Juan (Aragó), amb el nom de Guadalaviar, en els terrenys calcaris de l’era secundària, i desemboca a la mar al grau de València.
Al poble de Guadalaviar, a l’estiu, resta reduït al seu curs subalvi però ja a Villar del Cobo té un curs permanent Des d’allí continua a llevant travessant les estructures ponentines de la indicada serralada per Albarrasí i s’encaixa per epigènia en el seu nucli paleozoic En aquest sector és embassat al pantà d’El Arquillo de San Blas, construït el 1960, de 21,9 hm 3 , utilitzat en regatges i abastament Tot seguit penetra en la depressió miocènica de Terol i, a la ciutat, rep el riu d’Alfambra, que ve de la serra de Gúdar, i porta 1,5 m 3 /s Amb aquesta confluència el Túria assoleix el cabal…
riu de les Truites
Nom amb el qual també és coneguda la rambla de Sellumbres, la qual, en el seu curs mitjà, constitueix el límit entre el País Valencià (Vilafranca del Maestrat) i Aragó (Anglesola).
En la demarcació del Regne de València feta per Jaume I, el riu de les Truites figura ja com a límit, però des de la capçalera, per tal com incloïa la vila actualment aragonesa de Mosquerola
baronia de Tous
Història
Jurisdicció senyorial que pertangué als Tous i passà després als Joan, als Castellví, comtes de Carlet, i als ducs d’Almodóvar.
la Torretallada
Caseria
Caseria del municipi de la Font de la Figuera (Costera), al N del terme.
la Torreta de Canals
Història
Antiga baronia, actualment incorporada al municipi de Canals (Costera).
El 1249 Jaume I canvià Veo i Aín, que el 1245 havia atorgat al comte Dionís d’Hongria, per unes cases a Xàtiva i els llocs de Crespins i Canals Mort Dionís, Pere el Gran, el 1277 i el 1279, confirmà aquella donació a la vídua, Margarida de Cabrera, i als fills, Amor Aimeric i Gabriel En passar aquests, el 1287, a la Unió aragonesa, llurs béns foren confiscats per Alfons el Franc Canals comprenia el lloc, l’Alcúdia o Pujol de Canals i la Torre de Canals En ésser-los restituïts aquells béns el 1288, el rei retingué la Torre, però finalment també els fou retornada Morts Amor 1307/08…
baronia de Torres Torres
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, prèvia facultat reial, el 1466 pel cavaller valencià Joan de Vallterra.
Comprenia, a més de Torres Torres Camp de Morvedre, Alfara de la Baronia i Algímia de la Baronia Passà als Montsoriu i als Castellví, marquesos de Làcon
Torrent de Fenollet
Llogaret
Llogaret del municipi de Llanera de Ranes (Costera), al qual s’agregà el 1838.
La seva església parroquial és dedicada a sant Llorenç Era un antic lloc de moriscs 22 focs el 1609 annex a Rotglà En fou el darrer senyor el marquès de Boïl, que hi tingué un palau Dins el terme hi ha el santuari del Sant Crist de Torrent
la Torre del Bosc
Despoblat
Despoblat del municipi de la Font de la Figuera (Costera), origen de la vila.
la Torre de Cerdà
Poble
Poble del municipi de Canals (Costera), al N de la vila, vora Cerdà.
Era lloc de cristians de natura La parròquia Santa Maria fou erigida al s XVI, amb dependència, però, de Cerdà La jurisdicció pertanyia als mercedaris El 1856 fou agregat a Aiacor i el 1879 a Canals
Carbonell
Barri
Antic llogaret, actualment barri, de Llanera de Ranes (Costera), situat al centre de la població; era un lloc de moriscs annex de Rotglà, que al sXVI depengué de Cairent.
El 1602 tenia 17 veïns