Resultats de la cerca
Es mostren 321 resultats
Farnals
Història
Antiga alqueria islàmica de l’Horta, origen de la Pobla de Farnals
.
mata del Fang
Mata de l’Albufera de València, la més extensa, situada a la vora oriental, davant la Devesa.
Fadrell
Partida
Partida i antic lloc del municipi de Castelló de la Plana, al sud de la ciutat.
Fins a la conquesta cristiana era el nucli més poblat del terme En resta l’antiga església parroquial Sant Jaume, reformada al s XVII, que conserva un retaule del s XVI Aquest lloc era una antiga comanda de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa
l’Estepar
Partida
Partida de secà del municipi de Castelló de la Plana, al sud-oest de la ciutat.
Travessada per la N-340, ha servit per al creixement del nucli urbà
serra d’Espina
Serra
Alineació muntanyosa de direcció NW-SE (1 405 m alt.), formada per anticlinals triàsics, estesa entre la serra de Montalgrau i el coll d’Arenillas.
Separa les conques del Millars i del Palància i és continuada per la serra d'Espadà vers la Plana La cobreixen pinedes, carrascars i garrigues, aprofitades per la ramaderia la migradesa de l’agricultura, però, ha provocat el despoblament progressiu dels nuclis de població Pina, Figueres, Pavies Alt Palància i Montant, Vilanova de la Reina i la Font de la Reina Alt Millars
les Barreres
Barri
Barri de Xàtiva (Costera), un dels quatre en què es divideix tradicionalment la ciutat.
barranc de la Barcella
Barranc
Afluent del riu Cèrvol, neix als vessants orientals del Turmell.
Passa a prop del santuari de Sant Marc de la Barcella, antiga església de Sant Pere Xert, Baix Maestrat, l’únic edifici que resta del despoblat de la Barcella
Baix Guadalaviar
Departament que tenia la capital a València i que comprenia la part central del País Valencià.
Comprenia des de la rambla de les Coves fins al Xúquer, inclosa la comarca castellana de Requena, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente en ésser acceptada aquesta divisió per Josep I el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura de València