Resultats de la cerca

El monestir fou fundat inicialment a Alzira Ribera Alta el 1273, amb la protecció de Jaume I, amb monges vingudes del Montsant, sota el nom de Santa Magdalena de Montpeller Les monges, inicialment donades, es transformaren aviat en cistercenques sota la protecció de l’abat de Valldigna El 1320, ja cistercenques, es traslladaren a l’antiga aljama de Xàtiva, on continuaren amb el mateix nom sota el règim d’una abadessa La comunitat era formada per 13 monges A la fi del segle XVI hi hagué oposicions i tibantors perquè les monges es negaven a acceptar la clausura disposada pel concili tridentí,…

El formen l’arxipèlag d’origen volcànic dels Columbrets Per l’interès botànic sobretot per la flora xeròfila, alguns endemismes i espècies poc comunes, ornitològic hi nien espècies força rares, com ara el falcó de la reina i la riquesa del fons marí, el 1988 la Generalitat Valenciana declarà l’arxipèlag espai natural protegit, que inicialment només comprenia la zona emergida, a la qual el 1991 s’afegiren unes 4 000 ha d’espai subaquàtic, declarades reserva marina

Fou anomenada també govern o partit, o corregiment de Montesa La jurisdicció d’aquesta governació fou atribuïda inicialment a l’orde de Montesa, però ben aviat hom projectà la seva desaparició, i, de fet, fou agregada a la de Xàtiva, bé que es mantingué nominalment Comprenia la vall de Montesa, l’Alcúdia de Crespins, la vall Farta, Énguera i el sector meridional de la Canal de Navarrés Anna, Xella i Bolbait Fou suprimida, definitivament, el 1833 amb motiu de la divisió provincial

És dividida en 9 partits judicials 18 el 1970, i 262 municipis El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de València, una de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de València excloses les de Castelló de la Plana i de Xàtiva, igualment caps de província, i el Racó, incorporada a Terol, però amb la inclusió de Requena, fins aleshores del regne de Castella Amb la reacció absolutista del 1823 aquesta divisió fou abolida, i el 1833 la nova divisió provincial tornà a crear la província de…

És dividida en 9 partits judicials i 138 municipis 1960 En l’efímera divisió de l’Estat espanyol en prefectures del 1810, la primera reorganització administrativa que, als Països Catalans, fragmentà les unitats històriques, Alacant esdevingué capital de la prefectura del seu nom, corresponent al departament del Cap de la Nau de la divisió proposada per Juan Antonio Llorente uns anys abans, que serví de base d’aquesta reorganització El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província d’Alacant, la més meridional de les quatre en què fou dividit el País…

Aquesta ampliació oficial contradeia una pràctica anterior, quelcom fluctuant, per la part septentrional, fins que hom trobà la de la Costa dels Tarongers o de la Tarongina, però no pel sud Tanmateix, la presència turística del litoral murcià ha estat insignificant fins que hom ha bastit els immobles de La Manga del Mar Menor Els organismes oficials, tanmateix, s’han vist obligats a discriminar la Costa Blanca A, o sia la part que resta involucrada al País Valencià Caldria cercar els més remots precedents de la designació en l' Ákra Leukḗ ‘elevació blanca’, que empraren els mariners grecs per…

Comprenia els antics arxiprestats de Sogorb, Xèrica, Montant, Alpont, Xelva i Ademús, i s’estenia sobretot per l’actual regió de Sogorb Per les bandes del segle i de l’E es trobava retallat per la diòcesi de Tortosa i per l’enclavament valencià de Vilafermosa i altres parròquies situades prop del Millars Comprenia un total de 77 parròquies, totes de parla castellana El seu origen i els seus problemes inicials es deuen a la creació artificiosa de la diòcesi d’ Albarrasí el 1172 pel metropolità de Toledo, quan pretengué de restaurar en aquesta ciutat l’antic bisbat d’Arcàvica Poc després,…

Centrat per la ciutat de València, inclou les comarques de l’Horta del Nord , l’Horta del Sud i València , i fins l’1 de gener de 2023, també l’Horta de l’Oest , quan aquesta comarca fou dissolta i els seus municipis integrats en les comarques de l’Horta del Nord i de l’Horta del Sud La subdivisió comarcal inicial fou establerta el 1988 per l’Institut Valencià d’Estadística seguint únicament criteris demogràfics Llevat d’aquest aspecte, a efectes geogràfics hom pot considerar el sector com una comarca Comprèn l’estreta plana quaternària fins als primers turons miocènics de serra Calderona pel…

Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…