Resultats de la cerca

El seu rocam calcareomargós, de modelat no gaire enèrgic, delimita pel N la conca diapírica del Pinós, fesa pels glacis quaternaris i allargassada segons la direcció estructural prebètica SW-NE Uns altres corredors transversals aïllen l’alineació, a llevant, de la serra de les Salines 1 237 m i, a ponent, de la Sierra Larga 869 m A l’E i, especialment, al S d’aquesta serra s’estén, fins a la serra de Quibes, una gran plana drenada per la rambla de la Raja, continuació vers l’E de la vall de Pinós, en la qual igualment com en la depressió estesa a migjorn, entre les serres de Quibes i de…

Culmina a 751 m, i constitueix l’extrem NE de les Serralades Subbètiques És el punt més destacat del marquesat de Dénia

Situat dins l’aiguavés occidental del Vinalopó, al SW d’un ample massís dominat per les serres alcoianes, estès entre la foia de Castalla, el Vinalopó i les planes alacantines, continuació de la serra de Castalla entre els complexos contraforts de la serra de l’Arguenya i els del Maigmó, enllaçant amb la serra del Sit

S’hi destaquen quatre illetes entre quatre grups d’una vintena d’illots Foren esmentats pels clàssics Plini i per viatgers moderns, com l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria 1895 La distància de la costa no impedeix de relacionar l’erupció plioplistocènica que formà les illes amb el diastrofisme litoral i l’enfonsament dels arcs mediterranis Els volcans Columbrets sorgeixen al cantell de la plataforma continental, que té ací menys de 100 m de profunditat La isòbata -80 m cenyeix les quatre illes, de les quals se separa vers el SW el placer de Barra Alta, un cràter totalment submergit que resta a…

Al vessant meridional hi ha el refugi de les Foietes, del Centre Excursionista Contestà, i prop de les caves el refugi Reig, del Centre Excursionista d’Alcoi

Al seu cim hi ha el castell de Santa Bàrbara Hi han estat trobades restes d’un poblat de la cultura del bronze valencià i d’un posterior poblat ibèric L’Alacant islàmic era situat al peu sud-oest del turó, de cara a la badia, i coincidia aproximadament amb la vila vella era defensat per un alcàsser, que fou pres pels castellans el 1248 i definitivament per Jaume I el 1265

Anomenat també Sistema Celtibèric , presenta un sòcol hercinià afectat pel plegament, però una estructura alpina predominant l’orogènesi principal és paleògena i en part miocènica, postoligocènica i anteburdigaliana Brinkmann, cosa que el separa dels sistemes estrictament alpins La presència de Mesozoic epicontinental i no palesament geosinclinal fa parlar Fallot d’un tipus alpí, amb estil germànic declarat Hom divideix el sistema en branca externa, oriental o aragonesa que ateny el N del País Valencià, depressió terciària i branca interna, occidental o castellana, que alguns anomenen…

El cap es troba en la zona muntanyenca del N del terme d’Onda Plana Baixa, i la cua arriba fins al poble de Ribesalbes La resclosa té una alçada de 48,5 m La capacitat màxima d’embassament és de 52 milions de m 3 , però normalment no en supera la meitat Fou construït a la fi dels anys cinquanta, amb la finalitat de regular el curs baix del Millars i de complementar els regadius de la Plana Afecta una superfície regable de 10 000 ha