Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Sagunt
Vista parcial de Sagunt, amb el teatre romà i les restes del castell, al fons
© Fototeca.cat
Ciutat
Antiga ciutat ibèrica (i després romana) situada a la zona nord del territori ocupat pels edetans, prop de la costa, que correspon a l’actual Sagunt (anomenada Morvedre en èpoques medieval i moderna).
La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs de Zacint, una illa de la mar Jònica al NW del Peloponès Livi i Sili Itàlic, que accepten aquesta versió, diuen que també s’hi barrejaren altres grecs procedents de la ciutat d’Ardea, i aquest darrer precisa que es tracta de l’Ardea de Daunia Apúlia, Magna Grècia La majoria dels investigadors moderns són força escèptics davant aquesta tradició, tardana, d’èpoques hellenística i romana, i molts han suposat que fou inventada per la semblança dels noms Zákhanta en lloc de Saguntum No hi ha cap més testimoni del fet que els de Zacint…
la Devesa de l’Albufera
Platja
Dilatada platja sorrenca, al migjorn de l’embocadura del Túria i nodrida pels seus al·luvions, la qual, ben prest, es combina amb dunes i albufera.
El rosari de dunes ultrapassa els 10 km de llargària, amb una amplada màxima de 2 km i de vegades en dues o tres alineacions encavalcades les dunes més grosses, avui pràcticament fixades des de la reforestació, arriben als 7 o 8 m alt, però llur morfologia originària és molt desbaratada La Devesa és la restinga resultant de l’evolució d’un poulier o ganxo afavorit per la deriva longitudinal El topònim sembla respondre al caràcter medieval de reserva de llenya i vedat reial de caça amb cérvols i senglars El pinar és citat per Cabanilles Del patrimoni reial passà al municipi de València el 1911…
la Ciutadella de València
Militar
Fortalesa militar feta construir per Felip V el 1708, un cop presa la ciutat, sobre la derruïda Casa d’Armes.
Fou presó militar dels partidaris del rei arxiduc Carles III, dels francesos el 1809, i dels liberals, els absolutistes i els carlins durant el s XIX Fou enderrocada el 1901 la làpida que en commemorava la construcció per Felip V, de marbre negre, havia estat destruïda pels valencians el 1808
el Benacantil
Turó
Turó situat damunt la vila vella de la ciutat d’Alacant (106 m alt.).
Al seu cim hi ha el castell de Santa Bàrbara Hi han estat trobades restes d’un poblat de la cultura del bronze valencià i d’un posterior poblat ibèric L’Alacant islàmic era situat al peu sud-oest del turó, de cara a la badia, i coincidia aproximadament amb la vila vella era defensat per un alcàsser, que fou pres pels castellans el 1248 i definitivament per Jaume I el 1265
els Columbrets

Els Columbrets
Manel (CC BY-ND 2.0)
Arxipèlag
Minúscul arxipèlag (39 52’ lat nord i 0 40’ long est), 55 km al sud-est del cap d’Orpesa, dependent administrativament del municipi de Castelló de la Plana.
S’hi destaquen quatre illetes entre quatre grups d’una vintena d’illots Foren esmentats pels clàssics Plini i per viatgers moderns, com l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria 1895 La distància de la costa no impedeix de relacionar l’erupció plioplistocènica que formà les illes amb el diastrofisme litoral i l’enfonsament dels arcs mediterranis Els volcans Columbrets sorgeixen al cantell de la plataforma continental, que té ací menys de 100 m de profunditat La isòbata -80 m cenyeix les quatre illes, de les quals se separa vers el SW el placer de Barra Alta, un cràter totalment submergit que resta a…
convent d’Aigüesvives
Convent
Antic convent d’agustins de Santa Maria d’Aigüesvives (conegut també pel Desert d’Aigüesvives).
Fou fundat el 1329 per Gonçal García de la Massa, majordom de la reina Elionor de Sicília, i el seu fill Gonçal, conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó, amb donació als frares ermitans agustins de l’alqueria d’Aigüesvives que posseïen a la vall del mateix nom vall d’Aigüesvives, indret, probablement, d’antiga tradició eremítica El territori, comprès dins els termes municipals de Carcaixent i d’Alzira Ribera Alta i que, des d’un principi, limitava amb el del monestir cistercenc de Valldigna, anà ocupant, amb el temps, tota la vall L’edifici fou bastit a l’esquerra del barranc de l’Estret,…
riu Clariano
Riu
Afluent, per l’esquerra,del riu d’Albaida.
La capçalera rep aigües des dels contraforts nord-occidentals de la serra de Mariola, a llevant, i des de la serra d’Ontinyent, a ponent, dins la vall de Bocairent, la qual ha estat capturada parcialment, a la capçalera del Vinalopó i travessant el seu límit septentrional les serres d’Ontinyent i d’Agullent, pel congost de l’Infern El curs mitjà s’estén pels glacis de la vall d’Albaida i rega l’horta d’Ontinyent, Aielo de Malferit, l’Olleria i Montaverner, on desguassa al seu collector
Santa Magdalena de Montpeller
Monestir
Antic monestir de donades i després de cistercenques, construït sobre l’antiga aljama jueva de Xàtiva (Costera) el 1320.
El monestir fou fundat inicialment a Alzira Ribera Alta el 1273, amb la protecció de Jaume I, amb monges vingudes del Montsant, sota el nom de Santa Magdalena de Montpeller Les monges, inicialment donades, es transformaren aviat en cistercenques sota la protecció de l’abat de Valldigna El 1320, ja cistercenques, es traslladaren a l’antiga aljama de Xàtiva, on continuaren amb el mateix nom sota el règim d’una abadessa La comunitat era formada per 13 monges A la fi del segle XVI hi hagué oposicions i tibantors perquè les monges es negaven a acceptar la clausura disposada pel concili tridentí,…
riu de Gorgos
Riu
Riu de la Marina, a la Serralada Subbètica.
Neix de barrancs intermitents al NE de la Serrella i al N de la serra de la Xortà, prop de Castell de Castells, on és conegut com a riu de Castells , i, en rebre el barranc de Malafí, pren la direcció W-E Drena les valls de Pop encaixada entre la serra de Laguar i la muntanya de coll de Rates i de Xaló més oberta, entre el puig de Segili i el coll de Rates, on gairebé desapareix pels regadius 22 ha sota els estrats horitzontals de l’Eocè Reprèn el curs vora Gata, passada la qual el seu llit s’eixampla entre vinyars, tomba al NE, s’encaixa entre dipòsits quaternaris i desemboca a…
Regne de València
Història
Nom tradicional del País Valencià, originat en la fundació del regne cristià de València per Jaume I el 1240 i que ha persistit com a denominació simplement geogràfica fins als nostres dies al costat de la simplificada de València
.
Aquesta denominació, aplicada a la vegada a la ciutat i al país, esdevingué encara més equívoca des de la creació, al s XIX, de la província del mateix nom, cosa que originà, a partir de concepcions unitàries i centralistes, les designacions despersonalitzadores de Regió Valenciana com a conjunt de les tres províncies en què fou dividit l’antic regne i de Levante que incloïa no solament les tres províncies esmentades, sinó sovint també les de Múrcia i Albacete, igualment mancades d’una designació comuna diferenciada, o només la de Múrcia Després del 1960, i especialment del 1970…