Resultats de la cerca

La seva formació geològica és recent, car procedeix dels materials arrossegats a les acaballes del Terciari en els sistemes Ibèric i Prebètic i dipositats d’aleshores ençà Aquest arrossegament ha estat bàsicament obra del Millars, el Palància, el Túria, el Xúquer i el riu d’Alcoi L’acumulació de materials ha estat tan considerable que ha originat un moviment lent de subsistència o enfonsament de la plana La línia litoral, però, s’ha mantingut força estable durant el Quaternari gràcies a la collaboració dels corrents marins, que, juntament amb el vent, regularitzaren els cordons…

Antiga ràpita en època musulmana, el 1097 prop seu fou lliurat un combat batalla de Bairén entre els almoràvits, comandats pel nebot de l’emir Yūsuf, i una coalició establerta entre el Cid i Pere I d’Aragó, que tornaven a València després d’haver anat en ajuda del castell de Benicadell, en el qual foren derrotats els primers El 1240 hi fou lliurada la batalla decisiva per a la reconquesta de la zona del País Valencià al sud del Xúquer Era situat en un turó, a tocar de la mar, dominant el camí de València a Dénia actualment, els dipòsits del riu d’Alcoi i les rambles veïnes hi…

Des d’Alzira s’estén per la serra de la Murta que inclou la vall de la Murta o de Miralles, parallela a l’eix de la serra, la serra del Cavall Bernat 584 m alt, la Mola cim culminant, amb 625 m alt, els cims dels Germanells 599 m alt, i la muntanya de les Creus 539 m alt, fins a Tavernes de la Valldigna Cap a la Ribera Alta, la vall de la Casella la separa de la serra de les Agulles, alineació parallela, juntament amb la qual constitueix un dels relleus més notables propers a la costa valenciana i un dels darrers contraforts clarament pertanyents al Sistema Ibèric Cap a la Ribera Baixa, el…

És travessat pel riu de Xeraco o rambla de la Vaca Fisiogràficament és format per dos sectors l’occidental, a la vall del riu, accidentat per les serres esmentades al vessant N, i pels contraforts septentrionals del Mondúber, al S i l’oriental, format pel pla alluvial del riu, en part pantanós, que s’uneix imperceptiblement amb els plans deltaics del Xúquer al N i del riu d’Alcoi al S La costa és baixa i arenosa L’àrea no conreada cobreix un 40% del total, amb 960 ha de pinedes i 1 040 ha de matollar Els conreus ocupen el fons de la vall i la façana costanera, que es presenta com…

La geografia Els seus límits són la mar a l’E al N la serra de les Agulles, últim punt del sistema ibèric, que la separa de la Ribera Baixa a l’E, el massís del Mondúber i la serra Falconera, últims punts de les serres bètiques valencianes, que la separen de la Ribera Alta i la Costera al NW i de la Vall d’Albaida a l’W i SW i al S, la serra de la Safor marca la ratlla amb el Comtat i la Marina Alta La comarca és formada per la vall del riu Xeraco al N, que dona lloc a la Valldigna, entre la serra de les Agulles al N i les muntanyes de la Valldigna al S, i el curs baix del riu d’Alcoi, que…

Cap de comarca, Alcoi La comarca, físicament prou diversa, comprèn dues unitats la part meridional de les valls d’Alcoi a l’E i la foia de Castalla al S Nogensmenys, l’abrupte conjunt queda involucrat sobre les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, i llurs terres sobrepassen, a gairebé la totalitat, els 500 m d’altitud, amb moltes valls trencades i escasses planes La conca del riu d’Alcoi —oberta vers el Comtat— és tancada per les serres de Mariola Montcabrer 1389 m al NW, de Biscoi a l’W, del Carrascar d’Alcoi o de la Font Roja Manejador 1352 m i la Carrasqueta 1226 m al S i els…