Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
la Platja de Sant Joan
Nucli
Important nucli turístic del municipi d’Alacant (Alacantí), situat a la costa, entre el cap de l’Horta i l’estació del Palmerat, al límit amb el terme de Campello, que agrupa hotels, apartaments, xalets, restaurants i barraques.
el Campello
La platja del Campello
El Campello Turisme (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alacantí, sobre un planell litoral, constituït per un gran glacis que a l’interior recolza a les serres paral·leles de Bonalba i de la Ballestera, que el limiten.
Els tossals eocènics de Gigil accidenten la meitat nord del terme, que té un litoral rocallós mitjanament espadat, amb caigudes de 200 m al morro de Rejàs Al sud de l’embocadura del riu de Montnegre la costa forma el delta un xic prominent i una extensa platja sorrenca fins al cap de l’Horta El secà 590 ha arriba a un 40% de la superfície conreable guaret amb rotació tradicional de cereals i lleguminoses, el garroferar i l’ametllerar El regadiu 905 ha s’estén per l’extrem sud del municipi, que forma part de l’horta d’Alacant i n'aprofita el sistema d’irrigació en unes 490 ha, a…
Mutxavista
Urbanització
Platja
Platja i urbanització turística (hotels i nombrosos apartaments) del municipi del Campello (Alacantí), al sector meridional del terme, al centre de l’extensa platja dita de Sant Joan
.
Hi passa el ferrocarril de Dénia a Alacant
les Cases de Marco
Barri
Antiga finca agrícola i barri residencial del municipi de Campello (Alacantí), al sector septentrional de la platja de Sant Joan.
Fabraquer
Barri
Barri del municipi del Campello (Alacantí), al sud del poble, al sector septentrional de la platja Mutxavista i de la de Sant Joan.
L’església del Roser depèn de la parròquia de Sant Joan d’Alacant
Alacant
Vista general d'Alacant des del castell de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alacantí en una de les planes litorals adossades a les últimes serres bètiques valencianes.
La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…
el Palmerar
Estació del ferrocarril de Dénia a Alacant, dins el terme d’Alacant (Alacantí), al límit amb el del Campello, que serveix la platja de Mutxavista.
l’Albufereta
Caseria
Caseria del municipi d’Alacant (Alacantí), formada al llarg de la platja de l’Albufereta, a l’extrem septentrional de la badia d’Alacant, vora l’antiga Albufereta d'Alacant
.
Després del 1960 cresqué molt ràpidament a conseqüència del turisme Alacant
el Baver
Barri
Partida
Barri i partida rural d’Alacant (Alacantí), situat al sud de la ciutat, vora la carretera de Madrid, davant la platja de Baver (que s’estén entre el port, el barranc de Sant Blai i la rambla de les Ovelles).
La part més pròxima al centre d’Alacant, on fou començat a construir el 1884 el barri de Benalua, havia estat anomenada els Antigors, i hi han estat trobades restes d’una ciutat romana Al s XVIII el Baver formava encara un port natural
raval Roig
Barri
Barri d’Alacant (Alacantí), un dels més característics de la ciutat antiga, al vessant sud-oriental del Bemacantil; el carrer principal es troba damunt la muralla feta fer per Felip III i domina la platja del Postiguet, entre l’antic Portal Nou i l’església del Socors.
Era, originàriament, un barri de pescadors