Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
l’Esplanada
Passeig d’Alacant (Alacantí), davant el port, obert a mitjan s XIX en enderrocar les muralles.
És plantat de palmeres, i hi ha edificis importants els grans hotels, el govern civil, el casino, etc Prossegueix cap al SW pel parc de Canalejas
el Campello
La platja del Campello
El Campello Turisme (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alacantí, sobre un planell litoral, constituït per un gran glacis que a l’interior recolza a les serres paral·leles de Bonalba i de la Ballestera, que el limiten.
Els tossals eocènics de Gigil accidenten la meitat nord del terme, que té un litoral rocallós mitjanament espadat, amb caigudes de 200 m al morro de Rejàs Al sud de l’embocadura del riu de Montnegre la costa forma el delta un xic prominent i una extensa platja sorrenca fins al cap de l’Horta El secà 590 ha arriba a un 40% de la superfície conreable guaret amb rotació tradicional de cereals i lleguminoses, el garroferar i l’ametllerar El regadiu 905 ha s’estén per l’extrem sud del municipi, que forma part de l’horta d’Alacant i n'aprofita el sistema d’irrigació en unes 490 ha, a les quals se n…
Mutxavista
Urbanització
Platja
Platja i urbanització turística (hotels i nombrosos apartaments) del municipi del Campello (Alacantí), al sector meridional del terme, al centre de l’extensa platja dita de Sant Joan
.
Hi passa el ferrocarril de Dénia a Alacant
la Platja de Sant Joan
Nucli
Important nucli turístic del municipi d’Alacant (Alacantí), situat a la costa, entre el cap de l’Horta i l’estació del Palmerat, al límit amb el terme de Campello, que agrupa hotels, apartaments, xalets, restaurants i barraques.
Alacant
Vista general d'Alacant des del castell de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alacantí en una de les planes litorals adossades a les últimes serres bètiques valencianes.
La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…