Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Rutènia
Geografia històrica
Nom que, a l’edat mitjana, designava Rússia i que fou adoptat per la monarquia austrohongaresa per designar els territoris del NE dels Carpats, que comprenen essencialment la Galítsia, la Bucovina i part d’Hongria.
Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia
Lapònia
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Regió
Regió del N d’Europa, dividida entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia.
Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos…
Geòrgia
Estat
Estat asiàtic, a la part occidental de la Transcaucàsia, limita al N amb Rússia, a l’W amb la mar Negra, al S amb Turquia i Armènia i a l’E amb l’Azerbaidjan; la capital és Tbilisi.
La geografia física La major part del territori de Geòrgia és muntanyós Dins els seus límits entra quasi totalment el Gran Caucas Caucas, la part axial del qual és la Serralada Principal del Caucas, amb els pics El’brus 5642 m i Kazbek 5047 m El vessant sud del Gran Caucas és compost de diverses serralades transversals Gagra, Bzyb, Kodori, Svanètia, Lečkhumi, Račin, Surami, K'art'li i Kakhètia Als límits de Geòrgia hi ha els Alps d’Abkhàzia, amb formes de relleu alpí el pic més alt és Dombaj-Ul’gen 4047 m El Caucas Central té altituds superiors als 5000 m Al S s’…
Ossètia Meridional
Divisió administrativa
Regió autònoma de Geòrgia, que ocupa la part sud de la regió geogràfica d’Ossètia.
La capital és Ckhinvali 34 000 h est 1990 Habitada majoritàrioment per ossets, prop d’un terç de la població és ètnicament georgiana La peretrojka instaurada per M Gorbačov a la segona meitat dels anys vuitanta del sXX, hi esperonà el nacionalisme tant georgià com osset aquest perseguia sobretot la unificació amb Ossètia Septentrional, enclavada a l’aleshores República Socialista Federativa de Rússia, i el 1989 tropes soviètiques hagueren d’intervenir-hi per a aturar una escalada de violència Amb l’ensorrament de l’URSS i la creació del nou estat independent de Geòrgia 1991, el…
Abkhàzia
Divisió administrativa
República autònoma de Geòrgia.
La capital és Sukhumi Ocupa l’angle nord-oest de la depressió del Rioni, entre el Caucas i la mar Negra Presenta una diferenciació fisiogràfica en tres zones escalonades la marina , on es concentren l’agricultura i les ciutats les serres , plecs de la coberta sedimentària precaucasiana que els rius fendeixen transversalment, i, més enllà, la zona axial paleozoica del Caucas, que assoleix els 3000-4000 m El clima és mediterrani plujós de tendència subtropical La vegetació és molt rica, i de la terra baixa passa, en altitud, a bosc caducifoli humit, a coníferes subalpines, a prat alpí La…
Sukhumi
Ciutat
Capital de la regió d’Abkhàzia, Geòrgia.
Situada als contraforts sud-occidentals del Caucas, és port a la mar Negra Centre industrial Primitiva colònia grega, Dioskuria s V aC, fou conquerida s I dC pels romans Sebastopolis , passà als bizantins al s VI, i els genovesos hi tingueren una factoria Conquerida pels turcs al s XVI, adquirí el nom actual i fou un important mercat d’esclaus El 1810 passà al domini de Rússia
gran ducat de Varsòvia
Geografia històrica
Estat independent —però molt mediatitzat per la França napoleònica— format pels territoris polonesos sostrets a l’administració prussiana arran del tractat de Tilsit (juliol del 1807), als quals, després de la derrota d’Àustria a Wagram (1809), s’afegiren Cracòvia i una part de Galítzia.
Napoleó en confià el govern a Frederic August, rei de Saxònia, i el comandament de l’exèrcit al príncep JPoniatowski Fou promulgada una constitució, inspirada en la francesa poder legislatiu exercit per dues cambres —senat i cambra de nuncis—, sufragi censatari, etc, i fou suprimida la servitud de la pagesia, bé que no li foren reconeguts drets damunt les terres que conreava Al congrés de Viena de 1814-15 el territori del gran ducat fou dividit entre Prússia i Rússia, llevat de Cracòvia, erigida en república independent
Podlàquia
Divisió administrativa
Regió històrica al NE de Polònia, a ambdues bandes del curs mitjà del Bug.
La ciutat més important és Białystok Suaument ondulada, és una terra poc productiva patates, ordi i lli i poc desenvolupada industrialment Creat, el 1520, el voivodat lituà de Podlàquia, fou incorporat, el 1569, al regne de Polònia El 1795, la part de Podlàquia situada al N del Bug passà a Prússia, i la de la banda sud, a Àustria Per la pau de Tilsit 1807 la part nord fou incorporada a Rússia, de la qual depengué fins a la Primera Guerra Mundial Actualment està repartida entre el voivodat de Białystok, la part oriental del de Varsòvia i la banda nord del de Lublín
Białystok
Ciutat
Ciutat de Polònia, capital del voivodat de Podlàquia, vora el riu Biała, a la regió històrica de Podlàquia.
Malgrat la destrucció soferta durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat ha recobrat la seva importància com a nucli industrial indústries tèxtils, foneries, maquinària És un nus de comunicacions ferrocarrils i carreteres i un centre d’ensenyament superior Acadèmia de Medicina, creada l’any 1950 Fundada el 1310, l’any 1795 arran del tercer repartiment de Polònia la ciutat —antiga capital de Podłàquia— fou atribuïda a Prússia, i, per la pau de Tilsit 1807, a Rússia Atribuïda a Polònia el 1918, passà al domini soviètic el 1939 i no retornà a Polònia fins a l’acabament de la Segona…
mar Bàltica
Mar
Mar interior de l’Europa del nord, que s’estén des de Dinamarca i Suècia, a l’oest, fins a Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània i l’enclavament rus de Kaliningrad, a l’est; és limitada al sud per Polònia i Alemanya, i al nord, per Finlàndia i Suècia.
La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…