Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Benejússer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre el Segura, aigua avall d’Oriola.
El sector septentrional del terme, format per terrenys sedimentaris i travessat pel riu, és pla Cap al sud s’eleva en una sèrie de turons La major part del territori és ocupat per pinedes, garrigues i brolles Les terres de conreu ocupen 342 ha, 77 de les quals són de secà 62 ha de cereals, 11 d’ametllers, garrofers i oliveres El regadiu, base de l’economia local, ocupa 269 ha, les quals reben l’aigua del Segura a través de la séquia de l’Alquibla, a la dreta del riu, i de la séquia vella d’Almoradí, a l’esquerra Els conreus principals són les hortalisses i els cítrics Hi ha…
Callosa de Segura
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat al vessant occidental de la serra de Callosa la major part del terme ocupa la dilatada plana litoral, formada per la coalescència dels deltes interiors del Segura i del Vinalopó, que han deixat un gran nombre d’aiguamolls, en part bonificats Comprèn també l’enclavament del camp de Callosilla Manca el bosc, i la garriga és gairebé inexistent Hom conrea el 87% del terme 2 150 ha, un 85% del qual és de regadiu, que aprofita l’aigua del Segura a través del sistema de doble circulació la séquia de Callosa, que pren l’aigua a la ciutat d’Oriola, i les assarbs de La…
bosc de la Rabassa
Muntanya
Bosc de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), al vessant septentrional de la serra de Pimès (que culmina al pic de la Rabassa
, a 2 169 m alt), prop del límit meridional d’Andorra.
La riera de la Rabassa , que neix sota el port de Caborreu, passa sota Aubinyà i aflueix a la Valira, per l’esquerra, aigua avall de Sant Julià de Lòria
Xacarella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat a la dreta del Segura, en el seu curs baix, sobre un terreny pla que s’alça suaument cap al S la part no conreada representa un terç de la superfície, i és coberta de matollar El secà, d’unes 500 ha, és dedicat a cereals, garrofers, ametllers i oliveres el regadiu 100 ha amb aigua del riu i 200 amb aigua de pous és d’hortalisses i cítrics Hi ha indústria del moble El 37% de la població activa treballa en l’agricultura i el 20%, en la indústria La població ha evolucionat, com la resta de la comarca, lligada al desenvolupament del regadiu, que ha produït un…
Anyós
Poble
Poble de la parròquia de la Maçana (Andorra), situat a 1 307 m alt, en un serrat, a l’esquerra de la ribera d’Ordino i a la dreta del riu d’Anyós
(que neix al vessant occidental del bony de les Neres), prop de llur confluència.
Aigua amunt de la vall del riu d’Anyós es troben els cortals de l’Aldosa i els cortals d’Anyós La seva església de Sant Cristòfor, construïda a la vora d’un espadat que cau verticalment sobre la ribera d’Ordino, conserva l’estructura romànica original, malgrat les modificacions posteriors hi han estat descobertes pintures al fresc de la mateixa època
Albatera
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb el Baix Vinalopó.
El terme s’estén des del vessant septentrional de la serra d’Albatera 682 m alt fins al centre de l’horta d’Oriola La part muntanyosa, de propietat municipal, és aprofitada per a pastures, on el bestiar és alimentat en règim comunal Una part del terme, a migjorn, és de saladar el saladar d’Albatera La propietat de la terra de conreu, relativament repartida, és explotada, el 90%, directament pels propietaris Al secà hom conrea garrofers, ametllers, oliveres, vinyes i cereals el regadiu aprofita l’aigua del Segura, a través de les séquies de Callosa i de Coix, o bé l’aigua aportada pels dos…
Daia Vella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector d’horta estès a l’esquerra del Segura, en forma de quadrilàter limitat per séquies, al nord de Rojals.
Tot el terme és ocupat pel regadiu carxofes, patates, cànem, blat, blat de moro, que aprofita l’aigua de la séquia de Daia Vella , derivada de l’assut d’Alfeitamí Hi predomina el règim d’explotació directa 75% Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí hi ha també avicultura El poble 161 h 2006 6 m alt fou destruït el 1829 per un terratrèmol depèn de la parròquia de Daia Nova Fins el 1791 havia format part del terme d’Oriola des d’aleshores fou municipi independent juntament amb Daia Nova, que se'n segregà durant la primera meitat del s XIX Els comtes, després ducs, de Pinohermoso n…
riu d’Arinsal
Riu
Riu d’Andorra, el principal afluent de la ribera d’Ordino.
Neix a la zona axial pirinenca entre l’alt de coma Pedrosa i el pic de Mamontell on forma petits circs lacustres el més important, el dels estanys Forcats els emissaris dels quals conflueixen prop de la mullera del pla de l’Estany Aigua avall rep, per la dreta, els rius de coma Pedrosa i de comella Ampla i, per l’esquerra, entre d’altres, el de la coma de Percanela Després de passar pel poble d’Arinsal, rep, per la dreta, al poble d’Erts, el seu principal afluent, el riu de Pal 4 km més avall, després de passar entre els pobles del Pui i de la Maçana, desemboca, per la dreta, a…
la Granja de Rocamora
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la plana immediata dels aiguamolls litorals dels rius Segura-Vinalopó.
El seu petit terme és tancat per unes partions molt complicades, malgrat una horitzontalitat només trencada per El Cabezo de las Fuentes Gairebé tot el terme 593 ha és conreat 99 ha de secà oliveres i 494 de regadiu cotó, carxofes, cànem, cereals, patates, etc amb aigua provinent de les séquies tradicionals i dels canals de Regs de Llevant, que proporcionen un benefici molt eventual Una part de la població activa treballa en la indústria de la comarca La població s’ha estabilitzat des del 1900 fins el 1970 després ha tingut una suau davallada El poble 1 990 h agl 2006 17 m alt és…
Benferri
Municipi
Municipi del Baix Segura, dins la zona de parla castellana del País Valencià, situat a l’horta d’Oriola, en un terreny pla drenat per la rambla de Favanella.
L’economia és basada en l’agricultura hom conrea el 75% de la superfície total amb predomini del secà 756 ha sobre el regadiu 164 ha, que aprofita aigua derivada del canal d’Albatera Els conreus més estesos són els de cereals, d’oliveres i d’horta, seguits del d’ametllers i la vinya, destinada a la producció de raïm de taulaLa propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa La població, que experimentà un creixement entre el 1930 i el 1950 1 041 h, ha minvat en un…