Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Moita
Ciutat
Ciutat del districte de Setúbal, Portugal.
Situada a Estremadura, a l’estuari del Tejo Producció important de fruites i verdures
Sado
Riu
Riu de Portugal, al Baix Alentejo (180 km).
Neix al SW d’Ourique i desguassa a l’Atlàntic en un estuari que comunica amb la badia de Setúbal
Figueira da Foz
Ciutat
Ciutat i port del districte de Coïmbra, Portugal.
És situat a la Beira Litoral, a la vora de l’estuari del Mondego És un centre pesquer i agrícola vi, oli, fruita i un nucli industrial vidre
Estremadura
Divisió administrativa
Antiga regió de l’oest de Portugal, que correspon als actuals districtes de Lisboa i Setúbal i la meitat oest del de Leiria.
És vertebrada pel Sistema Divisòrio, apèndix sud-oest del Sistema Central hispànic És un seguit de serrats modests, que formen un peneplà continu de 150 a 300 m Hi són importants els fenòmens càrstics amb polja i deus subterrànies La costa nord és sorrenca, amb camps de dunes, i entre els caps Carvoeiro i Da Roca el Sistema Divisòrio cau a plom damunt la mar En el clima i la vegetació dominen característiques atlàntiques La població ha augmentat els darrers decennis Lisboa agrupa més de la meitat dels habitants de la regió També es destaquen Setúbal, Cascais i Barreiro És important la…
Barreiro
Ciutat
Ciutat del districte de Setúbal, Portugal, vora l’estuari del Tejo.
És un nucli industrial on sobresurten les indústries químiques superfosfats, sulfat de coure, àcids, refineria de sofre, les alimentàries oli de cacauet, oli d’oliva i les mecàniques i tèxtils jute i pita És port pesquer i comercial
Lisboa
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de Portugal, del districte homònim i d’Estremadura.
És situada a la vora del Tejo, a pocs quilòmetres de la desembocadura, a la sortida de l’estuari, anomenat Mar da Palha Des del 1900 ha experimentat un gran creixement demogràfic 360 000 h el 1900 709 179 h el 1940, que ha comportat l’expansió territorial per ambdues riberes de l’estuari del Tejo El terratrèmol del 1755 la destruí quasi per complet, i fou reconstruïda pel marquès de Pombal La part baixa Cidade Baixa, vora el riu, fou la part més castigada, i la seva reconstrucció fou feta sobre un pla regular, l’eix urbanístic del qual és la Praça do Comércio, oberta…
Douala
Ciutat
Capital de la província del Litoral, Camerun, vora el golf de Biafra, a l’estuari del Camerun.
És la principal ciutat de l’estat, demogràficament i econòmicament Port important, amb equipament modern i aeroport Importa bauxita per a la indústria de l’alumini d’Edéa i exporta cafè, cacau, alumini, fusta, cotó, cautxú i bananes Nus de comunicacions ferrocarril a Yaoundé i Nkongsamba i nucli industrial indústria alimentària, de filatures i teixits, química, del ciment i mecànica
Almada
Ciutat
Ciutat de Portugal, al districte de Setúbal, situada a la vora esquerra de l’estuari del Tajo, davant Lisboa, de la qual és considerada un barri residencial.
Té indústries de terrissa i de suro Cellers
Douro Litoral
Divisió administrativa
Antiga regió del nord-est de Portugal, formada per una part dels districtes de Porto, Viseu i Aveiro que s’estenia des de les vores de l’estuari de Cávado fins a les de l’albufera d’Aveiro, i Douro amunt fins a la Serra do Marāo (1.415 m).
La xarxa hidrogràfica és constituïda pel Douro i els seus afluents, entre els quals es destaquen el Tâmega, el Paiva i l’Ave L’agricultura és intensiva, en part de regadiu hi domina el bestiar boví i porcí i destaca la pesca La indústria hi ha arrelat de temps i s’ha diversificat L’única ciutat notable és Porto, metròpolis de tot el nord portuguès
Camerun
Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita amb Nigèria a l’W i N, amb el Txad al N, amb la República Centreafricana a l’E, amb la República del Congo al SE, amb Gabon i Guinea Equatorial al S i amb el golf de Guinea a l’W; la capital és Yaoundé.
La geografia física El sector costaner del país, que s’obre al golf de Biafra, és format per un conjunt de planes i regions aturonades, terciàries i quaternàries, drenades pels rius Wouri, Sanaga i Nyong, interrompudes, al NW, per l’imposant massís volcànic del mont Camerun 4070 m alt Vers l’interior hom troba una regió de transició amb petits altiplans escindits per valls profundes, que acaba, a l’E i al NE, amb una sèrie d’escarpaments que porten a la regió d’altiplans del Camerun central, la qual culmina en el massís de l’Adamaua 1500 m Al N d’aquest, l’àrea que s’estén fins al Txad és un…