Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Betlem de Marina
Possessió del municipi d’Artà (Mallorca), prop de la costa.
Vora seu hi ha l' ermita de Betlem , constituïda per un grup d’ermitans al començament del s XIX El temple és neoclàssic 1818-24 Hi ha el noviciat de la congregació d’ermitans de Sant Pau i Sant Antoni
Tajmyr
Divisió administrativa
Okrug autònom de Rússia.
La capital és Dudinka 32 325 h 1995 La meitat del territori és constituïda per la península homònima El riu més important és el Ienissei, i hi abunden els llacs La població es dedica a la pesca i a la indústria minera polimetalls i carbó, a la cria de rens i la ramaderia vacuna per a la producció de llet
Rostov del Don
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Rostov, Rússia.
Port fluvial a la riba dreta del Don, a uns 40 km de la desembocadura, és el principal centre del Caucas septentrional de construccions mecàniques, sobretot de maquinària agrícola Centre comercial cereals, carbó i industrial tabac, cuir, indústries químiques i alimentàries Centre cultural museus, teatres, circ i d’ensenyament superior Universitat de l’Estat de Rostov “Mikhail Suslov” 1917 Fundada el 1761, arran de la presa d’Asov, fou constituïda ciutat el 1796 Presa dos cops pels alemanys 1941 i 1942, sofrí molta destrucció fou alliberada el 1943
República dels Tuvinians
Divisió administrativa
República federal de Rússia, situada al SE de Sibèria, en el curs superior del Ienissei, a la frontera amb Mongòlia.
La capital és Kyzyl-Orda 84 641 1989 La part central i l’occidental són ocupades per la depressió de Tuva, mentre que la part oriental és constituïda per altiplans separats Al N hi ha part del Zapadnyj, i al S, part de la serralada de Tannu-Ola Ètnicament, el 60% de la població és tuviniana i el 36% russa Hom hi ha desenvolupat la indústria extractora asbest, cobalt, carbó i sal Hi ha també indústria lleugera de la fusta i del metall i producció de materials de construcció L’agricultura es basa en els cereals blat, ordi, mill Hi ha bestiar oví i cabrum, però al NE hom caça…
República dels Txuvaixos
Divisió administrativa
República federal de Rússia.
La capital és Čeboksary Ocupa els altiplans de la vora dreta del curs mitjà del Volga El clima és continental fred, amb temperatures mitjanes de 12-13°C al juliol i de -19°C al desembre i amb una pluviositat anual que oscilla entre els 400 i els 500 mm La xarxa hidrogràfica és constituïda pel riu Volga, límit septentrional de la república, i els seus afluents Les grans extensions de bosc de coníferes donen lloc a l’explotació forestal En la composició ètnica de la població predominen els txuvaixos 68%, bé que hi ha també russos 26% i tàtars 3% Les activitats econòmiques…
República dels Kabardins i dels Balkars
Divisió administrativa
República de Rússia.
La capital és Nal’čik Situada al Caucas septentrional, és formada al NE per una plana estèpica i al SW per la serralada del Gran Caucas, amb els pics més alts com l’El’brus El riu més important és el Terek Les muntanyes són poblades de boscs de faigs i prats subalpins i alpins La població és formada, principalment, per kabardins 46%, balkars 9% i russos 35% És important la mineria molibdè, wolframi, zinc, i hi destaquen també les indústries mecànica i alimentària La base energètica de la república és l’estació hidroelèctrica de Baksan Una part considerable del territori és ocupada per regadiu…
República dels Udmurts
Divisió administrativa
República federal de Rússia, situada a l’E de la república russa, entre els rius Kama i V’atka.
La capital és Iževsk La superfície és plana, més elevada al N El 47% del territori és cobert de bosc El clima és continental, amb una temperatura de 18°C al juliol i de -15°C al gener La indústria, concentrada en gran part a la capital, es diversifica en construccions mecàniques i indústria del metall equipaments industrials, automòbils, motocicletes, aparells de ràdio, etc, siderúrgia, extracció de petroli i indústria alimentària i de la fusta Hi ha també extracció de torba L’agricultura se centra en els cereals i el lli de fibra llarga, els llegums i les hortalisses Hom practica la…
Sant Salvador de Felanitx
Santuari
Santuari del municipi de Felanitx (Mallorca), dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, al SE de la ciutat, al cim del puig de Sant Salvador de Felanitx (509 m alt.), un dels cims del sector meridional de les serres de Llevant, que consta ja amb aquest nom el 1348, en què fou autoritzada a la vila de Felanitx pel rei Pere III de Catalunya-Aragó, senyor alodial de la muntanya, la construcció de la capella, probablement per tal de protegir la població de la pesta, que tanta mortaldat havia produït aquell any.
El retaule de pedra, fet per a l’altar major de la primitiva capella, amb tota la història de la passió de la imatge del Crist de Berit, és obra del s XV en la nova església, construïda del 1707 al 1716, el retaule presideix una capella lateral Decaiguda la devoció al Crist de Berit, l’altar major del nou santuari, amb un retaule de l’escultor valencià Pere Codonyer, fou dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador , imatge trobada segons la tradició, la veneració de la qual era ja preponderant des de mitjan s XVI La confraria de la Mare de Déu de Sant Salvador era ja constituïda el 1601 L’…
Sencelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Situat al centre des Pla, entre 100 i 200 m alt, és drenat cap a la badia d’Alcúdia pel torrent de Solleric El 1982 la superfície explotada era de 4 106 ha el 78% del terme, de les quals es cultiven 3 401 ha Predominen els cultius de cereals 2 456 ha, seguit dels fruiters 865 ha, ametllers, figueres La ramaderia comprèn 357 caps de bestiar boví, 563 d’oví i 500 de porquí La terra és explotada en el 71,4% pels seus propietaris, el 28% ho és en règim d’arrendament i la resta en el de parceria La brolla d’olivella i garrofer i les pinedes de pi blanc sumen unes 650 ha L’economia no és solament…
Baikal
Llac
Llac de la Sibèria (Rússia), que s’allarga des del sud-oest al nord-est i s’estén des del 52° fins a 56°N de latitud i des de 104° fins a 110°E de longitud.
Per les seves dimensions 600 km de llargada, 75 d’amplada màxima i 34 600 km 2 de superfície és el setè del món i el més gran d’Euràsia És situat a 500 m sobre el nivell del mar i, llevat en el delta del seu immissari, el Selenga, és voltat de muntanyes elevades i abruptes El nivell de l’aigua té una variació anual mitjana de 75 cm, amb un mínim per l’abril i un màxim pel setembre La profunditat és la més gran del món amb una mitjana de 700 m i un valor màxim de 1 741 m Té com a tributaris més de 300 cursos d’aigua, la majoria torrents de les muntanyes circumdants, i, a més, el curs superior…