Resultats de la cerca

Fa la partió de les conques del Vitim i l’Amur L’altitud oscilla entre 1 400 i 1 600 m

La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…

Comprèn territoris del kraj de Krasnojarsk i de l' oblast' d’Irkutsk, de la RSSA dels Tuves i de la RSSA dels Buriats El formen una sèrie de serralades paralleles, amb altures des de 500 m al N i 900 m al S fins a més de 3 000 m a la part central Munku-Sardyk, 3 491 m alt Orogràficament es divideix en dos sistemes, anomenats Sayan occidental i Sayan oriental

Hi ha jaciments de plom, zinc, molibdè i carbó

Neix al vessant occidental de la serralada de Baikal, corre per l' oblast’ d’Irkutsk i la República de Iacútia i desguassa a la mar de Laptev, on forma un ampli delta El cabal mitjà anual a la desembocadura és de 16300 m 3 /s Es glaça entre l’octubre i el novembre i es desglaça entre el maig i el juny Els afluents principals són el N'uja i el Vil’uj, per la riba esquerra, i el Kirenga, el Vitim, l’Ol’okma i l’Aldan, per la riba dreta És navegable des d’Ust'-Kut Els ports més importants són Ust'-Kut, Kirensk, Vitim, Lensk, Ol’okminsk, Iacútia, Žigansk i Bulun Hom hi practica la pesca A la seva…

El Baikal exerceix un paper de moderador sobre l’Angara, el qual es glaça molt rarament, i la seva abundància és determinada en el curs superior per l’alçària de l’aigua del llac El cabal mitjà del riu a la sortida del llac és de 1 650 m 3 /s, i a la confluència amb el Ienissei, a causa dels afluents que davallen del Sajan oriental, és de 4 150 m 3 /s El curs superior 680 km és navegable, i a les seves vores s’han desenvolupat nuclis industrials conca hullera d’Irkutsk-Čeremkhovo El curs mitjà, poc habitat, és accidentat per nombroses cascades que impossibiliten la navegació i no torna a…

El seu punt més sortint és el cap Čel’uskin Amb una superfície d’uns 400 000 km 2 , és plana al N i al S i muntanyosa al centre monts Byrranga, 1 146 m alt La vegetació és de tundra i de bosc tundra al S, i hi ha jaciments de carbó Els rius principals són P'asina, Tajmyr i Khatanga

Al vessant occidental hi ha la conca carbonífera de les vores del riu Bureja