Resultats de la cerca

Neix al vessant oriental dels Urals centrals En el curs mitjà i inferior corre per la planura de la Sibèria Occidental, i és navegable Es glaça de novembre a abril Rep el Tagil, el Nica i el Pysma Passa per les ciutats de Verkhoturje, Turinsk i T'umen

Situada al vessant E dels Urals centrals, vora el riu Iset’, és un nus ferroviari Important nucli industrial maquinària pesant i siderúrgia Des del 1932 és un centre científic als Urals de l’Acadèmia de Ciències Universitat i instituts d’ensenyament superior Del 1924 al 1991 rebé el nom de Sverdlovsk

Situada als contraforts orientals dels Urals, en contacte amb la plana de la Sibèria Occidental, vora el riu Miass És un important nucli industrial foneries, maquinària, indústria química, farmacèutica, alimentària, de la confecció, d’automòbils que es beneficia de la proximitat de jaciments miners conca hullera de Čel’abinsk i ferro Té aeroport

Geològicament forma part de la zona de plegament neozoic Les costes són poc retallades El relleu presenta dues cadenes de muntanyes, amb altures fins a 1000 i 1500 m, separades per la vall dels rius Tym’ i Poronaj El N és pantanós El clima és monsònic moderat hivern fred i més humit que al continent i estiu fresc i plujós Jaciments de petroli, gas, carbó, mercuri, or i platí Habitada originàriament per ainus i evenkis, la població actual és formada en un 80% per russos Explorada el segle XVII per La Pérouse, el 1855 russos i japonesos que l’anomenaren…

Flueix per la plana homònima, per l’altiplà de Stanovoje i per l’extrem del de Patom Es glaça de novembre a maig Els afluents principals són el Konda, el Karenga, el Kalakan, el Cipal, el Muja i el Mamakan És navegable des de Bodajbo A la seva conca hi ha jaciments d’or

És format per una sèrie horitzontal d’esquists argilosos juràssics, recoberts per mantells de basalt Les glaceres en cobreixen 14 330 km 2 el 86,9% de la superfície Les illes més importants són les de Terra de Jordi i Terra d’Alexandre L’única població existent és formada per investigadors de les estacions científiques de l’Àrtic

S'estenen, al llarg de 1 000 km, en direcció NE-SW Els cims més alts atenyen entre els 1 500 m i els 2 000 m Separen la conca del riu Kolyma dels rius de la conca de l’oceà Pacífic El clima és continental La vegetació és de tundra Hi ha jaciments d’or

Situada a la confluència dels rius Om’ i Irtyš, és la segona ciutat de Sibèria, després de Novosibirsk Fundada el 1716 com a fortalesa, és actualment un nucli industrial, amb fàbriques de maquinària agrícola, refineria de petroli el petroli hi arriba per l’oleoducte Ust-Balyk-Omsk, de 1 036 km i indústria lleugera i alimentària

No és gaire profunda té, però, fosses de més de 4 000 m És unida a la mar de la Xina Oriental per l’estret de Corea, amb el Pacífic pel de Tsugaru i amb la mar Interior pel de Shimonoseki Al nord, els estrets de La Pérouse i de Tartària la separen de la mar d’Okhotsk

Comprèn el litoral de la mar del Japó, la meitat meridional dels monts Sikhote-Alin’ i la major part de la plana de Prikhanka El curs de l’Ussuri hi fa de frontera amb la Xina Es constituí el 1938 en el territori de l’antiga República Socialista de l’Extrem Orient 1926 La seva capital, Vladivostok, és la terminal del ferrocarril transsiberià