Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Asbest
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Sverdlovsk, a Rússia, situada als contraforts dels Urals Centrals.
Es desenvolupà a partir de la població anomenada Kudelka El 1720 hom hi descobrí importants jaciments d’asbest, explotats a partir del 1889 i que donaren el nom actual a la ciutat, que forneix prop del 70% de la producció d’aquest mineral a Rússia
Tannu-Ola
Serralada
Serralada de l’Àsia central, al S de la República dels Tuvinians, que fa de divisòria dels rius de la conca de l’alt Ienissei i del llac Uvs nuur i de frontera amb Mongòlia.
Hi predominen les altituds de 2 500-2 700 m, amb una màxima de 3 061 m Als vessants septentrionals hi ha boscs de cedres, i als meridionals, vegetació estepària
Jaroslavl’
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia, situada al NE de Moscou.
És un important nucli industrial Central hidroelèctrica Fundada al s XI pel príncep Iaroslav de Kíev, fou principat florent als ss XIII-XV
Naberežnyje Celny
Ciutat
Ciutat de la República del Tatarstan, Rússia, a la vora del riu Kama.
Als anys setanta esdevingué un potent centre industrial, en el qual destacà el complex industrial automobilístic Del 1982 al 1988 la ciutat rebé el nom de Brežev
Lapònia

Lapònia Llac de Ladtjojaure
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Regió
Regió del N d’Europa, dividida entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia.
Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos Kemi, Muonio, i…
Aldan
Riu
Riu de les terres altes de la Sibèria central, a Iakútia, Rússia, afluent del Lena (2 242 km).
Neix als monts Stanovoi i voreja l’altiplà de l’Aldan Navegable en la seva major part, constitueix una font important d’hidroenergia A la seva conca es troben explotacions d’or i de mica
Ekaterinburg
Ciutat
Ciutat de Rússia, capital de l’oblast’ de Sverdlovsk.
Situada al vessant E dels Urals centrals, vora el riu Iset’, és un nus ferroviari Important nucli industrial maquinària pesant i siderúrgia Des del 1932 és un centre científic als Urals de l’Acadèmia de Ciències Universitat i instituts d’ensenyament superior Del 1924 al 1991 rebé el nom de Sverdlovsk
Čel’abinsk
Ciutat
Capital de l‘oblast’ homònima, Rússia.
Situada als contraforts orientals dels Urals, en contacte amb la plana de la Sibèria Occidental, vora el riu Miass És un important nucli industrial foneries, maquinària, indústria química, farmacèutica, alimentària, de la confecció, d’automòbils que es beneficia de la proximitat de jaciments miners conca hullera de Čel’abinsk i ferro Té aeroport
Kuban’
Riu
Riu de Rússia, al Caucas del Nord (870 km de longitud i 57 900 km2 de conca).
Neix als vessants de l’El’brus, travessa vers el N la república dels Karatxais i dels Txerkessos, entra a l' oblast' de Stavropol i segueix el seu curs cap a l’W pel kraj de Krasnodar, on desguassa a la mar d’Asov i forma un delta Els afluents principals són el Teberda, el Petit i Gran Zelenčuk, el Laba i el Biclaia
Staraja Ladoga
Localitat
Localitat de l’oblast’ de Leningrad (Rússia), situada a la riba del Volkhov, a uns 15 km de la seva desembocadura al llac Ladoga.
El centre de l’antic nucli està fortificat Fundada el 753, fou un centre comercial als segles VIII i IX, sota el domini dels escandinaus, que la denominaren Rus’, raó per la qual de vegades ha estat anomenada la primera capital de Rússia El 1730 el tsar Pere el Gran fundà la ciutat de Novaja Ladoga , i la localitat Ladoga passà a anomenar-se Staraja Ladoga