Resultats de la cerca

Neix a la part central de l’elevació de Verkhnekamsk, i després de rebre el riu Višera és molt cabalós i té diversos ports Solikamsk, Berezniki, Perm’, Krasnokamsk

Nascuda a l’àrea industrial i minera d’Irkutsk-Čeremkhovo, després de la Segona Guerra Mundial, s’ha convertit en un nucli industrial ben comunicat pel ferrocarril transsiberià productes químics, material de construcció, maquinària, fusteries, refineria de petroli

Afluent principal del Don, neix al sud de les elevacions de la Rússia central Una sèrie de rescloses en fan navegables uns 220 km Després de rebre per l’esquerra el seu afluent més important, el Kalitva, desguassa al Don aigua avall de Konstantinovskij

Situada a la confluència dels rius Om’ i Irtyš, és la segona ciutat de Sibèria, després de Novosibirsk Fundada el 1716 com a fortalesa, és actualment un nucli industrial, amb fàbriques de maquinària agrícola, refineria de petroli el petroli hi arriba per l’oleoducte Ust-Balyk-Omsk, de 1 036 km i indústria lleugera i alimentària

És un centre agrícola i miner ferro de l’estepa de Kursk Esmentada per primer cop el 980 i fortificada pel príncep Vladimir 991, tingué un paper molt important en les guerres feudals s XII i contra els tàrtars del Dnièper i el Volga Després perdé importància, fins a convertir-se en un poble s XVIII Hom hi ha dut a terme excavacions arqueològiques

Format per la confluència del Sukhona i el Jug, amb 800 m 3 /s, segueix la direcció general SE-NW Després de rebre, per l’esquerra, el Vaga i, per la dreta, el Vyčegda i el Pinega, desguassa a la mar Blanca en un estuari profund, amb més de 3 600 m 3 /s A la riba dreta de l’embocadura hi ha el gran port d’Arkhangel’sk És una important via de comunicació

Neix a la serralada d’Uraltau, als Urals meridionals, i desguassa a la mar Càspia, prop de Gurjev, després d’haver-se dividit en dos braços És glaçat del novembre al març Els afluents principals són l’Or’ i l’Ilek per la dreta, i el Sakmara per l’esquerra Passa per les ciutats de Magnitogorsk, Orsk, Orenburg, Ural’sk i Gurjev És navegable des d’Ural’sk Hi ha pantans, amb centrals hidroelèctriques, prop de Magnitogorsk i d’Ural’sk

Bé que no fou acceptada per la vencedora Polònia, que per la pau de Riga 1921 s’annexà un extens territori a l’E de la línia, a la conferència de Jalta febrer del 1945 fou recuperada per les potències aliades, i confirmada per Polònia i l’URSS en el tractat de Moscou agost del 1945 Amb petits canvis posteriors 1951, és la vigent actualment, si bé després de la desaparició de l’URSS 1991 separa Ucraïna i Bielorússia de Polònia

Port al riu Selenga, és també nus ferroviari Té construccions mecàniques i metallúrgia, fàbriques de materials per a la construcció i de vidre i indústria lleugera i alimentària Hi ha instituts d’agricultura, pedagògic i tecnològic, tres teatres i dos museus Fundada el 1666, fou convertida en fortalesa el 1689, amb el nom de Verkhneudinsk nom que li fou canviat per l’actual el 1934 Ciutat el 1775, fou el principal centre comercial de la regió del Transbaikal El 1920 fou capital de la república de l’Extrem Orient, i després 1921-23 de l' oblast’ del Baikal

Comprèn una gran part de les oblasti de Lugansk i Donec’k, a l’extrem oriental d’Ucraïna, i la part est de l’ oblast’ de Dnipropetrovs’k una part força menor pertany a l’ oblast’ de Rostov Rússia A més dels grans jaciments de carbó, en té de sal i de mercuri i hom n’ha trobat de petroli i de gas Això dona lloc a una poderosa indústria siderometallúrgica, química i mecànica, amb grans centrals termoelèctriques Els centres principals són Lugansk, Donec’k, Kommunarsk i Makejevka El carbó del Donbàs fou descobert vers el 1721 i començà a ésser explotat al començament del segle XIX La guerra de…