Resultats de la cerca

Format per la confluència del Sukhona i el Jug, amb 800 m 3 /s, segueix la direcció general SE-NW Després de rebre, per l’esquerra, el Vaga i, per la dreta, el Vyčegda i el Pinega, desguassa a la mar Blanca en un estuari profund, amb més de 3 600 m 3 /s A la riba dreta de l’embocadura hi ha el gran port d’Arkhangel’sk És una important via de comunicació

Port fluvial a la riba dreta del Volga, té construccions mecàniques, indústries metallúrgiques, combinats tèxtils i fabricació de vidre Hi ha un museu etnològic

Situada a la riba dreta del riu Belaja, afluent del Kuban’, fou fundada el 1857 com a fortalesa russa És un nucli industrial s’hi destaca la indústria alimentària

Port a la riba dreta del Kuban’ Important nucli industrial Fàbriques de màquines eines, instruments de precisió i compressors, i refinatge de petroli Universitat, institut politècnic, de medicina i d’agricultura

Situada a la riba dreta del riu Kuban’, té indústria alimentària i és un centre important de transports Anomenada abans Romanovskij Khutor, el 1920 rebé el nom del geògraf i polític PAKropotkin

Situada prop de la frontera amb Manxúria, a la riba dreta del riu Amur, és port fluvial i té indústries de construccions mecàniques, petroquímica, de la fusta, lleugera i alimentària Fundada el 1858, és centre cultural i d’ensenyament superior

Port a la riba dreta del Volga, a la desembocadura del riu Samara Important nucli industrial construccions mecàniques, refineries de petroli, indústria del metall i alimentària i producció de materials per a la construcció Universitat, politècnic, institut de construcció, de planificació, pedagògic i de comunicacions Nus ferroviari Fundada el 1856, en 1935-91 fou anomenada Kujbyšev

Situada entre la riba dreta del Svijaga i la riba esquerra del Volga, és un port al pantà de Kujbyšev Té construccions mecàniques, aparells de precisió, electrotècnica i indústria lleugera, alimentària i de la pell Hi ha instituts politècnic, agrícola i pedagògic i diversos museus i teatres Fundada el 1648, en 1924-91 rebé el nom d’Ul’janovsk, pel fet d’haver-hi nascut Lenin Vladimir Il’ič Ul’janov, nom que ha conservat la divisió administrativa

Neix a la serralada d’Uraltau, als Urals meridionals, i desguassa a la mar Càspia, prop de Gurjev, després d’haver-se dividit en dos braços És glaçat del novembre al març Els afluents principals són l’Or’ i l’Ilek per la dreta, i el Sakmara per l’esquerra Passa per les ciutats de Magnitogorsk, Orsk, Orenburg, Ural’sk i Gurjev És navegable des d’Ural’sk Hi ha pantans, amb centrals hidroelèctriques, prop de Magnitogorsk i d’Ural’sk

Es forma de la fusió dels rius Kulu i Ajan-Jur'akh Desguassa a la mar de Sibèria Oriental, on forma un delta de 110 km de longitud i de 3000 km 2 de superfície El cabal mitjà és de 2 250 m 3 /s, i el màxim, de 25 100 m 3 /s, pel juny Els afluents principals són el Jasačnaja i l’Ožogina, per l’esquerra, i el Korkodon i l’Omolon, per la dreta És navegable des de la desembocadura del Bakhapča