Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Kuzbass
Conca hullera de Rússia, una de les més grans del món (26 700 km2), situada entre les serralades de Kuznetskij Alatau, al NE, i Salair, al SW.
Les reserves geològiques, que hom ha calculat d’una profunditat de 1 800 m, són de 725 000 milions de tones Els principals centres hullers són Novokuznetsk, Prokopjevsk, Kisel’ovsk, Belovo, Leninsk-Kuznetskij, Kemerovo i Anžero-Sudžensk
Čudskoje
Llac
Llac del nord d’Europa, fronterer entre Estònia i Rússia.
Comunica pel sud-oest amb el llac Pskovskoje En són emissaris el riu Ēmajōgi, a l’oest, i el Narva, al nord Les ribes són planes i, en alguns sectors, pantanoses L’any 1242 Aleksandr Nevskij hi derrotà els cavallers teutons
Pečora
Riu
Riu del NE de la Rússia europea (1 809 km de longitud i 322 000 km2 de conca).
Neix a l’Ural Septentrional, travessa la plana Pěcora i desguassa al golf homònim, a la mar de Barents La seva vall a la dilatada regió dels llacs assoleix una amplada de 10 km Té una alimentació mixta, amb predomini de la neu És glaçat d’octubre a maig Té un cabal mitjà a la desembocadura de 4 100 m 3 /s, i els seus afluents principals són l’Ižma i l’Usa És navegable fins a Troicko-Pečorsk i, a la primavera i a la tardor, fins a Ust'-Unja Els ports principals són Nar'jan-Mar, Ust'-Cil’ma, Pečora i Troicko-Pečorsk A la seva conca hi ha jaciments de carbó, petroli i gas Hi és també important…
estepa de Baraba
Vall
Regió de la Sibèria Occidental, Rússia, limitada a l’est i a l’oest per les valls de l’Obi i de l’Irtyš respectivament, al sud per l’estepa de Kulundina i al nord per la regió de Vas’uganje.
Planura de 117 000 km 2 , sempre per sota dels 200 m d’altitud i de clima continental extrem, és coberta per la vegetació pròpia de l’estepa, interrompuda per nombrosos llacs Els recursos econòmics són l’agricultura blat i farratge i la ramaderia de bovins Els principals nuclis urbans són Barabinsk i Tatarsk
Lapònia

Lapònia Llac de Ladtjojaure
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Regió
Regió del N d’Europa, dividida entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia.
Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos Kemi, Muonio, i…
Gydanskij
Península
Península de la Sibèria Occidental, Rússia.
Predominantment plana, és formada per sediments quaternaris El clima és àrtic les temperatures mitjanes són al gener, -27°C i -30°C, i al juliol, 8°C i 12°C Les precipitacions anuals són de 200 a 300 mm Coberta gairebé totalment per molses i líquens, l’extrem nord és cobert per tundra àrtica, i al sud hi ha bosc-tundra foliàcia, amb pastures
península dels Txuktxis
Península
Península del NE de Sibèria, Rússia, situada entre la mar dels Txuktxis, l’estret de Bering, el golf d’Anadyr’ i la serralada d’Iskaten, que la separa del continent i en què es troba l’altitud més important de la península (1 508 m).
De relleu muntanyós, el sector central supera els 300 m, mentre que al NE serralada de Ten Kanyj i al S cims d’Iskhodnaja i Kejni se superen els 900 i els 1 000 m Els rius són curts, i la costa és abrupta, amb diversos entrants la badia de Kol’učinskaja i els golfs Lavrentija, Mečigmenskaja i Kresta El clima és extremament fred, i els nuclis de població són gairebé inexistents
República dels Buriats
Divisió administrativa
República federal de Rússia, situada a la Sibèria, Rússia, entre el llac Baikal i Mongòlia.
La capital és Ulan-Ude S'estén pel Transbaikal, des dels contraforts occidentals de la serralada de Sajan fins a la dels Jablonovyj, i el seu centre és ocupat per l’altiplà de Vitim Els rius pertanyen essencialment a la conca del Selenge i a la del Vitim, bé que altres són immissaris del Baikal El clima és continental extremat mitjana de gener, -26°C de juliol, 20°C, a Ulan-Ude, i la mitjana de precipitacions és de 150 a 350 mm anuals La població és formada per buriats 38%, russos 60% i evenkis Els recursos principals són la mineria, als contraforts de Sajan tungstè…
mar Blanca
Mar
Mar annexa a l’oceà Àrtic, al nord-oest de Rússia.
Situada entre les penínsules de Kola i Kanin i tancada pels caps MSv'atg i Kanin 90 000 km 2 És una mar poc profunda de 200 m de profunditat mitjana, amb un màxim de 340 m al golf de Kandalakša les seves aigües són poc salines del 5 al 20¦ i lliures de glaç de mitjan maig a la primeria de setembre Hi desemboquen els rius Mezen, Dvina i Onega Els ports importants són Kandalakša, Belomorsk, Sverodvinsk i Arkhangel’sk Hi ha molta pesca
Okrug dels Komis i dels Permians
Divisió administrativa
Okrug a l’oblast’ de Perm’, a Rússia, fins que el 2005 ambdós es fusionaren per crear el kraj de Perm’.
La capital fou Kudymkar És format per una plana ondulada amb lleugeres elevacions al N i al SW Les temperatures mitjanes de gener oscillen al voltant dels -15°C i les de juliol al voltant dels 16°C, amb precipitacions de prop dels 500-600 mm És drenat pel riu Kama i els seus afluents, el Vesl’ana, el Kosa, el Timser i l’In'va La principal activitat econòmica és l’explotació forestal, i també l’agricultura cereals i la ramaderia bovina Els productes d’elaboració industrial són derivats d’aquestes activitats La població és formada bàsicament per habitants dels grups komi i permià…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina