Resultats de la cerca
Es mostren 7984 resultats
Agedàbia
Ciutat
Ciutat de Líbia, capital del districte de’Al Wahat, al nord-est del país.
Entre el 2001 i el 2007 fou part i capital del districte d’Agedàbia
Torne
Riu
Riu del N de Suècia (570 km).
Neix al llac Torne i desguassa al golf de Bòtnia, a la Bàltica El seu afluent principal, per l’esquerra, és el Muonio
Tibesti
Massís
Massís muntanyós de l’Àfrica sahariana, al N del Txad, però que s’estén també pel S de Líbia i per un petit sector del NE de Níger.
Ateny 3 415 m al mont Emi Koussi, altitud màxima del Sàhara De sòcol cristallí, és recobert en part per extenses colades basàltiques Terciari Presenta un relleu molt desgastat per l’erosió eòlica Té alguns sectors esteparis i uns quants oasis a la perifèria La població, preponderantment nòmada o seminòmada, es dedica a la ramaderia
Svealand
Geografia històrica
Prehistòria
Regió històrica de Suècia central, que duu el nom del poble prehistòric dels svear i que vers l’any 600 s’uní amb la regió de Götaland, al S, i formà el nucli del reialme de Suècia.
Comprèn les províncies històriques de Dalarna, Wärmland, Närke, Västmanland, Södermanland i Uppland Encara avui hom considera dividida Suècia en les tres regions de Götaland, Svealand i Norrland
Sundsvall
Ciutat
Ciutat del län de Vasternorrland, Suècia, al N del país i a la desembocadura de l’Indals al golf de Bòtnia.
Al s XIX s’hi muntaren les primeres serres mecàniques del país, de les quals deriven les indústries de cellulosa i paper, les més notables d’Europa Actualment també té indústries químiques, de l’alumini i alimentàries
Sumgait
Ciutat
Ciutat de l’Azerbaidjan, al NW de la península d’Apšeron, a la mar Càspia.
Sorgida el 1949, amb el desenvolupament de la indústria química i metallúrgica, segueix en importància industrial la capital de la república Bakú Té indústries siderúrgiques laminats, tubs, químiques cautxú, fertilitzants i de l’alumini
Suècia
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
Solna
Ciutat
Antic barri residencial d’Estocolm, Suècia, i ciutat des del 1943.
Enllaçada per metropolità amb la capital i separada d’ella per un ample espai verd, comprèn centres escolars i universitaris, installacions esportives i complexos sanitaris hospital Karolinska Sjukhuset
Södertälje
Ciutat
Ciutat del län d’Estocolm, Suècia, 25 km al SW de la capital.
Fabricació de màquines eines i de productes farmacèutics Port al canal homònim, que uneix el llac Mälar amb la Bàltica