Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
Vernissa
Despoblat
Despoblat del municipi de Beniarjó (Safor), prop del límit amb el de Palma de Gandia, vora el riu de Vernissa.
el Vergeret
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi de Tavernes de la Valldigna (Safor), al S del nucli urbà, a l’esquerra del riu de Xeraco.
platja de Venècia
Platja
Platja del municipi de Gandia (Safor), del Grau de Gandia i la desembocadura del riu d’Alcoi al límit amb el terme de Daimús.
sequiol del Vedat
Canal de drenatge de l’horta de Gandia, dins el terme d’Oliva (Safor), que uneix el riu Bullent amb la mar.
monestir de Valldigna
Abadia
Important abadia cistercenca (Santa Maria de Valldigna), dins el municipi de Simat de la Valldigna (Safor), actualment en ruïnes.
Fou fundada per Jaume II el 1297, quan establí la delimitació de l’antiga vall d’Alfàndec o de Marinyén, defensada pels castells de Marinyén i d’Alcalà d’Alfàndec, que rebé després el nom de Valldigna i la cedí al monestir de Santes Creus perquè hi fundés un monestir L’any següent es formà la comunitat inicial, que constava de tretze monjos El nou monestir rebé el domini d’un extens territori format per la vall del seu nom, amb les poblacions de Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, la Vall de Tavernes després Tavernes de la Valldigna, la Xara, Alfulell, l’Ombria, Massalali, el…
la Valldigna
Subcomarca de la Safor, coneguda antigament per la vall d’Alfàndec, presidida per Simat, que compren els termes de Tavernes, Simat, Benifairó i Barx.
El nom actual prové, segons la tradició, de Jaume II, o més aviat de la influència dels monjos cistercencs que la dominaven, des del monestir 1297, les restes del qual es conserven en aquell poble La vall és una depressió estructural possiblement envaïda per la mar plistocènica entre el massís del Mondúber i la serra de Corbera la Sangonera, d’on prové l’aigua abundosa de les fonts Major, Menor, l’Ombria, etc, d’origen càrstic El camp ha estat fins els anys setanta la base econòmica de la vall actualment, els conreus mediterranis de secà han estat substituïts per l’horticultura,…
torre de la Vall
Història
Antiga torre de defensa de costa, al centre de la façana marítima del terme de Tavernes de la Valldigna (Safor).
Tavernes de la Valldigna
Vista aèria de Tavernes de la Valldigna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la Valldigna, al sector del N de la comarca, al límit amb la Ribera Baixa, de la qual és separat pels vessants sud-orientals de les serres de Corbera i de les Agulles (589 m alt. al cim dels Germanells i 539 m a la muntanya de les Creus).
És travessat pel riu de Xeraco o rambla de la Vaca Fisiogràficament és format per dos sectors l’occidental, a la vall del riu, accidentat per les serres esmentades al vessant N, i pels contraforts septentrionals del Mondúber, al S i l’oriental, format pel pla alluvial del riu, en part pantanós, que s’uneix imperceptiblement amb els plans deltaics del Xúquer al N i del riu d’Alcoi al S La costa és baixa i arenosa L’àrea no conreada cobreix un 40% del total, amb 960 ha de pinedes i 1 040 ha de matollar Els conreus ocupen el fons de la vall i la façana costanera, que es presenta com un pla obert…
séquia Travessera
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Safor, al N de l’horta de Gandia, que forma part del sistema de regadius del riu de Xeraco i rega els termes de Xeraco i Xeresa.
la Torreta
Caseria
Caseria del municipi de la Palma de Gandia (Safor), al N del terme, al vessant occidental de la serra Falconera.