Resultats de la cerca

L’aigua sobrant d’aquest assut és recollida més avall, a l’assut d’en Marc , i desviada cap a la séquia d’en Marc Tot el cabal del riu és dividit en 45 files a 700 m de l’assut hi ha la Casa Fosca, recinte cobert i tancat amb dues claus guardades a Gandia i a la Font d’en Carròs, on l’aigua és dividida per primera vegada, en set parts i mitja dues, a la dreta, formen la séquia de Rebollet que rega els termes de Potries, la Font d’en Carròs i Oliva la resta forma la séquia comuna de Gandia i Oliva, subdividida als 350 m a l’anomenada Casa Clara, entre la séquia comuna d’Oliva que…

La pesca hi és encara una activitat important El sector dit el Grau Nou , al nord del port, és de caràcter residencial i enllaça amb el sector conegut per la platja de Gandia, important centre turístic

Quasi tot el territori és format per la plana alluvial només al sector meridional s’alcen petits turons 142 m alt S'hi localitza el secà unes 40 ha d’oliveres, 60 de garrofers i 15 d’ametllers El regadiu, a la plana, aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia de Rebollet, derivada de la séquia reial d’Alcoi és destinat sobretot a tarongers 155 ha i a hortalisses tomàquets i melons primerencs Les activitats industrials derivades de l’agricultura magatzems de fruita i alguns obradors de ceràmica complementen l’economia La població, que augmentà considerablement al llarg del s XVIII…

Neix al vessant meridional de la serra de Buixcarró, dins el terme de Quatretonda Vall d’Albaida, i seguint una direcció N-S, passa per Pinet el sector de capçalera és anomenat riu de Pinet , per prop de Llutxent i de Benicolet, des d’on pren la direcció W-E, entra a la Safor al gorg del Cantal, passa entre Llocnou de Sant Jeroni i Almiserà, per Ròtova on deixa de córrer encaixat i s’obre a la plana i pel monestir de Cotalba i s’uneix al seu collector entre Beniarjó i el Real de Gandia La seva conca té uns 140 km 2 Té un cabal de 0,315 m 3 /s durant l’estiatge, que és aprofitat per al regatge…

La geografia Els seus límits són la mar a l’E al N la serra de les Agulles, últim punt del sistema ibèric, que la separa de la Ribera Baixa a l’E, el massís del Mondúber i la serra Falconera, últims punts de les serres bètiques valencianes, que la separen de la Ribera Alta i la Costera al NW i de la Vall d’Albaida a l’W i SW i al S, la serra de la Safor marca la ratlla amb el Comtat i la Marina Alta La comarca és formada per la vall del riu Xeraco al N, que dona lloc a la Valldigna, entre la serra de les Agulles al N i les muntanyes de la Valldigna al S, i el curs baix del riu d’Alcoi, que…

El terme és totalment pla, format per terrenys sedimentaris La costa, baixa i arenosa, és anomenada platja de Guardamar recentment ha començat l’explotació turística d’aquesta zona Els conreus de regadiu ocupen la major part del terme, principalment tarongers i hortalisses, regats amb aigua procedent del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna de Gandia La població s’ha mantingut estacionària des del 1950 decreix lentament, a causa principalment de l’emigració El poble 76 h agl 2001 11 m alt és situat a la carretera de Miramar a Daimús i Gandia És una antiga alqueria islàmica…

El regadiu aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna de Gandia i de la séquia d’en Marc els conreus principals són els de tarongers i hortalisses, especialment tomàquets primerencs Les terres, molt repartides, són explotades predominantment pels propietaris Les activitats industrials són dependents de l’agricultura La població, que el 1910 comprenia 969 h, ha anat augmentant des d’aleshores fins a arribar a 1 634 h el 1965 El poble 1 464 h agl 2006, beniarjoters 44 m alt fou una alqueria islàmica lloc de moriscs, el 1609 tenia 160 famílies Centre del conreu…

El relleu pla i alluvial del sector oriental s’alça vers l’W accidentat pels vessants de la serra de la Falconera 364 m alt L’agricultura, base de l’economia 46% de la població activa, és predominantment de regadiu a través de la séquia de Vernissa i d’aigua de pous i es localitza a la part plana El principal conreu és el de tarongers 240 ha, seguit per les hortalisses tomàquets primerencs Al secà resten petites extensions d’oliveres, de garrofers i d’ametllers Hi ha rajoleries La població, que havia tingut un augment notable al s XIX i més lent al llarg del XX, a causa de l’esgotament de les…

Gairebé tot el terme és pla Malgrat que el riu d’Alcoi no passa pel terme, l’aigua de regatge en prové, a través de la séquia comuna d’Oliva L’aigua de dos pous artesians és utilitzada en èpoques d’eixut La terra inculta és gairebé inexistent El regadiu és molt antic i comprèn la quasi totalitat de la terra el conreu dels tarongers és dominant La ramaderia és domèstica Només té importància la indústria relacionada amb l’agricultura magatzems de taronja i algunes serradores per a embalatges de fusta La població, que havia anat augmentant fins el 1920, es mantingué estacionària…

L’agricultura se centra sobretot en el regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia reial d’Alcoi a través de les séquies d’en Carròs i d’en Marc i també de pous La quasi totalitat 550 ha és dedicada al taronger El secà garrofers, oliveres, ametllers i vinya moscatell es localitza a les parts més altes Hi ha una indústria de manufactura de pell i l’apicultura hi és tradicional Conegué una forta expansió demogràfica fins el 1965, i davallà suaument després El poble 1 683 h agl 2006, palmers 78 m alt és al peu d’un turó 224 m alt hi ha les restes de l’antic castell de Palma , centre de la…