Resultats de la cerca

El terme és format per una vall central voltada de muntanyes, entre les quals destaca el Mondúber 840 m alt Aquestes muntanyes, calcàries, tenen un gran nombre de coves naturals i corrents subterranis d’aigua en alguna de les coves han estat trobades restes prehistòriques importants cova de les Malladetes, cova de l’Ebre, cova del Forat L’àrea no conreada ocupa 1 256 ha 77% del terme, en part propietat municipal ocupada per pins i pasturatges permanents La major part de les terres de conreu explotades totes per llurs propietaris són de secà hom hi conrea principalment oliveres, ametllers i…

Hi han estat trobats vestigis del Paleolític superior indústries gravetianes al fons, continuades per altres de solutrianes i més tard per epigravetianes Al nivell superior hi ha un estrat neolític amb ceràmica decorada Els materials són conservats al Museu de Prehistòria de València

La geografia Els seus límits són la mar a l’E al N la serra de les Agulles, últim punt del sistema ibèric, que la separa de la Ribera Baixa a l’E, el massís del Mondúber i la serra Falconera, últims punts de les serres bètiques valencianes, que la separen de la Ribera Alta i la Costera al NW i de la Vall d’Albaida a l’W i SW i al S, la serra de la Safor marca la ratlla amb el Comtat i la Marina Alta La comarca és formada per la vall del riu Xeraco al N, que dona lloc a la Valldigna, entre la serra de les Agulles al N i les muntanyes de la Valldigna al S, i el curs baix del riu d’Alcoi, que…

El nom actual prové, segons la tradició, de Jaume II, o més aviat de la influència dels monjos cistercencs que la dominaven, des del monestir 1297, les restes del qual es conserven en aquell poble La vall és una depressió estructural possiblement envaïda per la mar plistocènica entre el massís del Mondúber i la serra de Corbera la Sangonera, d’on prové l’aigua abundosa de les fonts Major, Menor, l’Ombria, etc, d’origen càrstic El camp ha estat fins els anys setanta la base econòmica de la vall actualment, els conreus mediterranis de secà han estat substituïts per l’horticultura, els…

Constitueix l’extrem SE del Sistema Ibèric, influït ja per la tectònica de les serres prebètiques Enllaça, d’una banda, amb la serra Grossa pels engorjats del riu d’Albaida, i, de l’altra, amb la serra de Benicadell per la vall del riu de Vernissa Culmina a 841 m alt, al límit entre els termes del Xeresa i Gandia

Fou fundada per Jaume II el 1297, quan establí la delimitació de l’antiga vall d’Alfàndec o de Marinyén, defensada pels castells de Marinyén i d’Alcalà d’Alfàndec, que rebé després el nom de Valldigna i la cedí al monestir de Santes Creus perquè hi fundés un monestir L’any següent es formà la comunitat inicial, que constava de tretze monjos El nou monestir rebé el domini d’un extens territori format per la vall del seu nom, amb les poblacions de Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, la Vall de Tavernes després Tavernes de la Valldigna, la Xara, Alfulell, l’Ombria, Massalali, el…