Resultats de la cerca

Més d’un 40% 450 ha de la superfície és ocupada pel regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, amb predomini total dels tarongers la resta es divideix, en parts iguals, entre el secà garrofers i terres improductives, al sector muntanyós Hi ha magatzems de preparació de fruita i algunes indústries modernes Ambdues activitats donen feina a la meitat dels actius La població ha tingut un creixement continu des del 1900 El poble 4 759 h agl 2006, llosers 9 m alt és prop de l’antic camí de Barcelona a València L’església parroquial, modesta, és dedicada al Salvador Té l’origen en una antiga alqueria…

Hi neix el Belcaire o riu d’Uixó Un 30% del territori és ocupat per alzines sureres, i un 20% ha estat dedicat tradicionalment als garrofers, actualment en estat gairebé d’abandó L’agricultura de regadiu es limita a unes 20 ha prop del riu Però la principal activitat de la població és el treball a les properes fàbriques de la Vall d’Uixó La crisi dels darrers anys, però, ha produït una disminució important de la població Al s XIX hom havia intentat d’explotar-hi jaciments de mercuri i de cobalt El poble 892 h 2006, fondeguillers 211 m alt, que agrupa tota la població del…

La part de territori accidentat és important i hi ha 700 ha de terra inculta, de propietat particular i comunal, utilitzada com a pasturatges d’hivern per ramats transhumants hi ha igualment alzines sureres El regadiu es limita a 130 ha la quasi totalitat de les terres de conreu, tanmateix, són de secà, on dominen els conreus arboris garrofers, oliveres i vinya l’oli de la serra d’Espadà és famós per la qualitat, i són explotades en gran part pels propietaris Hom explota l’aigua mineromedicinal d’algunes fonts Les activitats industrials es limiten a l’elaboració d’oli i a la producció de…

Excepte aquest sector interior, el terme és pla, i baixa suaument cap a llevant Un terç del territori és improductiu el secà pràcticament ha desaparegut el regadiu es dedica quasi totalment a tarongers De la tradicional indústria espartera i espardenyera resta una fàbrica d’espardenyes de sola d’espart en règim cooperatiu Hi tenen una importància notable els banys de la Vilavella , d’aigües termals i medicinals oligometàlliques sulfatadocalcicoclorurades, que brollen de les fonts Calda o de la Vila, Freda, de l’Oliverar, Blanca, de la Ronya, del Metxó i de la Murta, aprofitades en diversos…

La major part del territori és dedicada a conreus de regadiu 960 ha, especialment a tarongers i hortalisses, però també altres fruites, llegums i arròs Al secà hi ha 200 ha, principalment de garrofers, ja mig abandonats Les terres són treballades en règim d’explotació directa És important la fabricació de guix, de calç i, en general, de materials de construcció, i també d’oli de pinyola Hi ha magatzems de preparació de fruita La població ha crescut parallelament al desenvolupament del regadiu La vila 2 239 h agl 2006, xilxers o xinxers o xinxorrins 7 m alt s’assenta a la zona de contacte…

L’altura del terme baixa de llevant a ponent seguint els darrers contraforts de la serra d’Espadà, amb una sèrie de turons que formen l’anomenada serra d’Almenara la Rodana, el puig del Castell, el puig del Sit La part oriental del terme és una plana que s’estén fins al mar, plana pantanosa a causa de les aigües que brollen de les últimes alineacions muntanyoses i inculta fins fa poc temps Ací es troba l' estany d’Almenara , conjunt de tres llacunes litorals molt pròximes entre si, utilitzades per a la pesca i la caça aquàtica tenen una longitud de 300, 275 i 125 m La costa és…

Comprèn una gran part de la vall del riu d’Uixó o el Belcaire, antiga línia divisòria entre les governacions de Castelló de la Plana o dellà Uixó i de València, i accidentat al N pels vessants més orientals de la serra d’Espadà el Puntal, 692 m alt, en els quals s’aixequen a 491 m alt les restes del castell d’Uixó Drena també el terme la rambla de Cerverola, afluent de capçalera del Belcaire La superfície forestal ocupa 684 ha Les 4598 ha xifres del 1984 de terres de conreu són ocupades per les 2357 ha de secà, destinades quasi totalment 2178 ha a garrofers el fruit havia tingut molta…

Ocupa una bona part de la riba dreta de la vall baixa del Millars, és a dir, la part més característica de la plana , raiguer o piemont plistocènic, entre els darrers turons d’Onda i Betxí i les terres més baixes del litoral holocènic de Borriana el terme és, doncs, un pla inclinat cap a llevant, i les aigües són drenades cap a la mar directament en sentit NW-SE pel Millars i els barrancs de l’Hospital, de Ràtils, de l’Espaser i de Cantallops pel sector meridional passa el riu de Sonella o riu Sec de Betxí, procedent de les muntanyes d’Onda i Artana El clima és caracteritzat per…

La geografia Cap de comarca, Borriana És limitada al NE per la rambla de la Viuda i el curs baix del Millars, que la separen de la Plana Alta Al N, les muntanyes de la Pedrissa fan de límit amb l’Alcalatén A l’W, la serra de Cantallops i els contraforts de la serra de l’Espadà la separen de l’Alt Millars i de l’Alt Palància, respectivament La prolongació de la serra de l’Espadà per Almenara i la rambla de Benavites fan de límit pel S amb el Camp de Morvedre La major part de la comarca és ocupada pel piemont plistocènic, que per la seva part septentrional arriba a cobrir més de vint…