Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Ifrīqiya
Regió
Nom donat pels àrabs a la part oriental del nord d’Àfrica (actual Tunísia).
Fou conquerida el 670 i el 711 en sortí l’expedició de Tāriq ibn Ziyād cap a la península Ibèrica
Kairouan
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la wilāya de Kairouan, Tunísia.
Situada 50 km al SW de Sousse, en una plana fèrtil, la ciutat conserva el tipisme àrab muralles, bastions, el mercat, etc Fundada el 670 per ‘Uqba ibn Nāfi’, governador d’Ifrīqiya, com una avançada militar, assolí un gran desenvolupament com a capital de la dinastia aglàbida aglabí s IX Per la seva situació geogràfica fou cobejada pels diversos alçaments berbers i presa pels normands el 1148 Amb l’entronització fatimita i el trasllat de la capital a Mahdia 947 inicià la davallada de la seva esplendor econòmica i cultural, que no remuntà fins a mitjan s XVIII, sota els reis…
Bukhara
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, l’Uzbekistan, situada a l’extrem occidental del gran oasi de Zeravsan.
És un centre tèxtil cotó, seda i de la pell Karakul, i terminal de ferrocarril Entre els monuments de la ciutat, que en testimonien la passada esplendor, són remarcables el pretès sepulcre d’Ismā'īl Sāmānī segle X i el minaret de Kalyan, amb excellents mosaics de rajola Malgrat ésser de fundació molt antiga, hom té poques dades de la història preislàmica de Bukhara La penetració àrab, iniciada el 674, no es consolidà fins a la conquesta de Qutayba ibn Muslim 709 Durant l’època samànida 892-999 fou un important focus cultural, centre del renaixement literari persa A la seva…
Samarcanda
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’oblast homònima, a l’Uzbekistan.
Construccions mecàniques, indústria química, tèxtil cotó i alimentària Rep gas pel gasoducte Bukhara-Taixkent Universitat i diversos centres d’ensenyament superior i instituts d’investigació Capital de la Sogdiana en temps dels aquemènides, fou conquerida per Alexandre el Gran ~329 aC i, amb el nom de Mαράλανδα, formà part de l’imperi selèucida i del regne de Bactriana Conquerida pels àrabs en l’expansió de Qutayba ibn Muslim 709-712, durant el temps dels samànides esdevingué segles IX i X un dels principals centres culturals de l’islam, focus del renaixement literari persa…
Tunísia
Estat
Estat del N d’Àfrica, que limita al N i a l’E amb la Mediterrània, al SE amb Líbia i a l’W amb Algèria; la capital és Tunis.
La geografia física Tunísia és constituïda per tres regions naturals el Tell, l’estepa i el desert El Tell comprèn les regions muntanyoses del nord, relleus terciaris que s’estenen en direcció SW-NE, tallats per accidents transversals falles i fosses tectòniques hi davallen l’Atles del Tell i l’Atles Saharià, i s’hi uneixen formant la serralada tunisiana al NW, les serralades litorals Kroumirie i Mogods, poc elevades 1203 m, continuació de la serralada de Cabília, amb precipitacions abundants 800-1500 mm/any, són cobertes de boscos mediterranis, amb alzines, alzines sureres, pi blanc, etc Les…