Resultats de la cerca
Es mostren 8095 resultats
Sant Onofre de Museros
Convent
Antic convent dominicà del municipi de Museros (Horta del Nord), a l’W del poble, que ha estat convertit en mas de Sant Onofre
.
Era una antiga ermita cedida el 1471 pel seu propietari als dominicans observants en fou prior Lluís Bertran Fou noviciat i casa d’estudis de l’orde
Sant Jordi del Puig
Santuari
Santuari del municipi del Puig de Santa Maria (Horta del Nord), vora l’antic camí de València, erigit al s XVI per tal de commemorar el lloc on s’esdevingué la batalla del Puig, la qual fou favorable a Jaume I, segons la llegenda, gràcies a la intervenció de sant Jordi.
Arruïnat al s XIX, des que deixà de celebrar-se la processó oficial de la ciutat de València el santuari constitueix un enclavament del municipi valencià dins el del Puig, fou reedificat el 1926 És de planta quadrada, amb una gran cúpula de teules blaves A l’interior es conserven tres retaules de ceràmica
Sant Isidre de Benaixeve
Poble
Poble del municipi de Montcada de l’Horta (Horta del Nord), al límit amb el de Bétera (Camp de Túria), format pels habitants de Benaixeve (Serrans), desplaçats després del 1950 a causa de la inundació de llur terme per les aigües del pantà de Benaixeve.
Les edificacions són totes de nova planta i els pobladors parlen una mescla de català i castellà
Sant Esperit
Convent
Convent franciscà, dit també Sant Esperit del Munt, situat a la vall de Toliu, al municipi de Gilet (Camp de Morvedre).
Fou fundat el 1402 per la reina Maria de Luna, muller de Martí I, en acció de gràcies per la pacificació de Sicília el 1404 s’hi installà una comunitat de 15 frares, que el 1413 fundaren una filial propera a Morvedre, a l’església de Sant Blai El 1456, per pèrdua de les rendes deixades per la reina fundadora, començà una època de crisi per al convent, que arribà a ésser abandonat pels franciscans el 1497 per cedir-lo a les monges clarisses de la Trinitat de València, que volien traslladar-s’hi Fracassat aquest intent, els frares hi retornaren el 1501 Fou objecte d’un atac de pirates…
Rubau
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Faura (Camp de Morvedre), prop del de Garrofera.
Lloc de moriscs 30 focs el 1609 de la fillola de la Vall d’Uixó, l’església de Sant Roc depenia de la parròquia de Faura des del 1535 Fou agregat al municipi de Faura el 1845
el Penoso
Caseria
Caseria del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), al S de la ciutat, als peus del Picaio de Sagunt, vora l’assegador de Llíria.
muntanya de la Pedrera
Muntanya
Elevació muntanyosa (249 m) del Camp de Morvedre, dins el terme de Sagunt, al N de la ciutat, entre les muntanyes de Ponera i Romeu.
gola del Pas de les Egües
Una de les sortides a la mar de la zona de marjal dita l’Estany, al sector meridional del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), al nord de la gola de l’Estany.
Palmosa
Partida
Partida del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), a l’esquerra del Palància (NE del terme), regada per la séquia de Palmosa
.
Quartell
La casa de la vila de Quartell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a les valls de Segó o les Valletes de Morvedre, a la plana regada per la font de Quart; el regadiu ocupa gairebé la totalitat del petit terme, dedicat sobretot al tarongerar, llevat de les terres de l’enclavament de l’Alqueria Blanca
, amb la partida del Quadro
, marjals transformats en arrossar, en regressió.
Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura hi ha magatzems de preparació de fruita El poble 1 417 h agl 2006, quartellers 42 m alt és a llevant de Quart, població de la qual depengué eclesiàsticament des del 1547 fins al 1902 abans depenia de Sagunt l’església parroquial de Santa Anna és obra del 1669 Fou lloc de moriscs 70 focs el 1609 de la fillola de la Vall d’Uixó Antiga alqueria islàmica, pertangué, com Quart, als Pròixida, comtes d’Almenara, des del s XVII, i després també als comtes de Faura Es conserva una casa senyorial del s XVI La banda de música de Quartell,…