Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Sagunt 58287 h 2003 La serra de la Calderona a l’W-SW i les derivacions de la serra d’Espadà serra d’Almenara al NW són les dues cadenes que delimiten la comarca i enclouen la vall del Palància al centre les dues cadenes s’inicien perpendiculars a la costa i paralleles entre elles són derivacions triàsiques, de distribució i orientació sovint confuses, i amb elevacions considerables dins la comarca a la serra de la Calderona, el Garbí 670 m i la mola de Segart 565 m, i a les derivacions de la d’Espadà, la Creu de Quart 346 m Els terrenys plans es distribueixen…

Hi ha un baixador del ferrocarril de València a Saragossa

El 1609 era habitat per vuit famílies repoblat el 1612, fou annexat a Benavites el 1856 La senyoria pertanyia a l’hospital general de València

L’extens terme que a l’edat mitjana comprenia tota la comarca ocupa en una bona part a la plana alluvial del riu, on hi ha el gran sector agrícola de l’horta i la zona de marjal, prop de la costa en aquest indret el terme municipal de Canet d’En Berenguer forma un enclavament, i en una altra part el sector muntanyós que va des dels contraforts de la serra d’Espadà, al N 364m alt, al límit amb la Plana Baixa, fins a la serra de la Calderona o Portaceli, al S coll de la Calderona i el Picaio de Sagunt, 367 m alt, al límit amb l’Horta El sector forestal ocupa 1 957 ha de boscs de pins unes 500…

El 1260, Jaume I atorgà a Morvedre de poder prendre aigua de la séquia de Montcada mitjançant la séquia de l’Arrif , per tal de regar la part del terme més propera a l’horta de València aquesta facultat fou abandonada amb el temps i, fins al començament del s XX, hom hi conreà vinya L’Arrif ha restat incorporat als regatges de la séquia major de Morvedre

Forma l’extrem oriental de les serres ibèriques-valencianes És la més oriental i més baixa de la sèrie de serralades que, partint de la serra de Javalambre Aragó, van descendint cap a l’E a través de les serres d’Andilla i les Alcubles Té, com aquestes, direcció NW-SE El vessant septentrional forma el límit meridional de la conca del Palància mitjà i baix, mentre que el vessant S descendeix ràpidament sobre el Camp de Túria i l’Horta La formen una sèrie contínua de serres, més baixes cap a l’E, que arriba als 718 m alt al pic de Rebalsadors Vessants ràpids i relleu complicat fan que la…

La seva formació geològica és recent, car procedeix dels materials arrossegats a les acaballes del Terciari en els sistemes Ibèric i Prebètic i dipositats d’aleshores ençà Aquest arrossegament ha estat bàsicament obra del Millars, el Palància, el Túria, el Xúquer i el riu d’Alcoi L’acumulació de materials ha estat tan considerable que ha originat un moviment lent de subsistència o enfonsament de la plana La línia litoral, però, s’ha mantingut força estable durant el Quaternari gràcies a la collaboració dels corrents marins, que, juntament amb el vent, regularitzaren els cordons de dunes fins…

És accidentat, al sector meridional i occidental, per la serra Calderona, coberta per boscs de pins 400 ha, on hi ha l’antic convent franciscà del Sant Esperit Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada a garrofers, vinya moscatell i vi, oliveres i ametllers El regadiu es localitza a l’horta de les vores del Palància i aprofita l’aigua del riu a través de la séquia major de Morvedre els principals conreus són el de tarongers i el d’arbres fruiters Hi té tradició l’apicultura uns 70 ruscs És centre d’estiueig El poble 1 611 h 2006, gileters o giletans 83 m alt és a la dreta del Palància L’…

Els conreus, que aprofiten l’aigua de la font de Quart, són gairebé tots de regadiu 344 ha, i produeixen taronges, nespres, altres fruites i arròs a Alarap Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris 94% i per arrendataris Hi ha magatzems de preparació de fruita que donen treball a un centenar de persones La població ha anat augmentant lleugerament des del 1900 A la dècada dels setanta s’ha estabilitzat El poble 636 h agl 2006, benaviters 36 m alt és prop de la carretera de Barcelona a València Lloc de moriscs, el 1394 pertanyia a Bernat Vives de Canyamars El 1535…

Drena el terme la capçalera del barranc de Segart o de les Fonts, afluent per la dreta del Palància El territori és molt abrupte i cobert en les seves dues terceres parts de boscs de pins Al fons de la vall i als vessants més suaus hi ha els conreus de secà 200 ha, dedicats a oliveres i garrofers Hi havia tingut importància la fabricació d’espardenyes Darrerament s’hi ha desenvolupat la funció de lloc de segona residència i estiueig hom hi ha creat un gran nombre d’urbanitzacions per la proximitat de València i de Sagunt La minva de població, constant des de mitjan s XIX, tendeix a…