Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
mar d’Azov
Mar
Mar annexa a la mar Negra, entre la costa meridional d’Ucraïna, la península de Crimea i el delta del Kuban’.
Té una superfície de 36 000 km 2 320 km de SW a NE i 125 km de N a S Comunica amb la mar Negra per l’estret de Kerč’ i per l’estret de Geničesk La gran aportació d’aigua dolça per part dels rius Don, Mius i Kal’mius pel nord, i el Jeja i el Kuban’ per l’est, juntament amb l’escassa profunditat màxima de 15 m, fan que l’aigua sigui d’una salinitat molt baixa, i l’alluvionament, molt intens a les proximitats de les costes es manté glaçada del desembre a l’abril Els ports principals són Rostov, Taganrog, Mariupol, Berd’ansk, Kerč i els centres pesquers Jejsk i Temr'uk La indústria…
Odessa
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna.
És situada vora la mar Negra, uns 30 km al NE del líman format pel Dnièster, sobre una plataforma de 60 m d’altura que domina el port Ciutat de traçat regular, amb carrers amples, té als seus voltants molts establiments balnearis El seu port —el més important de la mar Negra— disposa d’un modern equipament, registra un notable volum de tràfic i és la base d’una important flota pesquera Hi ha drassanes, indústries de conserves alimentàries, del vidre, d’instruments fotogràfics, metallúrgiques i mecàniques maquinària agrícola i ferroviària i té nombroses escoles…
Dnièster
Riu
Riu de Moldàvia i d’Ucraïna (1 411 km de longitud i 72 000 km2 de conca).
Neix al vessant nord dels Carpats, prop de Dorogobuž, segueix una direcció aproximada NW-SE i desguassa a la mar Negra en un ample estuari al sud d’Odessa Navegable fins a Haylyč, és una important via de comunicació En són els principals afluents els rius Seret i Reut És molt aprofitat per al regadiu i per a la producció d’energia elèctrica
Ucraïna

Estat
Estat de l’Europa oriental, que limita al N amb Bielorússia, al N i l’E amb Rússia, al S amb la mar d’Azov i la mar Negra, al SW amb Moldàvia i Romania i a l’W amb Hongria, Eslovàquia i Polònia; la capital és Kíiv.
La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Ucraïna és formada per un basament de roques cristallines granit i gneis recobert de materials sedimentaris, anomenat massís ucraïnesovolinià, el qual s’estén en direcció NW-SE des de la vall del Horin fins a la mar d’Azov i aflora a la regió de Volínia Sobre aquest sòcol s’estenen un conjunt de planes que ocupen la major part del territori i constitueixen l’extrem meridional de la gran plana russa, que ací ofereix diverses regions força diferenciades La muntanya solament ocupa una petita part a l’W i a l’extrem S de Crimea Així, hom…
Dàcia
Geografia històrica
Província romana constituïda l’any 107, després de la destrucció del regne dels dacis.
L’antic nom romà designa aproximadament l’àrea de la moderna Romania, bé que el regne dels dacis ocupà, a més, terres al sud del Danubi i al nord dels Carpats, i que la província romana tingué una extensió més àmplia en alguns períodes Trajà sotmeté els dacis al poder de Roma i convertí la Transsilvània i la Valàquia en província romana 107 els límits eren el Dnièster, el Tisza, el Danubi inferior i la mar Negra Durant la dominació romana la Dàcia restà separada de la província de la Mèsia pel Danubi i fruí de prosperitat per l’explotació de la terra i de les mines d’or i de sal Adrià la…
Dniéper
Riu
Riu del centre d’Ucraïna, el quart d’Europa en longitud (2.285 km i 504.000 km2 de conca).
El Dniéper és el quart riu més llarg d’Europa Neix en una zona d’aiguamolls al nord de la ciutat de Vjaz’ma, a l’ oblast’ de Smolensk Rússia Dins la república russa corre uns 485 km, travessa després 595 km pel sector oriental de Bielorússia, i acaba fent un gran arc dins les terres ucraïneses, on és el riu més important del país, on travessa 1095 km abans de desguassar a la mar Negra, al seu estuari al nord-oest de Crimea En són els afluents principals els rius Prip’at’, Biarèzina, Sož i Desnà Entre Dnipropetrovsk i Zapporižž’a el seu perfil és trencat per nombrosos llindars,…