Resultats de la cerca
Es mostren 8018 resultats
Sant Jordi d’Alfafar
Barri
Barri d’Alfafar (Horta del Sud) situat al NW del terme, al límit amb Benetússer.
golf de Sant Jordi
Golf marí
Entrant de la costa del Principat originat per la inflexió que ha produït el desenvolupament del delta de l’Ebre en el sector de la costa comprès entre el coll de Balaguer i l’antic castell de Sant Jordi d'Alfama (que li ha donat nom) i la desembocadura de l’Ebre (actualment l’illa de Buda i el cap de Tortosa).
El fons del golf és format per la badia de l’Ampolla a l’inici del delta i el port del Fangar format al flanc del delta pel creixement de la península sorrenca del Canalot
Sant Joaquim
Convent
Antic convent d’augustinians del municipi de Paiporta (Horta del Sud), fundat el 1595 per Elionor Ponç de Pallars, senyora del lloc, en una ermita anterior de la mateixa dedicació.
Al s XVIII fou renovat el convent i l’església 1726 l’edifici fou enderrocat el 1838, després de l’exclaustració
golf de Roses
Badia de Roses
© Fototeca.cat
Golf marí
Golf de la costa de l’Alt Empordà, obert entre la península del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca.
L’Oligocè que arriba fins a Figueres és recobert des d’aquesta ciutat a la mar pels alluvions de la Muga i del Fluvià, que desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries que ocupa tot l’interior del golf, a 3 km un de l’altre Havia estat una zona pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus en un principi d’arròs en bona part Té una obertura de 15 km 18 a l’interior i una profunditat de 7 km Antic lloc obert a les relacions marítimes les poblacions gregues de Rodes a la badia de Roses i d’Empúries establertes als dos extrems del golf han estat succeïdes…
Santa Anna d’Albal
Santuari
Santuari del municipi d’Albal (Horta del Sud), al cim d’un tossal, a l’W del terme, a l’indret on passa la séquia reial del Xúquer.
Conservava un gran retaule gòtic del s XV
el Realó
Partida
Partida del municipi de Picassent (Horta del Sud), al límit amb el terme d’Alcàsser, al N de la vila.
Hi ha un baixador del ferrocarril de València a Castelló de la Ribera
Ravissanxo
Llogaret
Casa i antic llogaret del municipi d’Alfafar (Horta del Sud), prop de Llocnou de la Corona.
La séquia de Ravissanxo , que limita aquest terme amb el de Massanassa, rega les marjals properes a l’Albufera
Gävle
Ciutat
Capital del län de Gävleborg, Suècia, a l’entrada del golf de Bòtnia.
El riu Gävle la divideix en dues parts al nord, el centre comercial i de negocis, de construcció moderna, i al sud, el nucli antic És un nucli industrial paper, pasta de paper, indústria química, articles de cuir i porcellana, construccions navals Port l’avantport de Frederiksskans importa carbó, petroli i matèries primeres i exporta fusta, pasta de paper, ferro i acer
Gällivare
Paisatge de Gällivare
© Staffan Widstrand/imagebank.sweden.se
Ciutat
Ciutat del län
de Norrbotten, Suècia, al SE de Kiruna.
És un centre miner important que explota els jaciments de ferro de Malmberget, els més grans del país, i els de Koskullskulle