Resultats de la cerca

Es formà al voltant del monestir augustinià de Sant Joaquim fundat el 1595 i destruït el 1838 Fou unit al municipi de la Paiporta el 1841

L’agricultura de regadiu, que aprofita la séquia de Favara i era la base econòmica, ha restat molt reduïda per l’augment de l’edificació La principal activitat industrial són tallers de mobles La població —cas excepcional a l’Horta— tendeix a disminuir El poble 6,5 m alt, que comprèn tota la població del municipi 102 h 2006, llocnouins , és pràcticament unit al d’Alfafar Depengué eclesiàsticament d’Alfafar fins al començament del segle XX, que es construí l’actual església parroquial de Sant Andreu

El terme s’estén a la dreta del nou curs del Túria i s’allarga d’W a E entre la línia del ferrocarril de València a Madrid per Albacete i les marjals pantanoses dels antics voltants de l’Albufera L’agricultura és tota de regadiu horta al sector occidental hortalisses en conreu intensiu, blat de moro i tarongers, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Favara, i arrossars a l’oriental en regressió els darrers anys, prop de les marjals, que aprofiten la séquia de l’Or Hi ha ramaderia porcina uns 500 caps La indústria tradicional és la derivada de la fusta fabricació de mobles,…

Un 70% del terme és conreat i predomina el regadiu 95% de les terres cultivades, aprofitant l’aigua del Túria, a través de la séquia de Manises Hi destaquen els cítrics 700 ha i les hortalisses 380 ha Al secà tan sols garrofers 50 ha Les terres, molt repartides el 98% són menors de 5 ha, són explotades per administració directa La indústria és molt important, especialment la de la fusta 196 empreses, productes metàllics 50, plàstics i ventalls Aquestes se situen en alguna de les 6 zones industrials del municipi, que ocupen 326 ha Nucli amb una població obrera el 50% són ocupats a la indústria…

Situat en un terreny totalment pla i alluvial, regat amb aigua del Túria a través d’un brancal de la séquia de Mislata travessen el terme les séquies de Favara, Faitanar i Benàger El terme és travessat pel nou curs del Túria, derivat de l’antic llit dins el terme de Quart de Poblet, cosa que ha deixat un petit sector a l’esquerra del riu edificat i unit a la caseria de València, formant part del barri de la Llum La major part del territori agrícola, que ha romàs a la dreta del riu, és dedicat a l’agricultura, d’horta a les proximitats del poble i de tarongers a la resta, encara…

El terreny és pla, de caràcter alluvial, i és ocupat en bona part per l’edificació o pel nou curs del riu L’escàs terreny conreat 39 ha el 1985 és tot d’horta patates, hortalisses i blat de moro regada per la séquia de Mislata, la de Quart i la de Favara, i és dedicat a les hortalisses en règim intensiu La indústria 2166 treballadors el 1978 compta nombroses empreses 162, en general mitjanes o petites 116 tenen menys de 10 actius i només 4 ultrapassen el centenar i molt diversificades hi destaca el subsector de la fusta i del moble 28 fàbriques i 544 treballadors, el d’…