Resultats de la cerca

Fou construïda el 1348 pels jurats de la vila, segurament arran de la pesta negra Vers el 1365 s’hi reuní un grup de devotes, regides per Floreta Ricomana morta el 1388, que en fou nomenada priora, quan el 1371 fou erigit canònicament en monestir Després d’una època de tibantors amb el prior de Pollença, de l’orde hospitalari de Sant Joan, gràcies a la protecció del bisbe de Mallorca i del rei, rebé una butlla de Climent VI 1388 que el convertí en priorat de canongesses de Sant Agustí Aleshores tenia 20 religioses, moltes filles de la noblesa Continuà amb relativa estabilitat…

Deixant de banda la llegenda de la meravellosa troballa del monjo i el pastor, el seu origen es remunta a mitjan segle XIII el 1246 consta Miquel Apiara com a rector de l’església d’Escorca, de Lluc i d’Almallutx —tres petites esglésies de tres alqueries del districte sarraí de les Muntanyes—, i és del 1268 un llegat testamentari a favor de l’obra de Santa Maria de Lluc La primitiva i humil església aviat atragué un gran nombre de pelegrins, i el senyor del lloc, Bernat Sacoma, cedí, el 1322, tota la terra necessària per a fer-hi un alberg o una porxada per a utilitat dels pelegrins El 1343…

El terme és relativament pla al sector central, el pla de Sant Mateu , continuació vers el N de la foia de les Coves, drenat pel barranc de Sant Mateu , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves, i només destaca la roca dels Ermitans, cap al NW, i el coll de la Mare de Déu dels Àngels, al SE, al N de les Talaies d’Alcalà El 36% de les 6506 ha de superfície no és conreable, i la resta és dedicada a oliveres 2080 ha, vinya, ametllers i cereals, més 140 ha de regadiu, on hom conrea llegums i fruiters La ramaderia era la font de recursos tradicionalment predominant la vila era…

Origen i evolució del bisbat de Mallorca Per una butlla del 1295, Menorca fou unida a la diòcesi de Mallorca però esdevingué diòcesi independent el 1795 Eivissa no ha pertangut mai, de fet, a la diòcesi de Mallorca De vuit arxiprestats, que comprenien 39 parròquies i 46 filials el 1906, passà el 1928 a set arxiprestats, dividits en 72 parròquies, i el 1964, a 12 arxiprestats, amb 132 parròquies Actualment té 26 arxiprestats, dividits en quatre grups, cadascun presidit per un vicari episcopal L’origen de la diòcesi és obscur El 484 n'era bisbe Elias, del qual només se sap que assistí a un…

La geografia Cap de comarca, Vinaròs Ocupa l’angle nord-est del País Valencià el seu límit septentrional és el riu de la Sénia, línia divisòria amb el Principat al sud, la rambla de les Coves la separa de la Plana Alta aquesta mateixa rambla i l’anticlinal de Vallibona la separen, respectivament, de l’Alt Maestrat i dels Ports La plana costanera o plana de Vinaròs és formada per materials sedimentaris quaternaris, i la zona interior, per materials cretacis, sobretot calcaris, que es presenten en plecs a la Tinença de Benifassà i en blocs fallats a la resta entre aquests blocs apareixen…