Resultats de la cerca
Es mostren 693 resultats
vall d’Eixartell
Vall del municipi de Pollença (Mallorca), al sud del terme, entre la penya Mascorda i s’Era des Moro, drenada pel torrent de can Roig.
Al centre hi ha la gran possessió de ca n'Eixartell
banc d’Eivissa
Punta sorrenca de la costa sud-oest de Mallorca, dins el terme de Calvià, davant l’illa de Toro.
sa Duana
Barri
Barri de Portocolom, del municipi de Felanitx (Mallorca), format vers el 1880 al voltant de l’antiga duana (1855), a l’oest del port.
sa Dragonera
sa Dragonera
© Fototeca.cat
Illa
Illa de la costa sud-occidental de Mallorca, a ponent d’Andratx.
Orientada de NE cap de Tramuntana a SW cap de Llebeig, ha estat interpretada geològicament com una “escata” despresa de l’extrem oest de la serra de Tramuntana, de 4 km de llargada per 1 km d’amplada màxima El relleu és accidentat a la cara orientada al continent, amb un litoral inaccessible i rectilini que cau a plom d’una cinquantena de metres —i fins de 311 al punt culminant, el cingle de na Pòpia o na Popis, nom mig oblidat— També la mar és profunda en aquest sector, car assoleix la isòbata de 70 m a 200 o 300 m del cap de Llebeig Altrament, la cara que mira a Mallorca rarament ultrapassa…
coves del Drac
Cova
Grup de coves de llevant de Mallorca, 1 km al sud de Portocristo, vora la cala Manacor, d’origen càrstic.
Excavades en les molasses blanques marès que constitueixen una plataforma tabular uns 30 m damunt el nivell del mar, s’hi destaquen la manca de gruix i la fàcil permeabilitat de la volta rocallosa, l’abundor i la proximitat de fines estalactites, que contrasten amb l’amplitud, l’alçada i la irregularitat de les estalagmites, les grans dimensions del conjunt una dotzena de sales, la del llac de Miramar, de 150 m de llarg per 80 d’ample i 12 d’alt Hi ha mitja dotzena d’estanys, enllaçats per canals i sifons entre ells i amb les coves des Hams L’aigua és molt salabrosa, però només al fons dels…
cala Domingos
Cala
Cala de la costa oriental de Mallorca, del municipi de Manacor, al nord de Cala Murada.
Hi ha una urbanització
sa Devesa de Ferrutx
Antiga possessió reial del municipi d’Artà (Mallorca), al sud de la colònia de sant Pere; adquirida per Jaume II de Mallorca el 1302, fou venuda en gran part als propietaris de son Morell el 1350.
Deià
Deià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Situat al vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana que en aquest sector pren el nom de serra de Teix , 1 064 m alt i obert a la mar per la costa espadada centrada per la cala de Deià , tancada a l’oest per la punta de Deià on hi ha la torre de Deià , o sa Pedrissa , una de les principals antigues defenses del terme contra els atacs marítims i per la punta de sa Foradada El territori és molt muntanyós, cobert en part de pinedes i alzinars 295 ha hi era tradicional el carboneig i matollars 150 ha L’agricultura és predominantment de secà unes 388 ha d’oliveres i 70 de garrofers, a més…
Defla
Possessió del municipi de Sineu (Mallorca), a l’est de la vila.
Al peu del puig de Defla 166 m alt hi ha el casal fortificat, adossat a una antiga torre de defensa, d’origen medieval en època musulmana era una important alqueria, que pertangué a la família Rossinyol que entroncà amb el qui fou capità general de Catalunya i de Mallorca, Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, les restes del qual són a la capella neogòtica 1862